Baix Empordà: Vulpellac, Canapost i els Clots de Sant Julià

La finalitat d’aquest itinerari es visitar la antiga pedrera dels Clots de Sant Julià però abans també gaudirem del nucli antic de Vulpellac, de l’església i la necròpilis medieval de Canapost i de caminar per aquestes magnifiques terres empordaneses.
La ruta comença a Vulpellac. Aparquem prop del centre històric i comencem…

NUCLI ANTIC DE VULPELLAC:
“El casc antic DE Vulpellac va ser declarat l'any 2009 per la Direcció General de Patrimoni de la Generalitat com a bé cultural d'interès nacional (BCIN) en la categoria de conjunt històric. El poble està conformat per un nucli de gran interès arquitectònic, que s'estructura al voltant del conjunt que formen el castell-palau i l'església parroquial de Sant Julià i Santa Basilissa.
El conjunt conserva bona part de les característiques pròpies dels nuclis medievals catalans. Segons el text de l’acord de Govern, el nucli ‘articula al llarg de la seva planta una sèrie de recorreguts i espais d’interès arquitectònic que conviden a la contemplació i passeig pel casc antic d’aquest municipi’, la qual cosa ‘fa especialment necessària la integració i la preservació d’aquest conjunt històric’.
L'església parroquial de Sant Julià i Santa Basilissa és l'antiga capella del castell. L'edifici actual és del segle XVI, d'estil gòtic tardà, amb detalls renaixentistes i fortificada. A migdia s'ha excavat part d'una necròpolis alt-medieval amb tombes antropomorfes i de lloses que també s'estenien per sota del temple i pel subsòl del castell, on es troba un fragment de sarcòfag decorat. S'han trobat vestigis de l'església anterior, que podrien ésser romànics.
El castell-palau, per la seva banda, manté en una bona part l'estructura essencial del segle XIV, amb nombroses reformes de la primera meitat del XVI, efectuades per ordre de Miquel Sarriera, que afectaren la disposició interior i la decoració. Pels volts de 1725 s'hi van fer altres reformes i més endavant, l'edifici va ser convertit en casa de pagès. És un immoble de dues plantes format per tres crugies, que junt amb l'església, emmarquen un petit pati interior de planta trapezial. El 1931 va ser declarat monument nacional.
A l'entorn de l'església i del palau hi ha restes disperses de la muralla, alguns vestigis de la qual es troben entremig de les cases del poble. L'element més ben conservat és la torre-portal del nord-est, de planta quadrada i amb la porta adovellada. Es conserva una altra torrre, cilíndrica, al sudo-est del poble, encaixada entre les cases.
Hi ha alguns edificis dels segles XVII i XVIII que tenen un interès notable com a arquitectura popular als carrerons del nord a la plaça Major, situada extramurs, i al carrer Major, on hi ha cases amb portals adovellats, escuts i alguns finestrals decorats.”

Després de donar uns tombs pel nucli antic enfilem en dirección Nord i sortim del poble passant al costat de Can Batllem, una casa pairal prou interessant.
De seguida ens trobarem amb la riera de Vulpellac que seguirem una estona per creuar-la poc després.
Travessem camps esquitxats de masies en un paisatge típic empordanés.
Quan arribem al mas d’Empordà tombem a la dreta, en dirección Est, i en poca estona arribem a Canapost:

SANT ESTEVE DE CANAPOST:
”L'església de Sant Esteve de Canapost és un dels elements més notables i potser, desconeguts del nostre patrimoni tot i ser una de les referències arquitectòniques de la Catalunya romànica.

L'església consta actualment de dos edificis juxtaposats, un de preromànic amb una nau, transsepte i absis trapezoïdal i un de romànic d'una nau amb absis semicircular. Està formada per tres cossos fàcilment identificables. El cos principal, d’estil preromànic, configura el nucli de l’església i va ésser construït entorn del segle IX o X. Hi destaca el seu transsepte, força més alt que la coberta de la nau, amb volta de ferradura ben marcada. Posteriorment, entre els segles XI i XII, s’hi va unir la torre campanar de planta quadrada, al sud, i una nau paral•lela, al nord, d’estil romànic.
El frontis on actualment s’obre la porta de l’accés principal al temple és del segle XVIII i no es va acabar mai. Precisament, darrere dels absis podem veure, a terra, les restes del rosetó que havia de culminar la façana. L’advocació de l’església està dedicada a sant Esteve i a sant Clet, el tercer papa de l’església cristiana que ostentà el càrrec entre els anys 76 i 88. L'església tenia un notable retaule gòtic, de la Mare de Déu de Llet, que avui es conserva al Museu d'Art de Girona. Al costat de l'església hi ha una necròpolis alt medieval.
A l’altar principal i a la volta del transsepte es poden observar restes de pintures romàniques d’extraordinari valor patrimonial. A la part de llevant es pot entreveure un personatge a cavall, que podria correspondre a l'escena bíblica de l'entrada de Jesús a Jerusalem i podria datar-se del segle XII. A la banda contraposada, s’hi intueix una escena del Sant Sopar que els experts situen al segle XV. Ocupen uns 10 metres quadrats i van ser elaborades a base de colors terra, fets amb la combinació de minerals d'òxid de ferro i calç. Les policromies es van descobrir el 1999 arran d’unes cales fetes a partir d'uns fragments de pintura localitzats temps enrere. Van ser restaurades el 2002.”

NECRÒPOLIS DE CANAPOST:
”A mig camí entre Peratallada i Vulpellac, el conjunt medieval de Canapost està format per l'església de Sant Esteve i per la necròpolis medieval amb importants sarcòfags monolítics de pedra sorrenca.

