Baix Camp: Mont-Roig - Barranc de l'Horta - Mina de les Nines - Mare de Déu de la Roca - Hort de l’Ermita - Pedra dels Àngels

Ruta molt agradable, interessant i sense cap dificultat, en la que visitarem punts interessants de Mont-Roig del Camp, travessarem l'enigmàtic Barranc de l'Horta, ens acostarem a la impressionat Roca de l'Areny, ascendirem a l'ermita de la Mare de Déu de l'Areny i l'ermita de Sant Ramon, passarem per fonts, balmes i basses, i recorrerem el Camí Vell de l'Ermita.

És una ruta idònia per fer en família o per fer una curta matinal o per aprofitar una tarda.

_________________________

A TENIR PRESENT:

Només hi ha una petita grimpada a la banda dreta de la font de Sant Bernat. Però es pot evitar anant per un sender a la banda esquerra de la font que arriba al mateix lloc.

_________________________

RESSENYA:

Aparquem el cotxe a l'aparcament de la Murada, tot just darrera de l'església vella amb els seus curiosos contraforts de pedra vermella.

Envoltem l'església vella i enfilem carrer Major amunt fins que arribem a l'església de Sant Miquel. Donem la volta a l'exterior de l'església, passem per davant d'una font i veiem l'antiga presó.

Enfilem el Portal de la Canal, una de les antigues entrades al recinte murallat de Mont-roig del Camp, i davallem fins arribar als Rentadors de Mont-Roig, documentada des del segle XVIII.

Iniciem el camí del barranc de l’Horta, primer força obert però que ràpidament es va estretant. El camí que remunta el barranc és molt bonic.

Arribem a una bifurcació i un pont . A l'esquerra de la bifurcació hi trobem la Rasa del Sunto. La remuntem uns pocs metres i pugem dalt del pont. Allà hi trobem un forat de l'antiga mina d'aigua de les Nines.

Continuem barranc amunt i passem per sota d'un aqüeducte, per sota del qual hi ha unes boniques formacions rocoses.

Prosseguim el camí pel barranc, fent alguna petiteta grimpadeta i arribem a un lloc on trobem uns enigmàtics caps de xai sobre pals de fusta.

Uns metres més amunt del barranc trobem un segon aqüeducte, més petit que l'anterior.

El barranc s'estreta alhora que perd profunditat fins que en sortim i enllacem amb una pista forestal. La pista ens duu a travessar uns camps d'olivers, mentre ens anem acostant cada cop més a la formidable Muntanya de l'Areny.

El petit massís de la muntanya de l’Areny és una massa de roca situada entre les fondalades del barranc de Rifà i el de Vilanova, caracteritzada pel seu color vermellós i les seves formes capritxoses. La tonalitat vermella és originada per la presència d’òxids fèrrics en el seu interior. És precisament aquesta muntanya roja la que dóna origen al nom del poble de Mont‐roig.

Sortim de la pista i seguim un corriol ascendent a l'esquerra que ens acosta al peu de la Muntanya de l'Areny. El terra va agafant progressivament el color rogenc característic de la muntanya.

Prenem un corriol a l'esquerra en direcció est que envolta la muntanya de l'Areny. Aquest corriol desemboca en un camí empedrat de color vermellós que ascendeix en direcció a l'ermita de la Mare de Déu de la Roca.

El camí empedrat serpenteja amunt i arriba a la font de Sant Jaume, indicada amb un bonic rètol fet de metall i amb una imatge del sant feta també de metall i col·locada sobre la roca vermella.

En lloc de continuar pel camí empedrat amunt, prenem una drecera a la dreta de la font, fent una petita grimpadeta per una roca que té graons esculpits sobre ella.

Un cop superat aquest senzill pas, ens trobem just a sota de la Mare de Déu de la Roca. Anem fins el penya-segat, on una roca vermella fa de magnífic mirador natural i gaudim de les vistes.

Caminem uns metres en direcció nord, al peu de la paret de maons vermells, i arribem a l'entrada de l'ermita de la Mare de Déu de la Roca, situada sobre un promontori de roca roja de 292 metres d’altitud sobre el nivell del mar. Les vistes des del pati anterior a l'ermita sobre la Costa Daurada són fabuloses.

Continuem amunt i ascendim a la peculiar ermita de Sant Ramon que té forma cúbica i que és d'un color blanc que ressalta molt sobre el color vermellós de la roca. El color blanc de l'ermita destaca sobre la rojor de la roca i el blau del cel, servint encara avui dia per orientar els mariners i fer‐los arribar a bon port.

Tornem per on hem vingut i seguim el camí que duu a l'aparcament de l'ermita. Allà ens acostem a la font de Sant Bernat, on ens refresquem una mica.

Passem per davant de l'aparcament de l'ermita i caminem uns metres carretera avall fins que ens desviem a mà esquerra prenent un corriol descendent amb graons esculpits a la roca.

Continuem davallant entre dues parets de roca vermellosa i deixant una balma a la nostra esquerra. Després passem per un pas estret entre roques i ens desviem per un corriol descendent a l'esquerra per visitar una immensa balma.

Continuem pel corriol descendent que dóna pas a un sender més ample i que ens duu al pou i bassa de l’Ermita, que es troba al costat de l'Àrea de lleure Hort de l’Ermita.

Prosseguim pel sender i enllacem amb l'ample Camí Vell de l'Ermita, flanquejat per figueres de moro i xipresos, i que resseguim en direcció sud-est.

Al cap d'uns 300 metres, trobem la Pedra dels Àngels, on antigament es feia creure als infants que s’hi sentien cantar els àngels.

Continuem caminant pel Camí Vell de l'Ermita i arribem a la plaça de les Eres, on hi ha unes fonts d'aigua.

Entrem dins el poble de Mont-Roig i ens refresquem a la Font de la Coma, de l'any 1799.

Els bonics carrers de Mont-Roig ens duen a l'església vella i l'aparcament de la Murada, on finalitzem aquesta agradable ruta.