Badalona (El Canyet), font d'en Mora, mina de la Font del Pi i restes de la Font Santa

Curta excursió per anar des de Badalona a la font d'en Mora.
Aquesta font tot i estar al vessant nord de la Serralada de Marina pertany al terme municipal de Badalona; una d'aquella rareses que a vegades fan els termes municipals. Badalona també en tenim, una és aquesta, ja que la font hauria de pertànyer a Montcada; l'altre exemple és la cartoixa de Montalegre que pertany a Tiana mentre que la vall o riera on està enclavada travessa tot Badalona de dalt a baix.
Anar a la font d'en Mora era una excursió clàssica durant els meus anys a l'Agrupament Escolta i principalment en la celebració de la Festa de l'Arbre a l'ermita de Sant Onofre, això passava a finals de la dècada dels '60 del segle passat .... i a plogut molt des de llavors! No hi havia tornat més, però per l'estat dels camins i de la font, dona la sensació que no soc jo sol el que no hi havia tornat més.
Així que degut al "confinament" municipal he tornat a aquesta font, situada als "confins" del terme municipal.
També anirem a la mina de la Font del Pi i al que queda de la font Santa, a tocar del monestir de Sant Jeroni de la Murtra.

Començarem la caminada al barri de Canyet, concretament davant (o a dins) del restaurant de l'Associació Cultural l'Oliva de Canyet (local que fa molt anys era un teatre), davant d'aquest local i a l'altre costat de la carretera, al voltant de l'església del Sant Crist de Canyet hi ha bons llocs per aparcat.
Situats doncs a l'entrada del local, a deu metres hi ha unes escales (una mica amagades) que ens baixen al carrer de sota, el carrer de Can Tiano. Seguim per la dreta aquest carrer, passem pel que abans era la porta principal de l'esmentada Associació Cultural l'Oliva, i uns metres més endavant a l'esquerra hi ha unes escales, també molt dissimulades, que ens baixen fins la riera de Canyet.
Seguim uns metres per l'esquerra aquesta riera perquè immediatament girem a la dreta per a seguir la pista al monestir de Sant Jeroni de la Murtra.
Seguim una estona aquesta pista (a l'inici podem fer una curta variant per la dreta, per acabar igualment a la pista de Sant Jeroni).
Arribem a la cruïlla amb el camí a Can Mas, un camí que actualment els propietaris d'aquest mas han tallat, sense cap permís municipal per a fer-ho.
Vint metres després hi ha també una nova cruïlla a la dreta que és la que seguirem, abandonant la pista del monestir.
Anem pujant suaument per aquest camí. Una estona després , quan el camí gira lleugerament a la dreta, veurem que del revolt surt un sender que segueix recta.
Bonic camí que es va enfilant i que finalment ens deixa directament a dalt la carena i a la carretera d'accés a la urbanització de la Vallensana.
Girem a la dreta i la seguim pocs metres, ja que immediatament veiem que a l'esquerra surt un camí que va paral·lel a la carretera.
Seguim els primers metres d'aquest camí, i molt aviat hem de fer un "gran acte de fe" per a girar a l'esquerra i baixar uns metres. Hi ha un pas obert entre la vegetació per a poder-ho fer.
Sembla que no hi ha camí, però molt aviat veurem que en realitat, si que n'hi ha, i cada vegada és més ben marcat.
Dona la sensació com si al obrir la carretera s'hagués tallat l'inici del camí, sense cap mena d'interès per a refer-lo. Inclús en un punt hi ha uns esglaons tallats en el sauló de la muntanya.
Seguim el camí que ens deixa davant la font d'en Mora. Situada en una raconada del camí. Font que en el moment d'aquesta excursió rajava, poc, però rajava. Al costat hi ha el característic rètol amb el nom de la font; rètol que vàrem netejar i va quedar com nou, així com també vàrem retallar unes bardisses que amenaçaven la font, i finalment també vàrem netejar una mica la cubeta de la font de fulles i pedres, i donant-l'hi una mica més de sortida a l'aigua.
