Avinyó - Carena del Morral - El Garrofí - Sant Sadurní - Sant Martí de Serraïma - Bac de Can Vilalta

Parking public gratuit

Església de Sant Joan (s.XIII)

Sant Joan és una església romànica modificada a la vila d'Avinyó protegida com a bé cultural d'interès local. De la part romànica solament en resta part dels murs de la nau. A l'esquema romànic inicial li foren afegides unes capelles laterals i la façana moderna. Per tal de retornar-li la fisonomia romànica en el segle XX se li referen de nou els tres absis que es van decorar amb un fris d'arcuacions llombardes i amb finestres de doble esqueixada. Tot l'interior de l'edifici fou enguixat en les successives modificacions dels segles xvii i XIX.

Pista a la dreta

Barraca de pedra seca

Corriol amunt

Camps de 'el Ferràs'

Barraca de pedra seca

Corriol a la esquerra

Casa en ruines

Resta tines enfonsades

Pista a la esquerra

Corriol a la dreta

Pista a la esquerra

Corriol a la dreta

Pic Garrofí (617m.)

El Garrofí és una muntanya de 617 metres que es troba al municipi d'Avinyó a la comarca del Bages. Aquest cim està inclòs al llistat dels 100 cims de la FEEC des de 2019.

Pista recte

Pal informatiu

Sant Sadurní del Pla (s.XII)

És una església inicialment romànica i modificada durant el segle xviii que presenta encara indicis de l'estructura primitiva formada per una església d'una sola nau coberta amb volta de canó i coronada a llevant per un absis semicircular coberta a quart d'esfera. La porta original segurament s'obria al mur de migjorn; avui en aquest mur hi ha una petita capella que feia de sagristia. El temple fou sobrealçat al segle xviii i es decorà l'interior en estil neoclàssic; a més, es va arrebossar el parament extern i intern. L'aparell de l'església romànica que encara es conserva és fet amb blocs de pedra disposats en filades i a trencajunt.

Turó de Sant Sadurní (580m.)

Barraca de pedra seca

Corriol recte

Pel camí dels pòsters elèctrics

Sense perill

Sant Martí de Serraïma (s.XI)

L’església de Sant Martí de Serraïma està situada en l’extrem oriental del terme municipal de Sallent, en el camí que va de Sallent a Artés, a uns 200 m de la masia de Sanmartí de Serraïma. L’església està situada a 459 m d’altitud molt a prop del coll que separa les conques del torrent Salat, que aboca les aigües prop d’Artés a la Gavarresa (afluent del Llobregat), i del torrent del Solà que aboca les aigües directament al Llobregat en el nucli urbà de Sallent.

Mas Verdaguer (s.XVII)

La masia de Cal Verdeguer, situada molt a prop de l'església parroquial de Sant Joan d'Avinyó, és una de les cases més interessants del terme municipal. La masia és documentada ja al segle XVI car en el fogatge de l'any 1553 hi són referenciats "Jaume Verdaguer, Benent Verdaguer i en Miquel en casa d'en Barraquer" com a homes de la parròquia i terme d'Avinyó. Cal pensar en la casa i en fills de la mateixa que habitaren altres masos dins el terme. La gran obra de la masia correspon molt probablement al segle xvii; la llinda de la porta de la façana de tramuntana porta la data de 1610 al mig del nom del propietari "Joan Verdaguer 1610 ". L'any 1775 fou construïda la nova façana de migdia amb la galeria porxada i la decoració d'esgrafiats per Pau Verdaguer.

La Torre de l'Abadal (s.XVI)

La masia és una de les més antigues del terme i de la casa va sorgir un conegut llinatge català: els Abadals, una branca dels quals és propietària del Mas Pradell d'Osona. En el fogatge de l'any 1553 s'esmenta a "Jaume Abadall" com a batlle del terme d'Avinyó i també com a primer de la llista dels focs. Al segle XVIII la família Abadal féu una escampada de cabalers per moltes masies veïnes.