Avenc d'Ordal - Alzina de Can Ros - Jaciment Els Casots - Mirador del Castell - Castell de Subirats

Panoràmica

Castell de Subirats

l Castell de Subirats, datat l’any 917, es troba en un enclavament estratègic de la comarca de l'Alt Penedès. La construcció està estretament lligada al conflicte territorial entre cristians i musulmans, on la seva funcionalitat va ser de control, defensa i reconquesta de terres penedesenques. El Conjunt està format pel dit castell fronterer, el qual compta amb una imponent torre mestra de 19 metres d’alçada i l'església romànica de Sant Pere del Castell, on es venera la imatge de la Mare de Déu de la Font Santa. A més a més, actualment en el recinte hi podem trobar un petit museu en el qual s'exposen diverses peces documentals de gran valor històric relacionades amb les recerques i investigacions dutes a terme en l'indret. Conjunt, replet d’autenticitat i d'històries amagades a l'interior de la seva fortificació, situat en un enclavament de gran bellesa exterior i punt de vista panoràmic privilegiat del Penedès i de les muntanyes de Montserrat que demana ser explorat.

Panoràmica

Avenc d'Ordal

Petita cavitat de 35 m. dins d'una dolina d'enfonsament s'obre la boca de la cavitat la qual està constituïda per una àmplia galeria (uns 15 metres en la seva zona central) de 35 metres de longitud i al llarg d'una rampa inclinada d'uns 20º en gairebé tot el seu recorregut. Presenta una alçada d'entre 3 i 4 metres en la zona d'entrada i fins a la meitat de la galeria, on comença a baixar i en el tram final el sòl puja lleugerament fins a trobar-se amb el sostre. Una desobstrucció a la part final va permetre accedir a una saleta i un curt conducte molt estret. Tota la base de la galeria és coberta per sediments i productes clàstics, els qual augmenten de volum en el tram final.

Avenc d'Ordal

Fita

Panoràmica

Corral de Can Revella

Vinyes i Ordal al fons

Can Revella

Sàlvia vermella

Alzina de Can Ros

Alzina (quercus ilex) de 15 metres d'alçada; a la base el tronc mesura un perímetre de 4,35 metres. Actualment està morta. També era coneguda amb el nom d'Alzina Gran. Era un dels arbres més destacats d'aquesta espècie al Penedès, i, segons Salvador Llorac, símbol de l'antic municipi de Subirats. En tot cas, el topònim és una referència identitària del municipi, en el sentit que és i ha estat molt conegut per vàries generacions de la població Al costat de l'arbre, un cartell del Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Direcció General del Medi Natural, de la Generalitat de Catalunya declara l'alzina de Can Ros "Arbre Monumental". És l'únic que exemplar que ha estat catalogat com a monumental en tot el municipi. Els especialistes en silvicultura atorguen a l'alzina de Can Ros una antiguitat aproximada de 400 anys.

Vinya Llopart

Un celler històric: més de 600 anys de viticultura. Llopart és una de les famílies amb més tradició vinícola al Penedès. La seva història s’arrela a Subirats al segle XIV quan, segons documenta un pergamí en llatí datat el 1385, un avantpassat dels Llopart, de nom Bernardus Leopardi, rep la cessió d’unes vinyes situades en l’actual heretat can Llopart de Subirats. Des d'aleshores, són vint-i-sis generacions de viticultors i elaboradors de vi les que han tingut cura d'aquestes vinyes de muntanya i n'han convertit el seu fruit en reconeguts vins escumosos i tranquils que són referents de qualitat i personalitat. El celler es troba en una de les zones més privilegiades del Penedès pel seu valor paisatgístic i ecològic. Qui visita Llopart, a més de gaudir dels seus vins ecològics, tant escumosos com tranquils, descobrirà, a més, una panoràmica excepcional de Montserrat i de tota la vall del Penedès. L'equip de Llopart té en compte cada detall i busca personalitzar cada visita: grups petits, tastos maridats amb gastronomia local, experiències privades i a mida, i jornades especials dissenyades perquè pugueu experimentar de primera mà el ritme de la natura a l'Heretat Familiar

Panoràmica

Panoràmica

Panoràmica

Panoràmica

Arítjol

L'arítjol (Smilax aspera) és una planta enfiladissa de la família de les esmilacàcies, també coneguda com a aritja o arínjol. No s'ha de confondre amb la sarsaparrella de l'oest (Smilax regelii o Smilax ornata), que s'utilitza com a base d'una beguda sense alcohol. És una planta enfiladissa amb tija flexible i molt espinosa, d'1 a 15 metres de llargada, verda tot l'any i que s'enfila en altres plantes gràcies als circells que li surten de dos en dos a la base del pecíol. L'arítjol té les fulles esparses, coriàcies i lluents. No són gaire denses i fan entre 4 i 10 cm. Al marge del limbe i a l'anvers normalment hi té petites espines. La tija és voluble, ja que es manté dempeus aferrada a alguna superfície gràcies als circells. Floreix entre els mesos d'agost i novembre. Les flors són de color crema, amb el periant constituït per sis tèpals només soldats per la base i agrupades en raïms de 5 a 30. Hi ha flors masculines, amb sis estams, i flors femenines en peus diferents i formen inflorescències axials.

