Bages: Turó de les Casetes - Mini ferrada i Turó de l'Escletxa - Bosc del Puig - Riu Llobregat - Resclosa i canal del Burés

Ruta amb molts contrasts i amb dosis d'aventura pels voltants de Castellbell i el Vilar: ascendirem a diversos turons, pujarem una mini ferrada, travessarem un pas soterrat, visitarem les ruïnes d'un poble abandonat, veurem les restes d'un camp de tir, resseguirem el marge del riu Llobregat i recorrerem el camí paral·lel a una preciosa canal d'aigua en un entorn molt bonic.

Les vistes de Montserrat des del Turó de les Casetes, des del cim de la mini ferrada i des del Turó de l'Escletxa són magnífiques.

________________________

A TENIR PRESENT:

La mini ferrada és curta i senzilla, però vertical. Convé anar mínimament equipat per pujar-la.

El tram de la ruta anterior al Collet dels Capellans i posterior a la barraca de la Vinya del Garrigó ressegueixen dos camins poc fressats i en algun punt una mica perdedors. Convé seguir la traça en els punts menys definits. He obert una mica de camí amb un podall en alguns punts.

Més enllà d'això, la ruta no té cap dificultat.

_________________________

RESSENYA:

Aparquem a Castellbell i el Vilar, molt a prop del Pont Vell.

Resseguim la carretera uns metres i visitem la Font del Bosc.

Tornem uns metres per on hem vingut i prenem un corriol ascendent a l'esquerra que ens duu a un curiós cercle de pedres.

Continuem ascending i assolim el cim del Turó de les Casetes després de fer una grimpadeta. El turó està culminat amb una senyera i té molt bones vistes.

Resseguim un corriol descendent en direcció sud-oest, creuem la carretera, continuem per un corriol a la dreta, i arribem al Cementiri de Castellbell i el Vilar.

Resseguim una pista forestal i un pont sobre les vies del tren, i passem per sota d'un ampli túnel sobre el qual passa l'autopista.

Passat aquest túnel, girem a la dreta i resseguim un camí asfaltat. En uns meters ens desviem a l'esquerra per resseguir una pista.

Passem pel costat de Cal Guixà i uns metres més enllà ens separem de la pista a l'esquerra per ascendir a la balma murada o barraca de Cal Guixà. El camí per arribar a la balma no és evident ni fressat, però no és difícil arribar-hi.

Tornem avall per on hem vingut, però en lloc de tornar a la pista, girem a l'esquerra i resseguim un corriol que va superant diversos marges de pedra.

El corriol continua ascendint, cada cop amb més pendent, i ens deixa al peu de la mini ferrada de l'Escletxa.

Es tracta d'una senzilla ferrada, equipada amb grapes molt juntes i cable de vida, vertical però de poca longitud, que permet superar el cingle.

Un cop superada la via ferrada, des de dalt del cingle gaudim de vistes magnífiques de Montserrat i el riu Llobregat.

Resseguim un corriol ascendent que recorre una carena i assolim el cim del Turó de Montconill.

Continuem corriol amunt, passem un coll, continuem pujant, passem per la barraca de pedra seca Coma de Santa Maria, i uns metres després assolim el cim del Turó de l'Escletxa, amb unes magnífiques vistes de 360 graus sobre tot l'entorn.

Descendim del Turó de l'Escletxa per un estret corriol, amb un pendent notable en algun punt, i arribem a una pista forestal. Girem a la dreta, pugem uns metres per la pista i ràpidament agafem un trencall a l'esquerra per resseguir un corriol poc fressat en alguns trams, que ens deixa al Coll dels Capellans.

Girem a l'esquerra, seguim una pista i agafem una drecera a la dreta per descendir a la pista forestal inferior. Aquesta drecera està també poc fressada, però s'intueix bé el camí.

Anem pista avall i arribem a la barraca de la Vinya del Garrigó, una altra barraca de pedra seca.

A partir d'aquest punt tenim dues alternatives:
- Alternativa fàcil: seguir la pista forestal
- Alternativa més aventurera: seguir la traça i anar per un camí poc fressat i en alguns trams una mica perdedor.

Hem preferit l'alternativa aventurera i hem agafat aquest camí poc fressat.
En alguns trams on la vegetació tapava el camí, ho hem netejat amb un podall, per facilitar el pas a altres senderistes.

Continuem pel camí poc fressat fins arribar a la pista forestal. Resseguim la pista i arribem al bonic però abandonat poble de Viladoms de Dalt i les ruïnes de l'ermita de la Mare de Déu de Montserrat.

Visitem les ruïnes de l'ermita i del poble i anem pista avall, fins que girem a mà esquerra, abandonem la pista i resseguim un antic camí.

