Baixada al poble anegat de Querós des de Montdois

A ningú se li escapa que aquest any ha plogut molt poc i podem parlar de la sequera del 22.
Tot són males notícies, baixa la producció hidroelèctrica, l’agricultura entristeix, restriccions d’aigua a molts territoris… però com sempre tot té el seu contrapunt. Amb la disminució dels nivells d’aigua dels pantans emergeixen i es poden gaudir pobles anegats.
Un dels grans indicadors de la sequera al país és el pantà de Sau on, quan se'n va l'aigua, apareix primer el campanar i després tota l'església de Sant Romà. Gràcies al amplificador de TV3, centenars de curiosos s’acosten a la zona per veure els efectes i poder arribar a peu fins a l'edifici. Així nosaltres, saberuts de mena, aprofitem l’ocasió per conèixer el diminut i perdut poble de Querós, uns dels pobles més entranyables de les Guilleries i anegat pel pantà de susqueda des de 1964, del qual només es va salvar l’església de Sant Martí i quatre masies esgarriades per sobre del seu nivell.
Ho hem fet tinguent el grandíssim honor i privilegi d'anar acompanyats i guiats pel prestigiós wikiloquero JEP BOIX.
Per accedir-hi, arribem amb cotxe fins al Pla de Montdois des de Rupit. Allà tafanegem la grandiositat de l’església de Santa Maria de Montdois, en forma de gran masia disfressada d’església, només descoberta, per una triple portada que enmarca la seva entrada. Aquest santuari Marià, era famós en altre temps com a punt d’una tradicional trobada d’antic estadants de la zona de les Guilleries i el Cabrerès per fer-hi un grandiós aplec després de pasqua i una cantada de Nadales.
La ruta d’avui és atipica, doncs a l’anada hem fet tota la baixada que hem remuntat a la tornada, a l’hora d'una calor xafogosa tipica d'enguany; tanmateix, la bellesa del bosc, les vistes al pantà de Susqueda i la solitud d’aquests paratges, han compensat amb escreix aquest inconvenient.
Comencem a caminar per una pista amb un indicador de Querós, per on anem trobant, com a senyalització, tot un seguit de petits triangles grocs. Travessem un atapeït bosc d’alts exemplars d'avets en una banda i alzines, arboços i brucs a l'altre. Passem pel costat de les ruïnes del mas del Vilar de Querós, més avall comencem a entreveure el pantà de Susqueda, avui força baix, amb el turo del Mal Sopar que emergeix vora la riba on es troba Sant Martí de Querós.
Després d’una placeta agafem un corriol amb algun tram que fins i tot sembla empedrat. El pendent s’accentua al final, per terreny sorrenc que ens obliga a parar atenció per no relliscar, fins arribar a l’església de Sant Martí de Querós.
Aquesta església romànica de Sant Martí, tot i no quedar anegada pel pantà que arriba just a banyar els seus fonaments quan és plè i no deixa accedir al seu interior, també va quedar abandonada i ara és tan sols una ruïna en la que encara s’intueix la nau, l’absis decorat amb arcs llombards, un campanar posterior mig enfonsat i un tètric cementiri ben profanat amb una escampada d'ossos i cranis per terra. Una verdadera llàstima de patrimoni arquitectònic desaprofitat i que implicarà també, a la llarga, la perdua de la seva historia, on hi destaca el fastuós casament del bandoler Serrallonga amb la jove pubilla del mas Serrallonga i de les històries del seu fill, rector de Querós durant més de 50 anys.
Tanmateix no queda enrere la tradició popular que atribueix al turó de davant l’església el nom del Turó del Mal Sopar pel fet de que una nit en Serrallonga i la seva colla, que havien parat aquí per descansar i sopar, van trobar-se de sobte assetjats pels soldats del virrei i hagueren de fugir precipitadament, deixant el sopar a mig fer. Gràcies a la baixada del nivell de l'aigua hem pogut accedir, a peu, d'alt del turó contemplant amb privilegi les zigues zagues que fa el pantà per sortejar la península de Querós.
Malauradament el nivell no ha baixat lo suficient per descobrir el famós pont de Querós.
Satisfeta la nostra curiositat i embadalits per aquest lloc tan màgic sense aigua, tan silenciós i solitari, on costa imaginar temps enrere, amb el bullici dels convidats a la boda d’en Serrallonga o les corredisses del mateix bandoler esmunyint-se dels seus perseguidors entre la boscúria de l’entorn, retornem amb forta pujada, seguint les passes de la baixada, fins el aeri Pla de Montdois on hi fem una última mirada al fantàstic paisatge de les Guilleries i el Cabrerès.