B 10 05 Gualta - Sant Iscle - Serra D'aro

La sortida d’avui ha començat al poble de Gualta. Hem creuat el poble passat per uns estrets carrers i uns que estaven fent obres, que ens han dificultat una mica el pas. Al sortir del poble per la carretera de Llabià, hem vist a l’esquerra, els cavalls d’en Casadellà. Pugem un petit turó i ens encaminem cap al pla de la closa Fonda, passant al costat de la masia de can Ribot.
Seguim en direcció a Llabià, deixem la carretera i per un corriol estret i ple d’herbes, arribem al mas de la Bomba, amb la riera de Salzer. Seguint per aquest camí deixem, a la nostra esquerra el puig d’en Serva. Arribem a la font de la Roqueta i el seu antic i pintoresc pont.
Continuem per el mateix camí i creuem la carretera de Ullastret a Serra. Seguim per la llera del riu Daró, fins un passallís que ens permet creuar-lo, i seguin els indicadors del camí local, passem per el mas de can Pereta. A davant nostre, el veu el poble de Sant Iscle d’Empordà.
Sant Iscle d'Empordà és un petit poble del municipi de Serra de Daró. Com la majoria de pobles de la zona es troba dalt d'un turó, a causa de les antics aiguamolls, contemplant un dels paisatges més característics del Baix Empordà.
Queden la base d'alguna antiga torre i tot un tros de muralla, que va ser restaurat l'any 1985, d'un castell que era esmentat en documents de l'edat mitjana.
La parròquia de Sant Iscle d'Empordà del segle XII amb una nau amb absis semicircular decorat amb un fris d'arcuacions, és citada per primera vegada l'any 1081 i consagrada pel bisbe Berenguer Humbert l'any 1123.
Seguim per un camí de camps, travessem tot el pla de Sant Iscle, regat per dues rieres que recullen l’aigua i la porten fins al Daró. Ja arribem al poble de Serra de D’aró.
El poble està just a l'esquerra del riu Daró, damunt d'un turonet el suficient elevat per evitar les freqüents pujades del cabdal del riu en èpoques de pluja. De fet, fins a la segona meitat del segle passat aquest riu tenia un curs molt més allunyat, cap al sud, i buidava les seves aigües a l'estany d'Ullastret, actualment dessecat.
El principal edifici, l'església parroquial de Santa Maria, és de l'any 1096. Va ser totalment reconstruïda a partir de1881, data que figura a la façana, i consagrada pel bisbe Tomàs Sivilla el 1884.
Deixem el poble i seguint la llera esquerra del riu Daró, arribem altre cop a pont vell de Gualta.
l'antic pont del Daró, construït als segles XVI-XVII, que conserva en bon estat les cinc arcades. D'una amplada d'uns 2'20 metres i una llargària de 60 metres, conserva en les seves pedres els senyals dels carros que el travessen durant segles, fins que anà perdent el seu ús en quedar estret per a les grans màquines agrícoles i els automòbils moderns.
La tradició oral conta que aquest pont està assentat sobre un altre de més antic que caigué en desús per un augment del nivell del riu i que li serveix de fonament. Fou declarat monument nacional l'any 1987.