La vegetació va obrint-se i resseguim una carena on trobem les restes d'una barraca de pedra seca. Continuem per la carena, ara ja per corriol, i trobem un bonic gronxador de fusta.

Al final de la carena arribem a un promontori de roca conglomerat i una torre elèctrica. Pugem al promontori i gaudim de precioses vistes de l'entorn, del riu Llobregat i de Montserrat. Des d'aquí veiem per on passarem després, al final de la ruta, quan anem al marge del riu Llobregat.

Descendim de la carena per un corriol marcat per dues fites. A la part inicial trobem dues cordes (innecessàries) i dues grapes per ajudar a fer el descens. Continuem davallant pel corriol serpentejant i creuem el Rasot del Puig, un petit torrent on hi trobem petits tolls d'aigua en els forats de la roca.

Ascendim per un corriol i visitem l'antic camp de tir municipal de Castellbell i el Vilar, avui abandonat.

Continuem per una pista i prenem un corriol ascendent a mà esquerra, que ens duu per una carena fins arribar a una torre d'alta tensió. Allà girem a la dreta, seguim una pista i continuem donant la volta a la dreta per baixar per una carena amb bones vistes a banda i banda. Hi podem veure molt bé el Turó de l'Escletxa a la nostra esquerra.

Prenem un corriol descendent a la dreta i travessem el Bosc del Puig. Després girem a l'esquerra i anem en direcció oest fins trobar una pista forestal.

Uns metres més enllà, en lloc de continuar per la pista i passar per sota del túnel pel que vam passar a l'inici de la ruta, ens desviem a la dreta i resseguim un corriol descendent que ens duu a un torrent.

En lloc de continuar pel corriol que travessa el torrent, fem una petita desgrimpada i baixem a la llera del torrent. Després d'uns metres de camí pel torrent, ens trobem amb dos túnels/passos soterrats que passen per sota l'autopista per fer-hi passar l'aigua quan baixa pel torrent.

Entrem a un dels dos passos soterrats, molt aventurer i força llarg, i el travessem.

A la sortida ens trobem en un tram del torrent una mica embardissat, però per on s'hi pot passar bé. Hem netejat i obert una mica de camí amb el podall entre els esbarzers per facilitar el pas a altres senderistes.

En arribar a la via del tren, fem una grimpadeta senzilla i travessem les vies del tren. Allà seguim un corriol que ens duu al Cementiri de Castellbell i el Vilar, per on ja hem passat a l'inici de la ruta.

Seguim el camí que vam fer a l'inici de la ruta, però ara en sentit invers i arribem al Coll de les Tallades.

Allà agafem un camí descendent, travessem la carretera, descendim per una trialera i arribem a una pista forestal descendent, que travessa la riera de Rellinars. En el punt de creuament amb la riera de Rellinars hi trobem canyís i una mica d'aigua.

Continuem uns metres per la pista en direcció sud, però agafem una drecera ascendent a la dreta en direcció est, amb un pendent notable, que assoleix una carena i torna a descendir per la vessant oest de la carena, enllaçant de nou amb la pista forestal.

En uns metres arribem al marge del riu Llobregat. Aquí la vegetació canvia completament. És vegetació de ribera, habitual als marges de rius, molt més frondosa i verda. El paisatge del riu amb la vegetació de ribera és preciosa.

Resseguim un preciós corriol pel marge esquerra del riu. En un punt ens desviem a la dreta per acostar-nos de nou al riu i gaudir de l'entorn.

Continuem pel corriol, entre les parets de roca a la banda esquerra i el riu a la banda dreta, i arribem a la resclosa del Burés. El nom prové dels fabricants Burés, que el 1871 obtingueren permís per a l'aprofitament de l'aigua del Llobregat, construint una presa i un canal. La fàbrica o colònia del Burés es va construir el 1872 per Esteve Burés i Arderiu a la llera del riu per tal d’aprofitar l'energia de l’aigua com a motor de la maquinària. Com en totes les colònies de riu, les obres van començar per la construcció de la resclosa i el canal, a la qual seguí la fàbrica. El 1979 la fàbrica havia arribat a 920 treballadors. L'empresa va tancar definitivament les portes el 1991.

La resclosa i el canal es van construir fent una presa provisional amb taulons de roure de boscos del Carner. També es va construir una casa de comportes per poder controlar el cabal d'aigua en cas de riuada.

Visitem aquesta casa de comportes i resseguim el canal pel camí paral·lel. El paisatge al voltant del canal és preciós. La longitud del canal és d'uns 500 metres. A més a més de proporcionar energia a les fàbriques, l’aigua del canal també s’utilitzava per regar alguns horts i per rentar roba.

Passem per sota d'un pont i arribem a Castellbell i el Vilar, on hem aparcat el cotxe, finalitzant així aquesta entretinguda ruta.