Els Casots

El jaciment paleontològic dels Casots es localitza dins el terme municipal de Subirats (Alt Penedès, Barcelona), on s'han trobat restes de mamífers d'uns 16 milions d'anys d'antiguitat. Es troba a prop de la carretera BP-2427 en direcció al Castell de Subirats i de la Masia de Cal Sutxet, dins de la zona de la Serra d'Ordal. Es tracta d'un dels jaciments del Miocè inferior més importants d'Europa. Va ser declarat Bé Cultural d'Interès Nacional per la Generalitat de Catalunya. La importància del jaciment paleontològic ha motivat la realització de diverses iniciatives locals no reeixides per a crear un centre d'interpretació. Així s'ha parlat d'un Centre d'Interpretació Paleontològic dels Casots o bé de realitzar un Centre d'Interpretació del Patrimoni Històric i Natural (paleontològic) de Subirats. El jaciment es va descobrir el 1989, quan Toni Adell, un veí de Sant Sadurní d'Anoia va trobar alguns ossos fossilitzats a prop del Puig d'en Figueres, dins del terme municipal de Subirats, a l'Alt Penedès. Adell va dipositar la seva troballa al Museu de Geologia de Barcelona.

Castell de Subirats

Actualment el castell es troba en un estat semi-ruïnós. Estava reforçat per quatre torres de planta circular, de les que se'n conserva part d'una, que presenta espitlleres. També hi ha restes de parament de muralla, de carreus petits i irregulars. La torre d'homenatge o torre mestra, del segle X, és de planta lleugerament rectangular, amb els angles rectes a l'interior i arrodonits a l'exterior. El mur nord, força alt, té un gruix de 80 cm, mentre l'est fa uns 275 cm. La torre devia tenir com a mínim tres sostres, dels quals es conserven les fileres de forats per a encabir les bigues. Els dos pisos inferiors del mur est presenten espitlleres. Al costat sud-oest de la torre mestra hi ha un espai identificat com a cisterna, només oberta per la part superior. A l'est de la cisterna hi ha encara altres estances. A l'est de la torre hi ha un vall o fossar, i més enllà existeix un segon recinte, enmig del qual s'aixeca una bestorre circular en ruïnes. L'edifici queda tancat a l'est per una muralla sobre la roca que la fonamenta. Al bell mig del recinte castral hi ha una construcció amb forma de tascó a la banda oriental i amb sengles murs paral·lels als costats nord i sud, mancant-li la cara occidental. L'aparell de l'obra és de carreus grossos, amb una alçada conservada d'uns 4,3 m. L'interior és massís. És possible que la cronologia d'aquesta estructura sigui anterior a l'Edat Mitjana, reutilitzant una construcció anterior.

Jaciment Paleontologic

El jaciment es va formar al Miocè en un petit llac situat sobre un basament calcari del Mesozoic. Amb el temps es van anar dipositant sediments que van permetre la fossilització d'una gran varietat de vertebrats i de restes vegetals. Els sediments estan formats tant per calcàries massisses com per materials lutítics, així com per fàcies grolleres (grava, conglomerat...) a les zones en contacte amb el basament calcari.

Jaciment arqueològic

En la primera campanya, duta a terme al cap de pocs mesos de la primera troballa, es van recollir unes 200 restes fòssils només en superfície. Més endavant, entre 1989 i 1994 es va decidir excavar una superfície d'aproximadament uns 200 m² a la zona nord-est de l'actual jaciment. Gràcies a aquestes campanyes s'han recuperat més d'un miler de restes diferents, on es troben tant micro-com macrovertebrats. La gran part de fòssils trobats pertanyen a diversos grups d'animals vertebrats, entre els quals destaquen els mamífers, tot i que també s'han trobat fòssils de peixos, amfibis, rèptils i aus. Destaca el seu excel·lent i excepcional grau de conservació. Entre les peces trobades destaquen esquelets de rinoceront, cèrvids, aus i cocodrils, així com una diversitat considerable de cranis i d'altres restes aïllades. Actualment les restes fòssils són part de la col·lecció de l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont. Pel que fa a les restes de plantes, s'ha trobat moltes tiges de plantes aquàtics, alguns troncs d'arbres -no identificables- i alguns fruits.