Si ens acostem a l'església de Sant Esteve de Canapost podrem veure les restes d'un cementiri d'època medieval descobert a partir de les excavacions arqueològiques realitzades en aquesta zona.
Actualment, les restes arqueològiques que es poden veure corresponen a una necròpolis o cementiri d'època medieval. Ara bé, al damunt d'aquestes restes hi havia una part d'una necròpolis d'època moderna (segles XVI-XVIII). Com és de suposar, la necròpolis medieval, amb una datació aproximada compresa entre els segles X i XV, estava localitzada en els entorns de l'església i situada sota dels enterrament d'època moderna. El procés d'excavació va ser complicat ja que moltes tombes modernes tallaven parcialment alguns enterraments medievals.
Entre els mesos de novembre de 2004 i maig de 2005, l’Ajuntament va realitzar una excavació arqueològica a l'entorn de l'església de Sant Esteve de Canapost que va permetre localitzar 85 tombes antropomorfes (en forma de persona) fetes amb lloses i 18 sarcòfags esculpits en pedra sorrenca molt típica de la zona.
Totes les tombes visibles són medievals i durant l’excavació es van trobar diverses olles de ceràmica posades al costat del difunt i petxines de Sant Jaume, portades de Santiago de Compostel•la per algun pelegrí fa més de 600 anys.
Val la pena realitzar una visita en aquest indret per gaudir de la pau i la tranquil.litat que s'hi respira i observar les restes arqueològiques descobertes ja que es tracta d'una de les necròpolis medievals amb sarcòfags de pedra més espectaculars de tot Catalunya.”

Sortim de Canapost en dirección Sud seguint el GR 92-1. Després d’una estona tombarem a l’esquerra prenent el camí vell d’Empuries i de seguida arribarem al principal objectiu de la nostra caminada: els Clots de Sant Juliá.
Estem a un indret molt especial. Per aquesta raó l’hem de tractar amb respecte pel lloc i el compromís i els treballs dels veïns i per les entitats dedicades a la seva protección i manteniment.

ELS CLOTS DE SANT JULIÀ:
” Els Clots de Sant Julià són unes antigues pedreres situades al municipi de Forallac, al Baix Empordà, entre els pobles de Vulpellac i Canapost. Estan formades per un magnífic complex de cavitats, algunes de fins a 10 m de fondària, excavades a la roca. Està situat en uns turons que hi ha a llevant del mas Puig-sec, en el mateix paratge que antigament havia ocupat el menhir del mas Gros i la sepultura del mas Puig-sec, enmig d'un frondós bosc de pins i alzines.
El seu origen sembla ésser molt antic, ja que s'han fet troballes romanes i preromanes, per bé que encara no s'ha fet cap intervenció arqueològica en profunditat que ajudi a determinar amb certesa quina és la seva història. S'ha especulat, fins i tot, que les muralles de la ciutat preromana del Puig de Sant Andreu d'Ullastret o Empúries podrien haver estat bastides amb la pedra dels clots. També es creu que amb aquesta pedra es va construir el poble de Peratallada.
És possible, doncs, que ja fossin explotats en temps anteriors a la romanització. Però, d'altra banda, cal assenyalar que la majoria d'esglésies i monuments medievals de la rodalia estan construïts amb gres. També hi ha qui diu que en aquests clots hi va haver una població fixa, fugint del poder romà o àrab, dedicada a l'ensenyament de la religió cristiana.

El Tron de la Reina
Segons una antiga llegenda, en els Clots de Sant Julià hi van ser martiritzats els primers cristians del país. La capella troglodita coneguda amb el nom de «Sitial» o «Tron de la Reina», que és un dels punts més interessants de l'indret, conté una creu en la seva part interior que sembla que vindria a representar la cristianització d'un lloc pagà. Es tracta d'un aflorament de roca natural que ha estat excavada i presenta un aspecte de cova. El seu interior és de planta ovalada, amb les parets perfectament allisades i amb una amplada de 2,5 m i 2 m d'alçada màxima. No se sap exactament quina era la seva finalitat. Algun autor l'ha identificat com una sepultura megalítica. Crida l'atenció una creu de petites dimensions feta amb incisió a la pedra d'una de les parets. Es creu que podria formar part d'una antiga capella o ermita que hauria pogut tenir una nau d'obra i que es dataria en època altmedieval o anterior.
Tampoc no es descarta que el mateix nom de Sant Julià pogués significar la presència d'un lloc de culte molt antic. Aquest Tron de la reina, conegut també com a Pont de la Bruixa, presideix el conjunt. A l'esquerra d'aquest seient s'hi pot veure una superfície planera, d'aproximadament un metre de longitud i que, tal com diu la tradició oral, era el lloc destinat als sacrificis. L'existència d'una canal en forma d'U, possiblement destinada a recollir la sang, confirmaria la hipòtesi d'aquesta llegenda, que no deixa de ser una anècdota més de l'indret. També hi apareixen dues cassoletes, semiesfèriques, potser també artificials, que són idèntiques a les que molt sovint apareixen en les lloses sepulcrals megalítiques.”

Passegem embadalits per aquest màgic lloc intentant no trencar la pau de l'entorn i deambulem d'un costat a un altre descobrint en cada racó un paratge nou i espectacular.
Els waypoints no són particularment exactes ja que la bellesa del lloc sovint t'abstreia de mirar el GPS.
Simplement passegeu pel lloc gaudint de la seva singularitat i de la pau que transmet.
Sortim dels clots i, als pocs metres, prenem a la dreta una pista asfaltada que ens porta directament a Vulpellac on entrem pel carrer Nou farcit de portes i cases interessants.
Espero que gaudiu la ruta.

Salut!