Baixada dels Matxos i Camí de l’Àngel fins a Monistrol i pujada a Montserrat per Drecera dels 3/4 i Cami dels barrots.

Montserrat i els seu entorn no l’acabes mai. Sempre hi ha camins i racons per descobrir. Avui he aparcat a Santa Cecíliai he anat baixat carretera avall fins que he trobat el trencall que pel Camí dels Matxos baixa al Monestir de Sant Benet. Es un camí que no presenta cap dificultat tècnica. Un cop arribats a Sant Benet s’agafa el PR C-19, el Camí de l’Àngelque et baixa cap a Monistrol de Montserrat. Tampoc es un camí que tingui complicacions tècniques i a on els punts una mica més dificils es poden superar grácies a les grapes i a un cable que ajuden a progressar, tot i que repeteixo no es tracta de passos complicats tècnicament sino que hi han estat posats més per ajudar que no pas per a una altre finalitat. Era la primera vegada que feia aquest camí que en mols moments baixa se manera suau. Quan s’arriba a Monistrol es passa pel mig del poble per anar a buscar el GR-5 i el GR-96que pugen seguint el mateix recorregut fins que el GR-5 segeuix el Camí de les Canals i el GR-96 que he agafat va pujant, de manera moderada per la Drecera dels Tres Quarts. Hi ha hagut moments en que el ,sol apretava de valent però aquesta drecera té trams molt obacs i bonics. He anat pujant fins que una mica més amunt del Coll de les Baranes he vist una intersecció a la meva dreta, fàcil de distingir perquè té una estructura de fusta que sembla feta perquè no hi hagi tränsit ( m’ha quedat el dubte de si no volen que tampoc hi passem els senderistes, però com que no he vist cap senyal de prohibició he anat seguint una pista en lleugera pujada i fàcil de seguir. Al cap d’uns 200 metres hi h l’entrada a ma esquerra al corriol que porta al camí que en David Bros anomena el Camí dels Barrots L’única referència a aquest camí l’he trobada al compta de David Bros a Wikiloc. Es un trajecte molt curt però que va per una mena de corriol, més intuitiu que clar, que et va pujant amunt. El corriol es molt ombrivol però hi ha moments en que et preguntes si no estás totalment equivocat, inclús portant el track gravat. Al final he trobat uns graons d’escala feta a la roca , una marca groga i una corda. Un cop superats els graons només veia una via que em permatés continuar però que m’obligava a passar per unes conduccions d’aigua que feia uns minuts havia travessat en sentit contrari. M’ha semblat que estava donant voltes pel mateIx lloc i , quan ja estava sw pensant en abandonar aquesta aventura, he vist els barrots al meu davant. Son tres i ajuden a passar per un flanqueig que no es difícil però que tè una caiguda de molts metres. Passats els barrots ja es veu tot un seguit de marques grogues pintades a la roca que faciliten l’ascens. S’ha de grimpar aquest tram i la part final es molt dreta amb terreny molt descompost. Aquí toca anar cercant branques i arrels d’arbres per anar pujant. Surts a la Plaça dels Apòstolsi aquí es pot donar per acabada la caminada, en la que he passat per tres indrets que no conexia: Camí de l’Angel, drecera de 3/4 i aquest original i molt desconegut Cami dels Barrots. No estä gens malament per un matí a Montserrat. Un cop a dalt de la Plaça dels Apòstols he agafat el Camí dels Degotallsper baixar al final cap a la carretera que va de Can Maçana al Monestir de Montserrat, seguint-la pel corriol que hi ha al seu costat, fins arribar a Santa Cecília que es a on tenía el cotxe