Jaciment iber

Mirador del Castell

Santuari de la Fontsanta o Sant Pere del Castell

L'església de Sant Pere del Castell de Subirats, d'origen al segle XI, és d'una sola nau, coberta amb volta de canó de perfil apuntat, reforçada per dos arcs torals apuntats, que arrenquen de pilastres adossades als murs, una de les quals té una motllura esculpida. La nau és suportada per arcs formers amb un perfil semicircular, excepte els dos més occidentals, de perfil apuntat. La capçalera presenta un absis semicircular que aprofita part d'un absis anterior més petit, En aquesta part de l'absis es conserven alguns vestigis de pintures, amb un fris de triangles vermells. La projecció exterior de l'absis té forma quasi rectangular, amb un sostre de dues vessants. La porta de la façana sud, en arc de mig punt i ornamentada amb una arquivolta sobre dues columnes, va ser construïda en estil neoromànic durant la restauració, substituint un portal datat el 1809. La Mare de Déu de la Font Santa es guarda actualment a la capella del Roser, oberta al culte des de 1683, i que conserva decoració en estuc a les voltes d'aresta. La imatge actual és una còpia de la que va desaparèixer el 1936. A la part antiga de l'absis i a la part baixa de la façana sud es conserva una cantonada de la nau original. L'aparell és de reble, amb carreus de pedra tosca interposats. L'interior i la part més elevada del mur s'han fet amb carreus ben escairats i disposats en filades poc uniformes. Finalment, al tram est l'aparell és de carreu petit, alternant amb reble. El campanar és d'espadanya de dos ulls, si bé resta inacabat a causa de la restauració que va suprimir l'acabament barroc. Fora del recinte de l'església de Sant Pere del Castell trobem el cementiri parroquial de Subirats, inaugurat l'any 1.974. Tancat per una reixa, és cobert amb un sostre que imita una cavitat natural.

Castell de Subirats el fossat

Sobre els inicis de l'ocupació de l'indret on s'aixeca el castell, alguns autors han proposat l'origen íbero-romà, en base a jaciments d'aquesta època propers (Pujol d'en Figueres, Vinya de Dalt/Torre-ramona,..), al pas de la Via Augusta pels peus del castell i a la troballa d'un mil·liari romà reaprofitat. Però fins ara aquestes hipòtesis no es poden contrastar, ja que aquests jaciments presenten un patró d'assentament diferent al del castell (a la plana, en terrenys conreables, menys abruptes). Sembla ser que ens trobem, doncs, davant d'una ocupació originàriament medieval. El castell de Subirats és l'edifici militar del que se'n té constància documental més reculada en el temps de tota la comarca, concretament de l'any 917. Sota el nom de "Kastro Subiratos" trobem la residència dels vescomtes de Barcelona, fins que a al segle X la seva condició de plaça forta fronterera amb territori musulmà es desplaça a Olèrdola. A partir d'aquest moment resta sota jurisdicció de diversos castlans. Una de les dames més rellevants del Castell de Subirats va ser Elvira de Subirats, esposa d'Armengol VIII, l'últim comte d'Urgell. Elvira pactà amb el Rei Pere el casament de la seva filla Aurembiaix amb el fill del rei, el futur Jaume I el Conqueridor. La mort del rei a Muret l'any 1213 representà l'anul·lació d'aquest pacte. El 1220 va morir Elvira de Subirats deixant el comtat a la seva filla Aurembiaix, morta dos anys després del seu segon matrimoni sense descendència i finint-se així la línia directa dels Armengol. El castell fou manat enderrocar pel marquès de los Vélez, durant la Guerra dels Segadors. La intervenció arqueològica del 2.003 va permetre identificar la planta del recinte excavat, amb una potent muralla perimetral, accessos complicats i murs d'alçades considerables que minimitzen els punts febles del recinte. Es deduí que hi havia algun sistema d'accés elevat, mitjançant escales elevades o passarel·les. Com a emplaçament fortificat de frontera, s'hi feren reformes per procurar la subsistència en cas de setge, com la construcció d'una gran cisterna. Pel que fa a l'església de Sant Pere del castell de Subirats, la trobem documentada l'any 1030, si bé a principis del segle X ja hi havia al mateix lloc una petita capella castral. En un document de l'any 917, es diu que l'església estava dedicada a Santa Maria, Sant Pere i Sant Joan. Els protectors d'aquest temple foren els Santmartí, senyors del castell de Subirats. Al llarg de la història, Sant Pere del castell de Subirats va anar acumulant riqueses i possessions. Al segle XIV la parròquia s'esmenta sovint a causa de les visites pastorals. De fet, ha mantingut la parroquialitat del terme fins el 1930, quan s'ha convertit en el santuari de la Mare de Déu de la Font Santa, en ser traslladada, el 1.726, la imatge que es venerava a la capella de la font de la Salut, als peus del castell. Durant les obres de restauració en una de les parets de l'absis aparegueren 9 monedes, classificades entre els segles XV i XIX, associades amb les ofrenes a la Mare de Déu de la Font Santa.