AVINYÓ NOU - MONESTIR DE SANT SEBASTIÀ DELS GORGS - SANT PERE D'AVINYÓ - JACIMENT IBERIC LA FONT DE LA CANYA - AVINYÓ NOU

Agradable caminada per l'Alt Penedès, gaudint d'un assolellat matí de diumenge amb temperatures pròpies de la primavera.
Amb sortida i arribada a Avinyó Nou, a la ruta visitarem els exteriors del monestir de Sant Sebastià dels Gorgs. El seu renovat claustre només es pot visitar els primers i tercers dissabtes de cada mes.
També passarem i visitarem l´exterior de l´Església de Sant Pere d´Avinyó i el jaciment Ibèric de la Font de la Canya tancat al públic.
Tot i que no ens ha estat possible visitar plenament els llocs més destacats de la ruta, sí que hem pogut gaudir d´un bon dia de passeig entre vinyes, amb magnífiques panoràmiques de la muntanya de Montserrat i dels paisatges propis del Penedès.

ESGLÉSIA DE L'IMMACULAT COR DE MARÍA:
L'Església de l’Immaculat cor de Maria de Avinyó Nou és una construcció contemporània que utilitza la barreja entre la referència romànica que ens constata la portalada d’accés i la utilització de materials de construcció actuals.
De planta aproximadament de creu llatina, amb un dels braços petits perllongat, amb un capcer de planta quasi poligonal, derivada aquesta de l'existència de contraforts en els murs dels quals (en dos) s'obren finestres d'arcs apuntats. La volta és apuntada, i presenta els arcs amb el totxo vist, i la resta de la maçoneria arrebossada i pintada. Les façanes exteriors són de carreuat regular vist, deixat del coronament dels mateixos que està fet de formigó, i la porta està feta d'arc de mig punt amb arquivolta de faixes motllurades amb decoració de boles.
El campanar, de planta quadrada, és construït de formigó armat, igual com passa amb la part superior de l’absis semicircular, sostingut per diversos contraforts decoratius, que ajuden a sustentar l’església d’una sola nau. La façana principal és austera i sens cap element distintiu, exceptuant el frontal superior, també de formigó.
La seva peculiar advocació sorgí juntament amb la del Sagrat Cor de Jesús, promoguda per Sant Joan Eudes, al segle XVII. Es deia que el Cor de Maria fou la font i principi de les grandeses de totes les criatures, i aquest santíssim és també l’origen de les virtuts que practicà la mare de Jesús al llarg de la seva vida. El sagrat cor conservava el tresor de l’anunci de l’Àngel sobre la seva Maternitat divina i, per tant, fou el que guardà per sempre més aquell instant màgic que ha captivat durant segles a la tradició cristiana.

AVINYÓ NOU:
Avinyó Nou és un nucli de població del terme municipal d'Avinyonet del Penedès, a l'Alt Penedès. Fins a l'any 2007 el seu nom era les Cabòries, però aquell any els veïns del nucli van debatre sobre la necessitat de canviar-ne el nom, per tal que no tingués res a veure amb el mot general cabòria "'preocupació, mania, pensament que ocupa molt de temps'". Arran d'aquest debat va sorgir la nova denominació d'Avinyó Nou.
Avinyó Nou ha esdevingut des d’anys ençà un indret de pas per la seva situació en un encreuament entre el camí ral, documentat ja des del segle XVIII, i la nova carretera d’Olesa de Bonesvalls a Begues. Aquest enclavament privilegiat l’ha convertit en el veïnat més important en quant a nombre de població d’aquest municipi penedesenc, raó per la qual els diversos pobles com Les Gunyoles, Cantallops, Clariana, Collblanch, Mas Comtal, La Garrofa o Cal Padrona, tenen la capital administrativa en aquest nucli.

MONESTIR DE SANT SEBASTI'A DELS GORGS:
El monestir de Sant Sebastià dels Gorgs és un antic cenobi benedictí que es troba a la localitat de Sant Sebastià dels Gorgs al municipi d'Avinyonet del Penedès. L'any 2000 la Generalitat de Catalunya el va declarar bé cultural d'interès nacional.
Fou antic priorat benedictí, i avui és església parroquial del poble. La primera menció és de 976, quan Albar i Bona Dona donen a Sant Cugat vinyes i cort a Olérdola que limiten amb Subirats al nord, els Gorgs a l'est, Vila de llops al sud i Sant Esteve a ponent. Sembla que va ésser fundat per Mir Geribert, complint el testament de sa mare, Ermengarda, dona del vescomte de Barcelona, Geribert i filla del Comte Borrell II el 1030. Va rebre importants donacions dels fills del fundador.
Des del 1412 era priorat benedictí dependent del Monestir de Montserrat. A l'església en ruïnes, li fou refeta la capçalera el 1388 i s'adobà també el campanar. El 1606 s'escurçà la nau per la façana de Ponent, però s'aprofità la portada i el timpà. Els priors de Montserrat hi feren obres de consolidació i restauració el 1606 i 1785, però no li donaren esplendor monàstic, ja que darrerament només tenia el prior i dos beneficiats. El 1820 passà a ser parròquia. Cal assenyalar que en els darrers anys s'hi han fet obres de restauració a càrrec del Servei de Restauració de Monument de la Diputació de Barcelona.
És una església d'una nau rectangular, a dos vents, amb absis d'estil gòtic. A la porta hi ha un timpà amb la representació del Pantocràtor voltat d'àngels i fris coronat. Alta torre-campanar de planta rectangular amb finestres geminades. Adossat a les antigues dependències monacals hi ha les importants restes d'un petit claustre: arcades amb capitells treballats amb figures d'animals, un capitell i àbac visigòtic. Conjunt molt harmoniós i interessant, un dels millors del Penedès. Existeixen dos sarcòfags gòtics a la sagristia de la base del campanar. El portal romànic fou traslladat o refet el 1606, afegint-hi el símbol montserratí. El sostre pla del segon pis té un enteixinat, hi trobem cinc motius representats dins els cassetons.
El visitant, podrà gaudir d’un circuit dins del recinte del monestir i l’església on s’explica el context i evolució històrica de l’edifici, i la vida quotidiana i organitzativa que tenien els monjos benedictins medievals que vivien en aquesta joia del romànic penedesenc
Visites regulars: Primer i tercer dissabte de mes
Horaris: A les 11:00 i a les 12:00

ESGLÉSIA DE SANT PERE D'AVINYÓ:
L'església de Sant Pere d'Avinyó forma un petit nucli, juntament amb una masia que consta de planta baixa i un pis, amb portal d'arc de mig punt, adovellat, i finestres emmarcades en pedra. A la llinda d'una finestra hi ha la data del 1698. Actualment aquesta masia s'utilitza com a casa de colònies d'estiu. És formada per una nau central i dues laterals, de dimensions reduïdes, cobertes amb volta d'aresta rebaixada i arcs torals que recolza en una cornisa clàssica que recorre els murs. La separació entre les naus s'ha fet per mitjà de pilars i arcs formers de mig punt. La capçalera és quadrada. La façana, d'estructura senzilla, presenta portal amb frontó triangular, ull de bou i coronament ondulat. El campanar, de planta quadrada, s'eleva sobre una nau lateral, i té coberta de pavelló.
L'església de Sant Pere d'Avinyó era l'antiga parròquia del terme municipal. Va ser bastida el segle XVII. Actualment la parròquia ha estat traslladada a l'església de Santa Margarida del Penedès, a Cantallops, construïda el 1975.

JACIMENT IBÈRIC LA FONT DE LA CANYA:
El jaciment de La Font de la Canya es troba a Avinyonet del Penedès, situat al mig del camp, al costat de les Caves Gramanosa i l’església de Sant Pere d’Avinyó. Es té constància que els primers indicis d’ocupació al cim ens remunten entorn de l’any 650 aC. Ja en aquesta època es creu que era zona de vinya, atès que s’especula que es consumia vi fenici i això pot ser una de les raons per les quals es comença a cultivar vinya; en conservem sitges per emmagatzemar la producció agrícola. També s’ha trobat ceràmica fenícia i etrusca, així com peces de bronze que molt possiblement venien del centre d’Europa.
El jaciment es va descobrir l’any 1997 per l’arqueòleg local Xavier Esteve quan es va anivellar el terreny per plantar-hi vinyes. Primerament es van dur a terme unes investigacions d’urgència entre els anys 1998 i 1999 pel Servei d’Arqueologia i Paleontologia de la Generalitat de Catalunya. La primera a càrrec de Joan Garcia i la segona per David Asensio Vilaró (Món Iber Rocs, SL/Universitat de Barcelona). L’any següent, el 2000, les intervencions en aquest jaciment passen a l’àmbit de les excavacions programades del Servei d’Arqueologia de la Generalitat de Catalunya, aquesta activitat continua en l’actualitat.
Aquests darrers anys, l’ajuntament d’Avinyonet del Penedès ha atorgat importància en l’àmbit turístic i enoturístic, iniciant activitats relacionades amb la vinya i el vi (ArqueoVitis) i visites guiades al jaciment de Font de la Canya, ja que en les recents excavacions arqueològiques, s’han trobat pinyols carbonitzats i mineralitzats que representen el conjunt més important i més antic documentat avui dia a Catalunya.

LA VIA AUGUSTA DEL PENEDÈS:
Legionaris, comerciants, pagesos, funcionaris, vilatans,... tots ells van desfilar al llarg de l'antiga via de comunicació que, en els seus 1500 km, recorria el territori entre Cadis i els Pirineus i enllaçava la península amb la capital de l'Imperi, la poderosa Roma. Era una via més de l'extensa xarxa de carreteres (80.000 km) que va teixir l'Imperi de llarg a llarg del seu territori, des del Sàhara fins a Àsia.
Coneguda abans de la romanització com a Via Heraclea, el traçat de la Via Augusta seguia la ruta d'un antic camí ibèric que habilitaren com a calçada les tropes romanes al segle II aC.
A peu, amb llitera, sobre animals o amb carro, al llarg del camí el viatger trobava, entre ciutat i ciutat, fondes i parades per alimentar els animals de tir i reparar els carros.
El Penedès ha recreat el traçat de la Via Augusta al seu pas per la comarca convertint-lo en una proposta que permet descobrir el territori tal com és: un paisatge ple de camins, canyades i senderes que configuren un mosaic de vinyes que canvia de color amb cada estació.