Avinyonet de Puigventós Camí de la Garriga d'Emprdà (l'Alt Empordà.)

El Camp.

Abra.

Camí del Rissec.

El Rissec és un curs d'aigua de l'Alt Empordà, afluent del Manol pel costat dret i per tant de la Muga. Neix al terme de Terrades, sota la roca de la Penya. Travessa els termes de Cistella, de Vilanant i de Llers i desemboca al Manol a Avinyonet de Puigventós.

Camí del Rissec.

Camí del Rissec.

Camí del Rissec.

La Garriga d'Empordà 'Avinyonet de Puigventós (l'Alt Empordà.)

La Garriga d'Empordà és un espai natural protegit, que forma part del PEIN (Pla d'Espais d'Interès Natural) de Catalunya, de paisatge típicament mediterrani, que ocupa 547,71 ha repartides pels municipis d'Avinyonet de Puigventós, Llers i Vilanant, a l'Alt Empordà. Aquest espai és un paratge de gran valor biològic i cultural, utilitzat pels habitants de la zona des d'antic. La Garriga d'Empordà està situada sobre una geologia calcària de pendents suaus que en alguns punts poden ser més pronunciats. La morfologia del relleu és molt interessant, ja que la seva fisonomia s'ha vist modificada per la mà humana, construint marges de pedra seca que s'enfilen pels vessants. Des del punt de vista geològic, l'espai correspon a una part dels mantells de corriment de materials de l'era secundària que es troben a l'Empordà. Aquests comprenen mostres del Keuper -guixos, argiles i cristalls de quars-, margues amb registre fòssil de crinoïdeus i belemnits. Els materials del Cretaci, que en són els més abundants, són roques calcàries massisses que contenen algunes closques de bivalves. A més a més, l'àrea presenta algun pitó volcànic basàltic. L'espai protegit només ocupa la part oriental del que es coneix com les Garrigues d'Empordà, que continuen cap a l'oest. El principal riu de la zona és el Rissec, afluent del Manol. Biodiversitat La funció principal dels espais naturals protegits de Catalunya és conservar mostres representatives de la fauna, la flora i els hàbitats propis del territori, de manera que es puguin desenvolupar els processos ecològics que donen lloc a la biodiversitat (l'àmplia varietat d'ecosistemes i éssers vius: animals, plantes, els seus hàbitats i els seus gèneres). Fauna Pel que fa a la fauna, cal esmentar per la seva importància l'esparver cendrós (Circus pygargus), que està ben representat en aquesta àrea i, per tant, es tracta d'una zona de reproducció d'aquesta espècie d'interès important a conservar i un dels arguments per incloure aquest entorn dins la xarxa Natura 2000. Espècies de fauna de l'Annex II de la Directiva 92/43 d'hàbitats són incloses en la llista referent al conjunt de l'espai de la xarxa Natura 2000 de la Garriga de l'Empordà. En el cas de la Garriga d'Empordà, les espècies presents són: Coenagrion mercuriale Rhinolophus euryale Rhinolophus hipposideros Espècies d'ocells de l'Annex I de la Directiva 2009/147 d'aus. En el cas de l'ENP de la Garriga d'Empordà, les espècies presents són: Circaetus gallicus, Circus pygargus, Hieraaetus fasciatus, Burhinus oedicnemus, Caprimulgus europaeus, Alcedo atthis, Coracias garrulus, Calandrella brachydactyla, Galerida theklae, Lullula arborea, Anthus campestris, Sylvia undata, i Emberiza hortulana. Vegetació i flora Sobre aquest paisatge molt rocós s'havia fet una tasca important d'artigament per tal d'aconseguir conreus de secà, amb la construcció de marges i feixes i barraques de pedra seca de gran interès etnogràfic que constitueixen un excepcional patrimoni de construcció en pedra seca. Actualment, amb l'abandó dels camps, s'hi ha recuperat la vegetació natural caracteritzada per prats secs, llistonars -amb profusió d'orquídies a la primavera- i matollars de garric i alzinar. També la pineda hi és present. Economia A l'espai Garriga d'Empordà s'hi desenvolupa activitat agrícola en un petit percentage decreixent. Així mateix, als entorns de l'espai natural protegit hi ha una important activitat extractiva a causa de la singularitat geològica del sector. Usos del sòl Vegetació arbustiva i herbàcia: 82,44% Terres agrícoles i àrees antròpiques: 14,90% Boscos: 2,66% Impacte Els reptes de gestió més importants són evitar l'abocament incontrolat de residus, el risc d'incendi i mantenir-ne la pastura i el conreu, que afavoreixen els espais oberts, imprescindibles per a algunes espècies de plantes i animals. Tanmateix, la pressió humana (activitats extractives properes, vies de comunicació que passen properes al perímetre exterior de l'espai i l'ús públic) han de permetre la conservació de l'espai i la continuïtat de la nidificació de l'esparver cendrós. Vulnerabilitat natural Hi ha risc de vulnerabilitat d'espècies com l'esparver cendrós per les alteracions de l'hàbitat i les molèsties humanes.

