Baix Llobregat: Sant Pere Sacama - Balma de l'Espluga - Puig Cendrós - Roques de l'Afrau - Puig de la Creueta - Creu de Saba

Ruta fabulosa per la Serra del Cairat, recorrent dues crestes, pujant per un pas equipat amb corda, visitant dues ermites, assolint cims i baixant a barrancs en un constant puja-baixa, recorrent una gran balma i gaudint de vistes esplèndides.

La cresta del Puig Cendrós és espectacular i divertida, requerint fer nombroses petites grimpades. I la cresta de les Roques de l'Afrau té unes vistes espectaculars.

És una ruta intensa.

Ruta original: Aventura't.
Sobre la ruta original hem aplicat dues variacions: hem fet un puja-baixa a un turó al Coll de Bram i hem allargat el recorregut per la cresta de les Roques de l'Afrau.

__________________________________________________

A TENIR PRESENT:

El pas equipat per pujar a la cresta del Puig Cendrós és fàcil per gent habituada, però pot ser difícil i exposat per gent no habituada. La corda no arriba avall de tot, per la qual cosa cal grimpar els primers metres. Convé doncs, abstenir-se si es té vertigen o no es vol grimpar.

La cresta del Puig Cendrós té alguns passos aeris. No té cap complicació, però millor abstenir-se si es té por a les alçades.

Convé dur pantalons llargs, per evitar esgarrinxades en alguns trams de la ruta.

Si es va durant l'estiu, convé dur força aigua, perquè una bona part de la ruta transcorre per la solana i sense arbres que protegeixin del sol.

____________________________________________________

RESSENYA:

Després d'una ascensió per un corriol amb fort pendent, visitem l'església-capella de Sant Pere de Sacama. És un edifici d'una nau i absis semicircular amb decoració d'arcuacions cegues entre dues lesenes de les quals se'n conserva una. Formava part del castell de Sacama. La capella es coneix des del 963. El 970 fou cedit a Ripoll i més tard unit a la dotació de Santa Maria de Montserrat, que n'adquirí el domini total per compra el 1261.

Just al costat, a uns pocs metres, visitem les poques restes del castell de Sacama, un castell bastit al segle X aprofitant les parets rocoses naturals per encaixar-hi les bigues i parets d'obra. Hi ha un mur i diversos fragments que reomplen les esquerdes de la roca construïts en "opus spicatum". El castell fou construït en l'època carolíngia i era de dimensions reduïdes, amb capacitat per a deu soldats a tot estirar. Estava format per tres habitacions, la torre, un petit pati d'armes i la ferreria. Més tard es va construir l'estable. La funció de Sant Pere Sacama era defensiva. Controlava el camí d'Olesa a Vacarisses i a Terrassa; a part, formava part d'un sistema d'alerta contra eventuals invasions musulmanes des de la banda sud del Llobregat. Aquest sistema s'utilitzava fent servir les campanes de les ermites. El castell està documentat el 962.

Resseguim corriols i pista forestal fins arribar a les ruïnes de la masia de Puigventós, documentada des del 1386. El mas va ser abandonat els anys 50 del segle XX.

Uns metres més enllà passem pel Coll d'Oriol i resseguim un corriol a l'esquerra per assolir el cim del Turó de la Gronya, culminat per una grossa fita de pedres. Les vistes són magnífiques.

Descendim del turó uns metres per la seva vessant nord i girem a la dreta per resseguir un vell sender, avui abandonat, en sentit descendent, que ens duu a una pista forestal que flanqueja el turó de la Gronya.

Prenem un corriol descendent a l'esquerra que davalla fins arribar al Fondo de les Caselles.

El corriol desemboca en una nova pista forestal que ràpidament abandonem agafant un corriol ascendent a la dreta, indicat amb un rètol de fusta que resa "Drecera del Pla".

Ascendim per aquest corriol fins arribar a una pista que ens duu al Coll de les Espases, una zona de pícnic.

Davallem per un corriol pedregós que després ascendeix fins arribar a la Balma de l'Espluga, una balma de grans dimensions freqüentada per escaladors pel seu perfil extraplomat. Popularment també se l'anomena Les Paparres.

Pocs metres més amunt, arribem al peu de la cresta oest del Puig Cendrós. Per pujar a la cresta, grimpem uns 3-4 metres i després continuem pujant ajudats d'una corda nuada. Aquest tram és aventurer i té una certa exposició.

Iniciem aleshores un intrèpid recorregut per la cresta oest del Puig Cendrós, fent petites grimpades i desgrimpades, amb alguns trams aeris molt espectaculars.

Assolim el cim del Puig Cendrós, amb unes magnífiques vistes, i davallem per un corriol fins arribar al Pla del Fideuer. Prenem aleshores un corriol a l'esquerra que, en arribar a una bifurcació, tornem girar a l'esquerra. Aquest corriol ressegueix el peu de les Roques de l'Afrau pel seu vessant sud, creua dos cops el torrent de l'Afrau, i ascendeix fins arribar a Sant Salvador de les Espases.

Sant Salvador de les Espases era l'antiga capella del Castell de les Espases, documentat des de l'any 985, i del qual només en resta el basament d'una torre circular al capdamunt de la roca més alta. Està declarada bé cultural d'interès nacional. Va ser reformada al segle XVI. L'any 1924 va ser restaurada i es tornà a restaurar l'any 1985. Una llegenda vincula aquest castell a una batalla que hi hauria lliurat el comte de Barcelona Ramon Borrell, l'any 1003, contra els sarraïns: per ajudar al comte, Déu va enviar des del cel una pluja d'espases. En realitat, el toponímic de les espases prové pel terreny accidentat on es troba el castell.

Seguim un sender molt bonic, primer descendent, després pla i finalment ascendent, que flanqueja les Roques de l'Afrau pel seu vessant nord. El sender desemboca en el Coll de Bram. Des d'allà fem un puja-baixa a un turó des del que gaudim de vistes esplèndides.

Des del Coll de Bram, ascendim per un corriol fins arribar al Coll de Sant Bernat. Des d'allà, pugem a les Roques de l'Afrau i resseguim la seva cresta durant uns metres. La cresta és sensacional.

Tornem enrere, creuem de nou el Coll de Sant Bernat, i seguim un corriol que recorre dos petits turons fins arribar al Pas de Pedra de la Bossa o Pas dels Lladres. És un pas molt estret situat en el camí ral entre Olesa i Vacarisses, on es diu que els lladres assetjaven els viatges i els robaven. D'aquí prové el nom.

Davallem per un corriol que desemboca en el Pla del Fideuer. El creuem i ascendim per un corriol pedregós. Visitem la font de la Pastora i continuem pujant fins assolir el cim del Puig de la Creueta, on hi ha una petita creu de ferro encastada en una roca i una petita Mare de Déu de Montserrat sobre un arbre.

Tot seguit, resseguim un corriol ascendent que ens duu a la Creu de Saba. Antigament, la creu era de troncs de fusta i servia per delimitar el terme municipal d'Olesa de Montserrat. L'any 1973 es va instal·lar una metàl·lica que suportés les inclemències meteorològiques. Està documentada des segle XVIII. Era un dels punts on per Setmana Santa els habitants de la zona anaven tradicionalment a collir farigola.

Descendim des de la creu per un corriol pedregós que empalma amb un corriol pel que hem passat a l'inici de la ruta. Prenem una desviació a l'esquerra i resseguim un corriol que flanqueja Sant Pere de Sacama pel nord fins arribar al corriol de l'inici de la ruta, que ara seguirem en sentit ascendent fins arribar a la carretera i al lloc on hem aparcat el cotxe.