Avencs de la Febró (Baix Camp), des del Coll del Plà de l'Agustenc.

Els Avencs de la Febró són un conjunt d'esquerdes obertes a la serra de la Mussara, dins el terme de la Febró (Baix Camp).
Formats per tres esquerdes principals, d'orientació nord-sud paral·leles a la cinglera, la més destacada té una llargària màxima d'uns 290 metres, 35 metres de fondària i entre 3-6 metres d'amplada.
Dins hi ha dues coves i altres cavitats menors, una de força gran d'origen càrstic, la Cova Gran, que estava plena d'estalactites que foren totalment arrancades; en tragueren carretades per decorar el desaparegut mas de Macià Vila, a Reus.
Macià Vila, (Igualada, 1811 - Reus, 1866) fou un empresari conegut popularment com "El Sisos".

Per arribar-hi, nosaltres hem deixat el cotxe al Pla de l'Agustenc i hem seguit un curt tram de pista per endinsar-nos tot seguit per un corriol marcat amb pintura groga i blanca.
Arribem als Avencs i els anem seguint per dalt, direcció nord. Hem de deixar de seguir el corriol marcat amb pintura, ja que ens allunya dels Avencs i ens portaria cap a La Febró.
Hi ha un accés per un punt a mig tram on el relleu permet baixar-hi amb l'ajut d'un parell de cadenes de suport, però nosaltres preferim anar fins a l'entrada que hi ha al nord, més fàcil de fer.
Efectivament, trobem una fita de pedres a terra i un senderó que ens baixa fins al començament dels Avencs, i per allà baixem.
El primer tram és més ample, però a mesura que ens hi endinsem es va estrenyent fins a arribar al tram més espectacular a on pràcticament no creix la vegetació per la poca llum que hi entra. En un parell de punts trobem unes cadenes d'ajuda per baixar fins a la part més fonda, però res complicat.
Ens trobem amb un gran roc suspès i encaixonat entre les parets de l'avenc, aquesta part impressiona i fa una mica de respecte. En aquests llocs s'ha d'anar sempre amb molta precaució per la possible caiguda de pedres.
Continuem avançant fins a trobar-nos amb una zona amb uns grans rocs plans que sembla que s'hagin desprès de la paret, i que ens barren el pas. Probablement hi haurà qui s'hi enfili, però nosaltres preferim fer mitja volta.
A continuació i abans de marxar, entrem a la Cova Gran. No és difícil, però cal anar amb compte sobretot si hi aneu amb nens. Porteu llanternes per veure per on trepitgeu i sobretot per vigilar les pedres, que poden relliscar per la humitat. Tot seguit s'arriba a la sala principal presidida per una gran estalagmita. Des d'aquesta sala es pot continuar avançant, però ja cal anar ajupit i optem per sortir, ho deixem pels espeleòlegs. Per cert, algú hi ha deixat un pessebre, també, aquí dins.
La tornada la fem seguint el mateix recorregut de l'anada, és a dir, anant a buscar l'accés de la zona nord.