Baix Empordà-Gironés: Bell-Lloc, Font Picant, Riera de Salenys, Font del Penedés i tornar

De nou per les Gavarres ens decidim a fer de nou la ruta de les gorgues de Salenys on, el 2018, vam tindre un petit accident.
He qualificat la ruta de moderada perquè ens hem trobat la zona bastant destrossada amb molta vegetació pel camí de la riera que cal creuar en repetides ocasions amb cura perquè han desaparegut els ponts i passarel•les, suposo que pels temporals Gloria i Filomena. Només hem pujat fins una mica més amunt del Pou de les Goges i hem escurçat camí per un corriol estret i empinat fins a la pista que connecta amb la font del Penedès. Encara així hem gaudit de l'entorn semi-salvatge i ens ha sortit una ruta bastant interessant

Iniciem la ruta des de l'antiga estació de Bell-Lloc, on actualment hi ha ubicat un restaurant, prenent la pista de la Via Verda del Carrilet.
Només creuar la carretera de Romanyà, ens acostem a visitar la Font Picant de Bell-lloc.
L'aigua de la font picant de Bell-lloc és ferruginosa i carbònica, la qual cosa li confereix un gust "picant", d'aquí el seu nom.
Aquesta font es troba a 75 msnm i aflora en materials del quaternari, sobre una falla en granitoides. L'origen de les aigües picants de les Gavarres prové de la barreja d'un flux de CO2 procedent d'una activitat volcànica romanent (Font: "Les Fonts de les Gavarres", de M. Teresa Clotet, Lluís Pallí i Carles Roqué).

Tornem a la via verda i la seguim fins arribar a un desviament a mà dreta, just després de pasar el pont sobre la riera de Salenys, que ens portarà fins a la planta embotelladora de Aigues de Salenys.
”L'aigua de la font del Salenys és naturalment carbonatada i s’extreu, fins a 9.000 litres al dia, d’un pou de 60 metres de profunditat a la zona de la fàbrica de Salenys .
L'explotació i la comercialització de la font d'Aigua de Salenys va començar el 1823 i continua fins avui”

El camí voreja el riu i passem al costat de la Font del Plat, enclavada al mig de la riera de Salenys, que en aquesta ocasió no hem pogut trobar en estar oculta per les restes de vegetació.

Aquesta ès una foto de geocaching.com que mostra la Font amb l’entorn net.



Geocaching.com diu: "La modesta Font del Plat està enclavada al mig de la riera de Salenys. Es tracta d’una aigua picant i ferruginosa que brolla expandint-se per les esquerdes de la roca i s'acumula en una petita cavitat i surt a l’exterior per un broc de ferro. Si buidem el bassi, aquest es torna a omplir.
Ens fixarem que la majoria d’arbres de ribera d’aquest indret són verns, senyal que aquesta riera sol portar aigua molts mesos a l’any."

Anirem vorejant la riera i l'anirem creuant un parell de cops més per arribar a la primera gorja anomenada el Pou de les Goges (així s’anomena també a les Bruixes bones o Fades). Els salt d'aigua que va a desembocar a aquesta gorja és molt extens, amb unes parets verticals molt inclinades, per les quals comença una via ferrada d'iniciació.

Ambotes dixit: ”No costa gens comprendre que aquest lloc, amb aigua tot l’any, ha fascinat al habitants dels voltants des de sempre i que per tant hi ha llegendes que hi fan referència. Segons una, és un pou sense fons. Segons una altre, es comunica amb Mallorca. Segons una més poètica, un pastor hi anava a veure com es banyaven les goges i es va arribar a casar amb una d’elles i se la va endur a casa seva. Fins que es van discutir i ella va tornar a la gorga. Algunes nits de lluna plena, la goja surt a pentinar a la seva filla.”

Pujem a la capçalera del pou i, després de fer i desfer una mica per allà prenem un corriol empinat i relliscós (WP18) que ens duu cap a la pista que porta a la Font del Penedés.
” L’aigua que brolla d’aquesta font és picant i molt ferruginosa i i antigament s’havia comercialtzat. Segons les analítiques l’aigua conté: 3, 68 mg/l de ferro i 1.364 mg/l d’anhídric carbònic lliure. La primera comercialització de l’aigua de la font es remunta a l’any 1906. L’any 1925 el preu de l’ampolla de litre era de 20 cèntims de pesseta, que la convertien en un producte de luxe. La comercialització es va acabar l’any 1965 quan l’envasament artesanal no va poder competir amb les noves tècniques de comercialitzar l’aigua aparegudes al mercat.”

Després de visitar la Font pugem per un corriol amb esglaons de fusta fins arribar prop de Can Cateura, tombem a l’esquerra i surtim a la carretera de Romanyà que seguim uns 700 m. a l’esquerra fins trovar el camí que ens baixa tot dret fins arribar de nou a la pista del Carrilet que seguirem fins arribar al lloc d’inici de la ruta.

Salut!