Baix Empordà: Pels voltants de Santa Cristina d’Aro

Iniciem el recorregut a Santa Cristina d’Aro prop de la Casa Mágica (el Gran Museu de la Màgia), masia típica catalana, del segle XVIII, on s'exposen autòmats, pòsters, aparells de màgia de diferents èpoques, pintures, baralles de cartes, tarots, llibres, objectes curiosos i fotografies. Una important col•lecció màgica recopilada per l'il•lusionista Xevi (Xavier Sala Costa) al llarg de la seva llarga trajectòria artística pel món. És l’únic museu de màgia guardonat i reconegut per la FISM (Federació Internacional de Societats Màgiques) com el més gran i original del món.
Enfilem cap el Nord per l’Avinguda de l’Esglèsia i de seguida trobem l’Església de Santa Cristina d’Aro.

ESGLÈSIA DE SANTA CRISTINA D’ARO:
”L'església de Santa Cristina d'Aro està situada al peu de les Gavarres, dalt d'un pujol, a la part més alta del poble de Santa Cristina d'Aro. És un temple d'origen medieval, de notables proporcions i modificat en diverses ocasions, encara que l'arrebossat de calç que cobreix totalment l'exterior i l'interior dificulta la datació dels diversos elements. És un monument protegit i inventariat dins el Patrimoni Arquitectònic Català.
L'edifici actual consta de dues naus i creuer. La nau Nord, més ampla, té absis semicircular i l'altra, al Sud, té una sagristia a l'angle Est feta al segle XVIII, la qual va substituir l'absis originari. Els arcs triomfals i els formers són de ferradura i estil preromànic. La mateixa forma té la volta del transsepte, que travessa les naus. La torre-campanar, quadrada, és de base romànica llevat de la part alta, acabada amb un pinacle. La porta del frontis, rectangular, és del segle XVIII, mentre que la porta lateral (tapiada) és del segle XII. Tot l'edifici és fet de pedra local i tant l'interior com l'exterior són arrebossats.
L'església apareix esmentada el 1041 com el lloc on es reuniren l'abat i els monjos de Sant Feliu de Guíxols amb Ermessenda, comtessa de Barcelona, el seu germà Pere, bisbe de Girona, i Guifred Vidal, senyor de Pals, quan els fou confiada la custòdia i la defensa del Castell d'Aro i els foren concedides les primícies i delmes de la parròquia de Santa Cristina. La seva importància monumental correspon a la seva condició de parròquia principal de la Vall d'Aro a l'alta edat mitjana.”

Continuem cap el Nord i seguim el PR-C 110 on ben dora trobem a la dreta les restes de les restes del dolmen anomenat de les Pedres Dretes d’en Lloveres, molt desfet.

PEDRES DRETES D’EN LLOVERES:
”El Sr. Casas va considerar-la una galeria destruïda de 5 metres de llargada. Després Manuel Cazurro va dir que hi havia sis pedres, una a la capçalera i la resta, fins a sis formaven les parets laterals. L'any 1983 quan es va visitar el jaciment en motiu de la realització de la Carta Arqueològica només en quedaven tres de pedres, quan el Sr. Esteva publicà el seu treball (1956-1957) n'hi havia dues de caigudes, de les quals l'any 1964 ja en faltava una. El Sr. Lluis Esteva el classificà com una cista megalítica.
Pel que fa als materials trobats, el Sr. Esteva (1964) esmentà que a l'haver quedat el jaciment descobert per tots els costat va desaparèixer la major part de la terra de l'interior, essent la seva exploració negativa, si bé pels voltants el Sr. Josep Escortell, col•laborador del Sr. Esteva, trobà dues destrals de pedra polimentada, que es troben dipositades al Museu Municipal de Sant Feliu de Guíxols.
Segons J. Tarrús es tracta de les restes d'una probable galeria coberta en U feta de lloses de granit, de la qual no queden restes visibles del túmul artificial de tendència circular. Segons els mateixos autors, en base el tipus arquitectònic del sepulcre, es pot deduir que va ser construït entre el 2700-2200 aC.
A la part interior de la llosa de capçalera hi ha una cassoleta ritual deformada posteriorment.”

