Baix Empordà: Gavarres, de Santa Cristina d’Aro a la Roca Rovira i tornar

Entretinguda ruta que ens mena des de Santa Cristina fins l’atalaia de la Roca Rovira, magnífic mirador, sense més objectiu que caminar una estona per la comarca i gaudir de les vistes.
Iniciem el recorregut a la Casa Mágica (el Gran Museu de la Màgia), masia típica catalana, del segle XVIII, on s'exposen autòmats, pòsters, aparells de màgia de diferents èpoques, pintures, baralles de cartes, tarots, llibres, objectes curiosos i fotografies. Una important col•lecció màgica recopilada per l'il•lusionista Xevi (Xavier Sala Costa) al llarg de la seva llarga trajectòria artística pel món. És l’únic museu de màgia guardonat i reconegut per la FISM (Federació Internacional de Societats Màgiques) com el més gran i original del món.
Enfilem cap el Nord per l’Avinguda de l’Esglèsia i de seguida trobem l’Església de Santa Cristina d’Aro.

ESGLÈSIA DE SANTA CRISTINA D’ARO:
”L'església de Santa Cristina d'Aro està situada al peu de les Gavarres, dalt d'un pujol, a la part més alta del poble de Santa Cristina d'Aro. És un temple d'origen medieval, de notables proporcions i modificat en diverses ocasions, encara que l'arrebossat de calç que cobreix totalment l'exterior i l'interior dificulta la datació dels diversos elements. És un monument protegit i inventariat dins el Patrimoni Arquitectònic Català.
L'edifici actual consta de dues naus i creuer. La nau Nord, més ampla, té absis semicircular i l'altra, al Sud, té una sagristia a l'angle Est feta al segle XVIII, la qual va substituir l'absis originari. Els arcs triomfals i els formers són de ferradura i estil preromànic. La mateixa forma té la volta del transsepte, que travessa les naus. La torre-campanar, quadrada, és de base romànica llevat de la part alta, acabada amb un pinacle. La porta del frontis, rectangular, és del segle XVIII, mentre que la porta lateral (tapiada) és del segle XII. Tot l'edifici és fet de pedra local i tant l'interior com l'exterior són arrebossats.
L'església apareix esmentada el 1041 com el lloc on es reuniren l'abat i els monjos de Sant Feliu de Guíxols amb Ermessenda, comtessa de Barcelona, el seu germà Pere, bisbe de Girona, i Guifred Vidal, senyor de Pals, quan els fou confiada la custòdia i la defensa del Castell d'Aro i els foren concedides les primícies i delmes de la parròquia de Santa Cristina. La seva importància monumental correspon a la seva condició de parròquia principal de la Vall d'Aro a l'alta edat mitjana.”

Continuem cap el Nord i seguim el PR-C 110 on ben dora trobem a la dreta les restes de les restes del dolmen anomenat de les Pedres Dretes d’en Lloveres, molt desfet.

PEDRES DRETES D’EN LLOVERES:
”El Sr. Casas va considerar-la una galeria destruïda de 5 metres de llargada. Després Manuel Cazurro va dir que hi havia sis pedres, una a la capçalera i la resta, fins a sis formaven les parets laterals. L'any 1983 quan es va visitar el jaciment en motiu de la realització de la Carta Arqueològica només en quedaven tres de pedres, quan el Sr. Esteva publicà el seu treball (1956-1957) n'hi havia dues de caigudes, de les quals l'any 1964 ja en faltava una. El Sr. Lluis Esteva el classificà com una cista megalítica.
Pel que fa als materials trobats, el Sr. Esteva (1964) esmentà que a l'haver quedat el jaciment descobert per tots els costat va desaparèixer la major part de la terra de l'interior, essent la seva exploració negativa, si bé pels voltants el Sr. Josep Escortell, col•laborador del Sr. Esteva, trobà dues destrals de pedra polimentada, que es troben dipositades al Museu Municipal de Sant Feliu de Guíxols.
Segons J. Tarrús es tracta de les restes d'una probable galeria coberta en U feta de lloses de granit, de la qual no queden restes visibles del túmul artificial de tendència circular. Segons els mateixos autors, en base el tipus arquitectònic del sepulcre, es pot deduir que va ser construït entre el 2700-2200 aC.
A la part interior de la llosa de capçalera hi ha una cassoleta ritual deformada posteriorment.”

Continuem camí seguint el PR-C 110 fins arribar a un coll amb bones vistes que anticipen les que trobarem a dalt, en la Roca Rovira on pugem prenent el desviament ben assenyalat.

ROCA ROVIRA:
”La Roca Rovira és una muntanya de 380 metres que es troba al municipi de Santa Cristina d'Aro, a la comarca del Baix Empordà.
Des d'aquest punt es divisa una de les millors panoràmiques de la vall d'Aro i St. Feliu i de bona part de la plana selvatana.”

Després d’admirar las vistes, tot i que hi havia una mica de boira, desfem camí fins el coll i accedim a la Carretera de Romanyà al Masnou que seguirem travessant el Golf d’Aro fins trobar a la dreta l’itinerari que als mapes de l’ICC està marcat com BTT-8 que prenem tot baixant per començar la tornada.
La baixada es molt cómoda i amb vistes estupendes a cada revolt.
Anirem a petar a la gran masia de Can Batet i, poc després, a la Via Verda del Carrilet que seguirem fins a arribar de nou a Santa Cristina i al lloc d’inici del recorregut.

Salut!