El Camp.

Cim La Mare de Déu del Món.

La Mare de Déu del Mont és un santuari marià del bisbat de Girona, sobre el pic culminant de la serra del Mont (també coneguda com el Mont o, popularment, la Mare de Déu del Mont), a l'extrem meridional de l'antic municipi de Bassegoda, actualment agregat al d'Albanyà (Alt Empordà). La seva Mare de Déu és considerada la patrona de l'Empordà i del Bisbat de Girona. La imatge de la Mare de Déu que ha donat nom al santuari i, per extensió, a la muntanya és, en origen, una marededéu trobada, que ja era venerada, almenys des de 1222. L'evidència documental d'aquesta veneració i de l'existència de clergues per servir-la ha fet suposar erròniament l'existència primitiva, sobre el cim de la muntanya, d'un santuari previ a l'actual, quan el document es refereix al culte efectuat dintre del monestir de Sant Llorenç del Mont. Fou a principis del segle xiv, entre 1311 i 1318, que l'abat Bernat va fer construir un santuari per a la imatge fora del monestir, al punt més elevat de la muntanya. L'èxit de la iniciativa, amb gran atracció de pelegrins, provocà una disputa amb el bisbe de Girona, Guillem de Vilamarí, que senyorejava el monestir, per controlar-lo. El bisbe interposà un plet, que acabà el 1319 amb un conveni entre les parts, segons el qual l'abat en mantindria l'admninistració i el bisbe el dret de visitació i la jurisdicció, i a més rebria un cens anual 10 lliures de cera. El 1461, en la vigília de la Guerra Civil Catalana, el bisbe hi va intentar prohibir el culte per considerar-lo un lloc on es reunien elements remences i antifeudals. El 1577 l'abat nomenà dos seglars com a administradors, amb facultats molt àmplies, que s'organitzaren en la confraria de sant Joan Baptista. Aquesta confraria és el precedent de la comissió per a la reconstrucció del santuari, creada el 1962 i transformada en Patronat del Santuari de la Mare de Déu del Mont el 1969, i de l'encara més recent Associació Amics del Mont. Des de 1592 els abats de Sant Llorenç del Mont, molt minvat, van ser substituïts per priors, en ser agregat el monestir al de Sant Pere de Besalú. Des del 1833 el capellà custodi fou nomenat pel bisbe i, un cop suprimits tots dos monestirs el 1835, es feu càrrec també de la parròquia rural de Sant Llorenç de Sous instal·lada entre les ruïnes del monestir del Mont. El 1936, poc després de l'alçament feixista que desembocà en guerra civil, fou saquejat pels anarquistes. Entre 1949 i 1957 s'hi establí una comunitat de caputxins, que no prosperà per les difícils comunicacions que encara hi havia, abans de la construcció de la carretera. Entre 1962 i 1964 el patronat del santuari emprengué obres de consolidació i restauració, especialment a l'església. A partir de 1997, el bisbat de Girona, l'Ajuntament d'Albanyà i la Generalitat de Catalunya han renovat totalment l'hostatgeria i el restaurant. Des d'antic el santuari ha atret pelegrins i romeus, sobretot de les contrades del voltant. Molts pobles de l'Empordà, la Garrotxa i el Pla de l'Estany hi organitzen anualment romiatges. La Mare de Déu del Mont és patrona de l'Empordà.

Arbre

Cel Gris amb núvols.

Camí d'Oliveres.

Camí d'Oliveres.

Camí d'Oliveres.

Camí de Garriga d'Empordà.

Monument. Barraca de Pedra Seca a la Garrigueta de l'Empordà ( Alt Empordà)

Pedra Seca a Terra.

La Garriga d'Empordà Barraca de Pedra Seca d'Avinyonet de Puigventós (l'Alt Empordà.)

Barraca de Pedra Seca a la Garrigueta 73 Obra Popular XIX-XX Avinyonet de Puigventós La Garrigueta. 42° 15′ 32″ N, 2° 55′ 15″ E a prophttps:

El Camp.

Paisatge Natural.

El Camp.

El Camp.