Continuem seguint el PR-C 110. El seguirem gaudint del camí de sauló fácil, ample i cómode fins l’encreuament senyalat amb el WP11 on tombem en dirección a l’urbanització de la Roca de Malvet que pretenem creuar fàcilment per conectar amb el sender que ens portarà fins el dolmen de Mas Boussarenys.
L’idea es arribar pel carrer de La Masia que entra apel Est a la urbanització passant al costat de Can Tresets.
Però, després de creuar la riera de Malvet, en arribar prop del mas (WP15), ens trobem una mena de tanca feta amb pedres i branques que ens barra el pas. Es veu que uns francesos han comprat i rehabilitat el mas (que estaba en ruïnes) i no els agrada que passem pel costat de la casa. Creiem que no poden fer aixó però, devant el dubte, prenem el corriol que surt a l’esquerra i que surt bastant mes al Sud de on preteniem sortir. Busquem la manera de recuperar la nostra ruta (WP22) i de seguida prenem un sender (WP24) que ens porta fins el camí que puja per la banda Oest de l’urbanització: el prenem a la dreta.
Aquest sender de sauló està farcit de punts interessants a dreta i Esquerra.
Primer trobem a l’esquerra una roca amb cassoleta bastant amagada i, gairbé a la mateixa alçada, a la dreta, una espectacular roca amb tafone:

TAFONE, TAFFONI O TAFONI:
Taffoni, tafoni o tafone (en català) designa en geomorfologia una forma en cavitat o buit arrodonit, d'una grandària des de pocs centímetres a diversos metres, tallada per l'erosió en roques cristal•lines o arenisca, en climes secs o en algunes costes.1 Els tafoni es poden trobar en totes les àrees del món, però són més comuns en les zones marítimes, en les zones àrides i en els deserts.
Hi ha moltes explicacions sobre l'origen dels tafoni: erosió eòlica (corrasión), erosió a causa de les sals, diferències en la cohesió interna i en la permeabilitat de la roques, durada del període sec entre diversos períodes humits, etc.

Una mica mes endevant, a l’esquerra, trobem un espectacular amuntegament de pedres considerat un posible monument megalític conegut com la Cova Beta II.
Molt a prop trobem a la dreta, just al costat de la urbanització, trobem un dolmen de grans dimensions: el Dolmen de Mas Boussarenys.

DOLMEN DE MAS BOUSSARENYS:
El Dolmen del Mas Bou-Serenys (també anomenat Dolmen del Mas Bouserenys, Dolmen del Mas Bousarenys o Dolmen del Mas Boussarenys) es troba al nord del veïnat de la Roca de Malvet al nord de Santa Cristina d'Aro al sud de la Comarca Baix Empordà a la província Girona a Catalunya a Espanya.
Descobert el 1912 per Manuel Cazurro i Ruiz, el nord-oest-sud-est orientat entre el 2500 i el 1800 aC. El dolmen construït a BC té una cambra llarga i rectangular a la part frontal. Les excavacions van ser realitzades el 1918 per A. Klaebisch i el 1953 per Ll. Esteva.
El turó rodó encara és ben visible. L’interior de la cambra de lloses de granit fa uns 6,0 m de llarg, 1,8 m d’amplada i 1,7 m d’alçada. Hi ha 10 plaques de la cambra i cinc del passadís i una de Ll. Esteva va col•locar pedra de pedra el 1953. Faltaven els dos panells laterals posteriors de l'oest i van ser substituïts per un bloc erràtic. Un curt tram del Ganges s'ha eliminat a l'est.
Algunes de les troballes de l'excavació d'A. Klaebisch s'han perdut. Les que s’han conservat es dipositen al Museu de la Ciutat de Sant Feliu de Guíxols. Es van trobar nombrosos fragments d'ossos humans, fragments i dents. A més, 10 ganivets (3 grans, 7 més petits), sis puntes de fletxa, fragments de vasos de campana, unes 20 perles de pedra calcària i esteatita i una pissarra oval de pissarra amb vores aplanades.

Arribats aquí girem cua i comencem la baixada cap a Santa Cristina on arribem visitant les ruïnes del Mas Maiensa i seguint el Carrilet fins al punt de l’inici del recorregut.

Salut!