BAGES: Les Esglésies-Sant Cugat del Racó-Taurons-Castelladral-Comaposada-Cal Reixes

Ruta de Sta Mª de les Esglésies-Sant Cugat del Racó-Castelladral-Comaposada (balma)-Cal Reixes

Plaent i instructiva ruta pel terme de Castelladral (Navàs).
Sortim de la casa de Les Esglésies i l’actual Sta. Maria de les Esglésies. A 1’37 qm arribem al nucli on es troba l’esplèndida església de Sant Cugat del Racó, el mas de Cal Gemilà, i la Rectoria, així com el petit cementiri.
Caminem 1’5 quilòmetres i ens trobem el mas abandonat anomenat Taurons. No és un mas molt antic, però això no li treu l’aire de la vida d’altre temps. Cada vegada que trobes un mas abandonat et deixa un petit sentiment de pena. Per descomptat, no hi poden faltar les tines. Baixem a creuar la riera de Sant Cugat i la propera font de l’Arç (crec que desapareguda entre la bardissa. Mai l’he vista).
Seguint en direcció nord/ponent trobem a 2 qm. cal Mestre Mallol, a l’esquerra, amb la seva tina, i acabem de pujar fins Castelladral, que ja veiem treure el cap el seu campanar, a 600 metres.
Castelladral. Esmorzem a la plaça. Visitem l’església, en la que s’hi estan fent tasques de restauració a l’interior; també el que resta de les tines i la premsa, en el carrer del darrere de l’edifici de l’alberg/restaurant, i ens arribem fins el castell/casal, gran casa forta que manté la seva planta dempeus, però que resta ignorada, in-visitable tret de l’exterior- que és ben interessant. Un tros més avall, sota un superb pi blanc, al costat de la carretera que segueix fins Serrateix, hi ha la creu de la santa missió, i ens hi acostem. Donat que de tant en tant et trobes una creu d’aquestes (sense anar gaire lluny, a Sant Mateu de Bages n’hi ha una altra), m’ha semblat interessant aportar alguna informació de què es tracta. Evidentment la font de recursos és la navegació per internet. Això és el que he trobat, referit a “la santa missió”; resumint-ho:
• El nom i la pràctica són molt antics; ja s’anomenaven missions les prèdiques de Vicent Ferrer i Mateu d’Agrigent.
• La pietat post tridentina els donà un nou impuls al llarg dels s. XVII i XVIII.
• Però no foren ben institucionalitzades fins a la primera meitat del s. XIX. Un dels seus principals predicadors i propagadors fou sant Antoni M.Claret, que fundà la Congregació de Missioners de l’Immaculat Cor de Maria, o missionistes.
• Tingueren una gran activitat en aquest camp els jesuïtes, els dominicans i moltes congregacions catalanes nascudes amb aquest fi específic el s. XIX. van ser potenciades després del Concili de Trento .
Però les creus que podem trobar avui en dia, són majoritàriament construïdes en el segle passat.
Després de la guerra civil espanyola la Santa Missió es va fomentar de manera especial per part de la dictadura Franquista, indirectament, es va convertir en una exaltació del nacionalcatolicisme promogut pel regim, així els fidels acudien a les esglésies de forma massiva a escoltar els sermons dels sacerdots, les dones havien d’acudir amb mantellina negra al cap, les cames tapades amb mitges i màniga llarga i, els homes, si duien barret o boina se l’havien de treure, per tant estadísticament, el poble espanyol tenia molta fe…Com a record de l’esdeveniment, en moltes parròquies o localitats es van construir creus testimonials, amb la data en que es va portar a terme “La Santa Misión”.
A Castelladral es va fer el 1951
...
Tot deixant el nucli passem pel davant d’una antiga pallissa reconvertida en el Centre d’interpretació del cicle lunar, anomenat “La LLuna en un cove”. El cel de Castelladral és privilegiat!

Baixant per la carretera, a l’esquerra trobem les restes d’un antic Hostal, a 400 metres del nucli. Poc després deixem la carretera per un corriol a l’esquerre i a 400 metres visitem Comaposada. És una gran balma que havia estat habitada fins no fa gaire dècades. És molt interessant. Caminem poc més d’un quilòmetre i trobem Cal Filaborres. Mig quilòmetre després, a l’esquerre, ens entretenim bona estona amb les tines de cal Reixes, excavades a la roca. Per sota podem veure la boixa, així com l’allotjament també excavat a la roca de l’esplèndida premsa de vi. És fàcil imaginar-se-la. Tot el seguit de rocam presenta clares mostres d’antigues construccions. Sortim al camí i arribem a les runes de cal Reixes, un altre mas abandonat. Caminem 700 metres i, en un clar a mà dreta (quan hi vam pasar hi havia grans bales embalades circulars de palla) prenem un rastre que puja a unes roques suaus. Al damunt hi ha excavada una perfecta tomba; és la sepultura de Vilamorós. Feta la visita baixem a creuar de nou el torrent de Sant Cugat, i ja només ens falta fer els 4 quilòmetres que ens separen de les Esglésies, on hem començat.

Tot seguit afegeixo algunes dades més referides als elements trobats en l’itinerari
-Tines de cal Reixes. Informació extreta del fitxer de l’ajuntament de Navàs pàgina 441
Informació històrica
...Alguns exemples són les tines de Can Reixes i les tines de Cal Potiner (dins el terme, però allunyat d’aquí). Les tines de Can Reixes són dues tines isolades prop de la masia de can Reixes. Són parcialment excavades a la roca, sense cairons. Cobrint les tines s’hi van fer uns petits coberts de pedra per a protegir-les. A l’exterior s’hi conserven les boixes. Entre ambdues a la paret vertical de roca hi ha excavat l’encaix de l’antiga premsa. Les tines de Can Reixes duen la data de l’any 1792 gravada a la paret del cingle a la qual es troben excavades i el nom de SIDRU. Arran del mateix cingle uns metres més enllà, es conserven també les restes d’un antic habitatge construït a la paret de roca. Se’n conserven nombrosos encaixos de l’embigat i un basament de roca retallada en forma de mur, paral•lel a la cinglera. Conserva al seu damunt encara un gran carreu al seu damunt lligat amb morter de calç.
Bibliografia
Blog d'Eloi Font: http://torcularium.blogspot.com Blog: de Maria Estruch: http://mariaestruch.blogspot.com.es/ Blog: http://lamiradadeloliba.blogspot.es/ FÀBREGA, A. 2011: "L'evolució de les tines a la Catalunya Central". Dovella, núm. 106. Manresa: 10-15. FERRER, LL. 1998: "La vinya al Bages". Centre d'Estudis del Bages. Manresa. FERRER, Ll. 2003: "Tines a casa, tines al mas, enmig de les vinyes a la Catalunya Central". Actes del Congrés sobre la vinya (Manresa 24 a 26 d'octubre de 2003). Centre d'Estudis del Bages i Consell Regulador de la D.O. Pla de Bages. Manresa: 130-131. PIÑERO, J. 1995: Inventari del Patrimoni Arquitectònic i Històric de Navàs. Ajuntament de Navàs. Fitxa núm. RU. 49. Informació oral: Maria Estruch.

I res més. SALUT!, i GAUDIU DEL BAGES!