Ascensió circular al Cap de les Raspes Roies (Puigfalcó) de 2.754 m a Boí-Taüll

Aquesta ruta puja a la cota més alta de l'estació d'esquí Boí-Taüll, el Cap de les Raspes Roies, conegut com a Puigfalcó a l'estació. Hem fet l'ascensió a l'estiu un grup familiar amb membres entre 14, 74 i 78 anys. Per aquest motiu l'ascensió es fa aprofitant al màxim les pistes d'esquí i de vehicles i minimitzant els corriols.

Pugem a l'estació de Boí-Taüll amb cotxes i els deixem al pàrquing que aquest any 2021 obre de 9 h a 18 h, ja que han obert un bar i hi ha una empresa de lloguer de bicicletes. Pugem per la banda nord perquè la pujada és més dreta i a la gent gran li és més fàcil pujar-la que baixar-la. Per a començar, agafem el camí que surt cap al nord des del telecadira situat més cap a l'oest de l'estació. Passem per la vora d'una de les basses d'aigua i prenem un corriol que puja fins a trobar la pista d'esquí que ve de dalt de tot. Anem seguint la pista ampla fins que s'acaba i comença un tram de corriol desdibuixat que puja pel Barranc de Collbirrós fins a trobar un petit estanyol. Continuem pujant cap a l'est primer, després cap al nord i finalment cap al nord-oest fins a trobar de nou la pista d'esquí que no deixarem fins a dalt de tot. Aquest tram és el més "silvestre" de tots i es puja bé, tot i que la gent gran de la família ho fa poquet a poquet. Les vistes de la Vall de Boí i bona part dels Pirineus durant tota l'ascensió són àmplies i boniques. La pista d'esquí deixa els estanyets de Collbirrós a mà dreta, a baix, i va guanyant alçada ràpidament. Al nord queda el Bony de la Redona (2.622 m) i anem seguint la seva falda fins a arribar a la divisòria d'aigües, des d'on gaudim de les vistes de la Vall de Boí a l'est i del Serrat de Moró a l'oest. En aquesta mena de collada sense nom ens dirigim cap al sud per a encarar les imponents rampes que pugen fins al Cap de les Raspes Roies. La primera rampa, que ens deixarà a 2.700 m, fa uns 350 m i té un pendent mitjà del 34 %. Es tracta d'una pista d'esquí relativament ampla que permet l'ascensió fent ziga-zagues per a suavitzar el pendent. Seguidament hi ha un petit replà i encarem els 54 m restants amb una rampa final de 180 m, que té, per tant, un pendent del 30 % i que també és prou ample per a zig-zaguejar sense problemes. El dia no acompanya i arribem a la cota 2.754 m amb un vent, un fred i una boira considerables... Segons la XEMA, la Xarxa d'Estacions Meteorològiques Automàtiques, la temperatura allà dalt era d'entre 6 i 8 °C!! Haurem de tornar a pujar un altre dia per a veure les vistes!!! Val la pena recordar que a la muntanya cal portar sempre roba d'abric, impermeables, guants, buffs i gorros per si canvia el temps ràpid. Nosaltres, per sort, anàvem bastant ben equipats.

Després de menjar una mica i beure, encarem la baixada per una pista nova per a vehicles que han fet fins a la caseta del telecadira de Puigfalcó. És una pista bastant dreta que ens deixa al Coll de Roies i que, després d'una petita pujada, enllaça amb les pistes de vehicles que ens portaran de nou fins a l'estació. Després de baixar esquiant tantes vegades per aquí, aquest descens a peu em sembla lentíssim però també és veritat que permet gaudir de les vistes i de la companyia amb la calma de les vacances. El recorregut és llarg, cosa que fa que els pendents siguin molt més suaus que pel vessant nord.

Finalment, l'excursió ha resultat molt llarga però recordeu que hi anàvem amb padrins de 74 i 78 anys. Tanmateix, això ens ha donat temps de veure isards, marmotes, eugues i vaques!!

Au, bona ruta!!