B 11 23 El Pinell - Gola del Ter

Avui hem començat la caminada des de el mas Pla, situat a la carretera que va cap al Pinell. Deixem el cotxe i seguint el recorregut cap a la urbanització del Pinell.
Abans d’arribar, ens desviem a l’esquerra per pujar cap el turó de Fonollera que segons diu la història, que segles enrere el Ter desembocava força més amunt d’on ho fa ara, més cap a tramuntana. I diu també que, encara molts més segles enllà, on ara s’estén la platja a la dreta de la Gola, el mar arribava bastant més terra endins. De tot plegat en resultava un paisatge ben diferent a l’actua’l.
El segle passat, el nostre Dr. Pericot va realitzar excavacions a La Fonollera. Hi varen localitzar un recinte emmurallat amb pedra seca, de gruix respectable, avui enderrocat, al peu del qual batien antigament les ones del mar, avui allunyat cosa d’un quilòmetre per efecte dels al•luvions del delta del Daró. Segons var estudiar, hi hagué una època històrica en què el turó de la Fonollera era una illa, segurament fortificada com a lloc estratègic, a la vora de la qual desembocava el riu Daró, aleshores cabalós.
El poeta, astrònom i geògraf romà Ruf Fest Aviè, ens deixa escrit :
“Traspunten més enllà els aspres indiketes. Són eixos gent tenaç, per la caça, molt aferrada gent als ritus ancestrals. Llavors s'ovira bé, la cima de Kelebe, que allarga I'ample dors fins a la mar salada. Que ací hi hagué un poblat anomenat Kypsela és ja un rumor només, car ni tan sols un rastre d’aquella antiga vila no guarda l’aspre sal. Quant a Kypsela, o Cypsela, ciutat mítica, continua el misteri i la llegenda al seu voltant. Una illa fortificada, davant de les illes Medes, on avui hi ha el turó de la Fonollera, amb la muntanya del Quermany de fons (a llevant de Pals i al nord de Regencós), on segons la llegenda vivia un gran drac que vigilava l'entrada d'una cova plena de tresors”.
La platja de la Gola del Ter, també coneguda com Platja de la Fonollera, és un dels paratges més tranquils i suggerents de tota la Costa Brava. D’enorme interès ecològic, està formada per una llarguíssima extensió de sorra fina i daurada,
Finalment, veurem com el riu comença a formar llacunes a la pròpia sorra de la platja, tot confonent-se pràcticament amb ella. Aquí la natura ha creat curioses barreges d’aigua dolça i salada.
Ara seguim la llera del riu amunt i ens adonem de la quantitat de gavines i ànecs que hi ha en aquestes tranquil•les aigües del riu Ter abans de la seva desembocadura. Girem a l‘esquerra i anem al lloc de sortida, on ens espera el cotxe per anar a esmorzar a Triton.