Bagís-Fonts-L'Esqueis-Cova del Sot del Begís-Balmes-Roca Guillera 2013-02-03 9:55

Bagís-Font del Pas Estret-L'Esqueis-El Bagís Mina i Font - Cova Artificial del Sot del Begís-Balmes-Roca Guillera 2013-02-03 9:55

Cal explicar que la sortida d’avui no hagués estat possible sense l’ajut de dues persones.

La primera en Carles Roqué Pau, de l’Àrea de Geodinàmica Externa i Geomorfologia,
Universitat de Girona, que va publicar amb uns companys l’article “Granite caves in the north-east of the Iberian Peninsula: Artificial hypogea versus tafoni” que he citat diverses vegades i que amablement em va fer arribar al complert, és allà on vaig descobrir que a més dels set possibles hipogeus en granit protegits de la intempèrie que ja coneixia (La Tuna, Dels Moros, Mas Rissec, les dues Ses Falugues, Roca Foradada De Can Gol, Pedra Foradada) n'hi havia un al “Sot del Begís”.
Vaig buscar a munt i a vall i tan sols vaig trobar un indret que ICC denominava Sot del Bagís (ni tan sols “Begís”) però en lloc a Internet ni a les persones que vaig preguntar en vaig poder recollir cap referència concreta d’aquesta cova artificial (que, com les altres, es creia que havia estat picada pedra contra pedra a la prehistòria). Aquí intervé la segona persona, el nostre company de Wikiloc Montagut. Fa unes setmanes li vaig enviar la poca informació disponible i vaig pensar que, ell que és un gran coneixedor de molts indrets i alguns més propers a les Guillaries, era el més indicat per la recerca. I així va ser. De ben segur que va caminar molt més que nosaltres per localitzar la cova, em va explicar que ni tan sols els amos del Begís (empresaris de fusta) en sabien res. Però en Montagut va “apuntar al 10” i la setmana passada ens va comentar que ja l’havia localitzada.
Molt agraït a tots dos!
La cova del Sot del Begís (o Bagís, doncs ho veig escrit de les dues maneres) , es troba a uns 3.000 metros de las coves de Sant Salvador, on s’ha trobat restes de ceràmica que daten del Neolític i l’Edat del Bronze (Pons et al. 1985). De les 8 coves denominades artificials, de tipus hipogeu estudiades, és l’única que té el sol inclinat cap a l’interior. M’és fàcil d’imaginar als antic homes aprofitant aquest cau enlairat i amb una excel•lent visibilitat.
A part de la cova hem anat a veure la Font del Pas Estret (rajava de valent i està molt ben condicionada), just a sota de la font, el rierol realment fa un pas molt estret. Tenia interès en veure l’Esqueis del Begís , una paret vertical de pedra, amb compta (i deixant la família a peu de pista) he resseguint un corriol i he pujat fins a dalt de tot (una vista entre dos roques espectacular). Cal dir que és l’únic tram de la ruta que requereix atenció de veritat doncs té molta pendent i és molt costerut!. Després hem anat a veure la masia fortificada del Bagís, on hi trobem la mina i la font. Hem vist un parell de balmes. Si bé en quasi tot moment les vistes son espectaculars, les millors son les de la Roca Guillera, s’hi arriba sense cap problema. També hem trobar les restes d’una antiga construcció, crec que podria ser Can Barló (segons l’ICC) –això li hagués agradat al Toni-.
He netejat el track de les equivocacions que he anat fet al llarg del camí, doncs aquestes pistes son un xic laberíntiques, i crec que ho he deixat força bé ... i hi ha un parell de trams on cal anar de pista a pista per algun corriol embardissat o pel mig del bosc ... però és fàcil, doncs està molt net.
En resum una ruta a través d’un paisatge molt diferent als habituals on camino, grans arbres, magnífiques vistes, tot salpebrat de roques gegantines, aigua, fonts, ... magnífic!!, encara que el fort vent que feia ens ha ben airejat. I tot el recorregut excepcionalment he estat molt ben acompanyat ... Perfecte!!