Pel que vàrem veure a la font hi arribem tres "pseudo-camins", un és per on hem vingut; un altre sembla sortir per l'altre costat i fa una forta pujada pel sauló de la muntanya i potser va a sortir a dalt la carena (un "tema" a investigar). El tercer "camí" surt del davant de la font i baixa seguint el curs de la fondalada.
Aquest és el que seguirem per anar a la mina de la Font del Pi.
Només sortir de la font en aquest camí es veuen branques serrades, senyal que algú ha obert pas entre la vegetació del començament.
Però a mesura que anem baixant aquest camí es difumina i costa molt seguir-ne el traçat, però afortunadament el bosc no és gaire espès i podem anar baixant amb "moderada" facilitat.
Mirant el mapa la font d'en Mora i la mina de la Font del Pi, estan pràcticament una a sobre l'altre, però separades aproximadament per 50 metres de desnivell.
No hem de caure en la temptació de baixar en línia recta, ja que el rastre que anem seguint va decantant-se lleugerament a la dreta, seguint més o menys el llom d'una hipotètica carena.
A la part baixa del recorregut el rastre es torna una mica més evident i gira més decididament a la dreta abans de desembocar en una pista, just al davant dels camps i vinyes del bonic mas de Cal Geperut.
Estem al límit del terme municipal de Badalona, ja que el mas ja pertany a Montcada.
Girem a l'esquerra i seguim la pista que ens permet anar contemplant aquesta bonica edificació.
En una raconada a l'esquerra d'aquesta pista trobem l'entrada a la mina de la font del Pi. Un indret sense gaire interès, però a la mina hi ha aigua, que segurament abans sortia a l'exterior, però ara tot està molt abandonat. Si poguéssim seguir recta amunt pel fons de la torrentera arribaríem de nou a la font d'en Mora.
Seguim la pista que desemboca en l'últim carrer de la "urbanització" del Bosc d'en Vilaró. i amb ella entrem al terme de Montcada i Reixac.
La urbanització s'enfila per la muntanya, i a mesura que anem pujant pel carrer de la Perdiu "l'arquitectura" de les "cases" va millorant; però de les de més avall, en altres indrets en diuen el veïnat "de la Pocafarina".
A la cruïlla del carrer de la Perdiu amb el de la Cadernera, girem a l'esquerra per a seguir pujant per aquest darrer carrer.
Després d'anar pujant per aquest carrer finalment arribem a dalt la carena i ens unim amb la carretera d'accés a la urbanització des del coll de la Vallensana.
Ara girem a l'esquerra per a seguir-la i molt aviat som de nou a la unió amb l'itinerari de pujada, just quan aquest sortia del camí i també arribava a l'esmentada carretera.
Girem a la dreta per a seguir-lo en baixada, però a la primera cruïlla el deixem per a seguir un camí per la dreta.
Seguirem tota l'estona aquest nou camí que ens portarà de nou a la pista d'accés al monestir de Sant Jeroni de la Murtra.
Just a la unió del camí i la pista hi ha una gran esplanada i amagada entre les bardisses hi ha el que queda de la font Santa.
És un indret on molta gent anava a rentar el cotxe amb l'aigua de la font, fins que la degradació de l'indret va obligar a l'ajuntament a tapiar i a clausurar la font.
A partir d'aquí girem a l'esquerra per a seguir aquesta ampla pista i de nou enllacem amb l'itinerari d'anada; que ara seguirem fins arribar de nou al punt de l'inici d'aquesta interessant caminada a la font d'en Mora.

HORARIS:
Del Canyet a la font d'en Mora: 50mn
de la font d'en Mora a la mina de la Font del Pi: 20mn
de la mina de la Font del Pi novament al Canyet: 1h 05mn
TOTAL: 2h 15mn