B 21 12 Ruta de Monells.

A l’aparcament que hi ha al costat del riu Rissec de Monells és el punt de sortida d’avui. Són set caminants que anem a fer una ruta d’uns deu Km., seguin el camí marcat per el nostres G.P.S. Seguim el curs del riu, passem per la Font de les Melenes i creuem el torrent de les Olles. A partir d’aquí deixem el Rissec per dirigir-nos capa al mas Garriguer i més en davant el mas Rissec. Davant nostra apareix un camí que ens portaria al Suro Robat, però no és el que volem fer avui, per tant, seguim cap a can Fruitós i a can Vidalet, fins arribar a la carretera de Santa Pellaia. A la nostra esquerra hi ha can Mateu de la Creu, nosaltres seguim per la carretera asfaltada, però ben aviat la deixem per anar al camí de l’esquerra que passa per el salt del Llop.
El nostra G.P.S ens fa una jugada ja que ens marca un camí que no veiem, i arribem fins a can Surós. Aquí no té sortida hi hem de recular un trosset per tornar el camí marcat. La cosa no està gens clara i estem cercant un corriol que quasi ha desaparegut. Aixó ens fa donar voltes per trobar un lloc per creuar una riera, però hem de tornar en darrera. Ara veiem un corriol que està molt emboscat, però si que és el que ens porta al altre costat de la riera. Aquesta riera porta l’aigua al riu Daró al l’altura del molí de Can Ribes. Ara ja tenim el camí de Sant Sadurní de l’Heura passant per Can Saris. Creuem el poble i mirem del cases del centre urbà, fins arribar a l’església.
L’església de Sant Sadurní de l’Heura, ja citada l’any 978, coneguda primitivament com Sant Sadurní de Salzet, és un edifici de grans dimensions construït principalment entre els anys 1773 i 1777, però que en queden indicis del seu anterior estil romànic, especialment el campanar vell de migdia. Té una nau amb capelles laterals i capçalera quadrada. La portalada de la façana es va construir amb pedra calcària clara i està decorada amb motllures, pinacles i esferes de pedra. A l’extrem nord del frontis s’alça el «campanar nou», de planta quadrada amb arcs de mig punt.
A la banda meridional en resta una torre romànica, el «campanar vell», de planta quadrada i de 20 m d’alçada, que ha estat objecte de diverses reformes. Es creu que aquest campanar va formar part de les defenses del desaparegut castell de Sant Sadurní. Així es considera tenint en compte les dues sageteres que presenta, l’emmerleta’t, la seva notable altura i la seva fermesa constructiva. A la cara de llevant s’endevinen les arcades romàniques que s’obrien al pis superior. La resta d’elements antics es troben totalment tapats per l’arrebossat.
A la plaça de l’església en crida l’atenció el rètol que hi ha en una casa. Diu.: Aquí és cal barber, cal espardenyer, cal carnisser, ...... i també Correus, suposem que era la casa on abans ho trobaves quasi bé tot. Seguim ara ja el camí que ens tornarà a Monells, Es un camí monòton i solament una casa aïllada, can Mar Picapoll, ja a l’entrada de la població. Ens dirigim a la plaça Major.
El barri del Castell, a la dreta de la riera, és un petit conjunt urbà organitzat al voltant de la magnífica plaça Major, que en gran part és porxada. Aquesta plaça era l’escenari d’un antic i molt important mercat que se celebrava durant l’època medieval i fins al segle XVII. Jaume I, de qui pren el nom la plaça, va disposar a l’any 1234 que s’utilitzés com a patró de mesura dels cereals per a tot el bisbat de Girona la mitgera de la població de Monells. L’antic castell que dóna nom a la barriada estava situat a la part més alta del turó i pràcticament no se n’ha conservat res; no obstant això, sí que han quedat restes, molt evidents, de les muralles originals.

Aquí és on donem per acabada la sortida, i que amb la gana que hem agafat ens hem assegut a cal Arcadi per fer un bon esmorzar