Ascensió hivernal al Teide per la Montaña Blanca i el refugi d'Altavista (Parc Nacional del Teide)

Ascensió hivernal a l'espectacular cim volcànic del Teide (1), punt culminant de l'arxipèlag canari, per la ruta històricament més freqüentada i assequible que passa pel refugi d'Altavista. Un itinerari ben senyalitzat i amb fort desnivell que, en dies clars, ofereix unes panoràmiques grandioses i excepcionals de tot l'arxipèlag i de l'entorn volcànic proper, atesa l'alçada a què s'arriba i que, per accedir al cim, requereix d'una autorització prèvia que es pot tramitar per internet (2). El recorregut té l'al·licient del singular terreny volcànic per on ens haurem de moure i, tot i la distància, el desnivell i l'alçada, no ofereix especials dificultats per persones acostumades a l'alta muntanya. Si es fa en període hivernal exigeix, això sí, dur el material adequat (grampons i piolet) per evitar ensurts en les zones d'acumulació de gel i neu que hi podem trobar (3).

La ruta s'inicia a l'aparcament que trobarem passat el km 40 de la carretera TF-21 on arrenca el sender nº 7 per una pista ampla i còmoda que progressa en suau ascensió per terreny volcànic i on destaquen els espectaculars "Huevos del Teide", roques fosques quasiesfèriques formades per l'acumulació de lava sobre una superfície de pedra pómez.

Quan arribem a una cruïlla ben senyalitzada abandonarem la pista que ens portaria a la Montaña Blanca per prendre un costerut i tortuós corriol que travessa un feréstec paisatge de lava (anomenada "malpaís" pels autòctons) i que, fent llaçades, ens portarà al refugi d'Altavista, passat el qual val la pena desviar-se uns metres per contemplar la sorprenent Cueva del hielo, que proveïa de gel en èpoques passades la gent de la zona.

Passada la Cueva del hielo, el pendent se suavitza fins arribar a la cruïlla amb el sender nº 11, molt freqüentat pels turistes que pugen amb el telefèric i que dóna accés al mirador de la Fortaleza, que ofereix àmplies panoràmiques cap a la caldera de Las Cañadas i la vall de l'Orotava. Seguint aquest fressat i planer corriol en sentit sud cap a la Rambleta del telefèric, arribarem a l'inici del sender nº 10 que, per un costerut i exigent corriol, ens portarà a la part més enlairada dels marges del cràter del Teide, d'uns 80 metres de diàmetre i on l'activitat adormida del volcà es fa evident en les fumaroles i l'intens olor a sofre que percebrem. Si la visibilitat i les condicions atmosfèriques ens ho permeten, val la pena recrear-se amb l'inoblidable paisatge i les magnífiques panoràmiques de què gaudirem, especialment del proper Pico Viejo i el seu espectacular cràter de 800 metres de diàmetre en direcció sud (4).

El retorn al punt d'origen es pot fer pel mateix camí de pujada (5), la qual cosa ens ajudarà a pair l'excel·lent experiència viscuda amb els sorprenents constrastos de colors i formes del terreny i del paisatge que la llum de la tarda ens proporcionarà (6). Tot plegat després d'haver fet uns 21'2 km i 1522 metres de desnivell positiu (segons informació de la ibp, més precisa que la del GPS).

-----------

(1) La data de realització de la ruta va ser el 31 de desembre de 2014.

(2) Es pot tramitar telemàticament el permís d'accés al Teide al següent web: https://www.reservasparquesnacionales.es/real/parquesnac/usu/html/detalle-actividad-oapn.aspx?cen=2&act=1. De tota manera, en període hivernal com el d'aquesta ruta ens podem trobar tancat el sender d'ascensió final al con volcànic (nº 10, Telesforo Bravo) per gel i neu. Per aquest motiu, tot i tenir l'oportuna autorització, és possible que ens demanin la llicència i una certificació federativa, a més lògicament de dur el material adient (en aquest cas convé posar-se en contacte amb el Parque Nacional del Teide per aclarir els requisits).

(3) Una opció per la gent forània amb dificultats per dur el material (piolet, grampons, bastons) es llogar-lo a la botiga JaviSport (http://www.javisport.com/). Per la nostra banda, expressar el nostre agraiment a la bona gent del Club Montañeros de Nivaria, tant per la gentilesa de prestar-nos el material desinteressadament com per la valuosa informació que ens van proporcionar. Fer muntanya és un plaer que no té preu amb companys i companyes com els de Nivaria.

(4) Una variant habitual en l'ascensió al Teide consisteix a passar la nit al refugi d'Altavista -només es permet pernoctar una nit, és de gestió per una empresa privada i bastant car en relació al preu mitjà dels refugis de muntanya- i pujar al cim abans de les 9 del matí, període en què no cal cap permís i que permet gaudir de l'albada des del cim del volcà, amb l'espectacular ombra del Teide projectant-se sobre l'oceà per sobre del Pico Viejo.

(5) Si s'opta per baixar amb el telefèric, gestionat per una empresa privada i que ens deixarà a 3 km d'on hem aparcat, haurem de pagar 13 euros en la data d'aquest track, en un sorollós ambient massificat de turistes (resulta paradoxal -per no utilitzar un altre adjectiu més contundent- trobar, per exemple, papereres per dipositar envasos i altres deixalles en els arranjats camins cap als miradors del Pico Viejo i la Fortaleza, a 3500 metres d'altitud).

(6) Una altra opció que perllonga una mica la ruta (1'6 km i 100 metres més de desnivell positiu) és acostar-se també al Mirador del Pico Viejo després de pujar al con volcànic del Teide, tal com queda reflectit en el track. El camí, empedrat, discorre per sota del vessant meridional del con volcànic del Teide i ofereix unes interessants vistes del magnífic cràter del Pico Viejo i de la zona de zona sud-oest de las Cañadas.

Reportatge fotogràfic complet: