Baixador de la Font Picant - Font Picant de Bell-lloc - Riera i Gorges de Saleny – Font de Penedes – Sant Ampèrit

Si et posiciones sobre " Veure més " (color blau) que es troba al final de la descripció del recorregut, podràs veure tot el àlbum de fotografies d'aquesta sortida...
Ruta feta amb els companys del equip dels hh.
Avui ens hem desplaçat a Santa Cristina d’Aro, i concretament fins la antiga estació (baixador) de la Font Picant, abans del període de vacances...(per alguns) i per celebrar-lo, després de la caminada hem fet un bon dinar (cargolada i altres viandes) al restaurant de la Font Picant.
La ruta és força habitual pels senderistes que tresquen per la zona, si bé sempre es pot modificar algun tram per allargar o escurçar la caminada. Nosaltres, degut a la intensa canícula que hem patit després d’esmorzar, decidim reduir un xic la ruta inicial per així està menys temps esposats a les altes temperatures.
La primera part de la ruta és molt entretinguda i la part de les Gorges de Saleny força divertida amb un toc d’aventura. Pels qui no coneguin l’indret, fins fa poc temps al engorjat de la riera de Saleny hi havia una via ferrada (ara tancada i que he realitzat unes quantes vegades), que culminava al pont tibetà del Salt del Llop. Pels qui no feien la ferrada, podien seguir el curs de la riera ajudats d’algunes grapes ancorades a la roca i que es complementaven amb cordes que feia més fàcil la progressió. Avui tant sol queden unes quantes grapes, una escala de fusta (escala del Diable), ancorada al terra per ajuda a superar un tram molt dret i una única corda a la part més alta i final del barranc per evitar una possible relliscada a la baixada.
De la ruta; sortim del aparcament de l’estació i ens dirigim fins la font Picant de Bell-lloc, seguin la carretera de Romanyà de la Selva uns 500 metres fins que un indicador de carretera ens assenyala la direcció a la font.
Segurament aquesta és la font més coneguda i freqüentada del Baix Empordà, de aigua ferruginosa i carbònica, que li confereix un gust "picant", d'aquí el seu nom. Per desgràcia, actualment tan sols ens mostra un petit rajolí d'aigua, tot i que anys enrere era coneguda per presentar un bon broll d’aigua i molta gent hi anava a omplir garrafes. Un cop més, la sequera acumulada dels darrers anys s'ha encarregat que presenti aquest trist aspecte. La font picant de Bell-lloc es situa a només 25 metres de la font dolça de Bell-lloc o font de Maria Ribas, la qual es troba completament seca.
De tornada seguim un sender dins la riera de la Font Picant fins la Via Verda del Carrilet (Girona-Sant Feliu de Guíxols), que seguim aproximadament un kilòmetre fins el encreuament de les Gorges de Saleny i Aigua de Saleny.
Ara seguim un ample camí en pujada fins la planta envasadora d'Aigua de Saleny, aquest és, actualment, l'únic producte hídric del massís de les Gavarres que es comercialitza. L'aigua és amb gas natural, però abans, durant el seu tractament i procés, se li treu el ferro, ja que en té una gran presència.
Al costat del portal d’accés, un pal indicador ens assenyala el camí de les Gorges, un sender molt net i ombradís, que transcorre dins la llera de la riera o paral·lel a aquesta i que ens situa al Pou de les Goges (punt del començament de les Gorges de Salenys.
Abans he comentat el tram de aquestes Gorges, no més reiterar que sempre s’ha de seguir el curs del engorjat.
Un cop superat aquest tram, seguim un ample camí de baixada fins la font de Penedes. L’aigua que brolla d’aquesta font és picant i molt ferruginosa i i antigament s’havia comercialitzat...aquest és un magnífic emplaçament per fer parada i recuperar forces amb un bon esmorzar.
Continuem camí, pujant fins la carretera que va de Llagostera a Romanyà de la Selva, la calor és intensa i decidim escurçar la ruta, anant directament fins el llogarret de Penedes amb alguna masia important com Can Llorens, un mas de turisme rural o la baronial Can Llambí que forma part del patrimoni arquitectònic de Catalunya, amb la seva capella oratori advocada a la Mare de Déu dels Dolors, el seu garatge amb la façana d’estil Modernista o el seu, tant fotografiat paller, sent aquest una de les localitzacions utilitzades en la pel·lícula “Ocho Apellidos Catalanes”. Uns 350 metres separen aquest grup de masos de la petita ermita de Sant Ampèlit ubicada a peu de carretera on a l’ombra del edifici ens refugiem una estona del implacable solell.
Seguim un altre tram de carretera fins l’encreuament (dreta i pal indicador), és el camí de Sant Feliu de Guíxols. La pista forestal és ample i en continua baixada, sent aquest part del GR-92.1 que ens torna a deixar a la Via Verda. Ara no més ens cal seguir, altre vegada aquest vial fins l’estació-baixador de la Font Picant on es troba el restaurant de l’estació i a on acomplim un fantàstic dinar, donant així per finalitzada aquesta interesant, i avui gastronòmica, sortida.
Salut i bones caminades!!