Baixador de Vallvidrera Sant Medir Sant Cugat

Excursió que sortint del Baixador de Vallvidrera dels FGC s'enfila per la carena de Collserola però ben aviat la deixa per endinsar-se en l'obaga de la serra en direcció Sant Cugat passant per l'ermita de Sant Medir i Sant Adjutori i la vall de Gausac, passant a prop de la Torre Negra , can Borrell i el Pi d'en Xandri i fins el Monestir de Sant Cugat del Vallès i acabar l'excursió a l'estació dels FGC.

Llocs d'interés del recorregut.

La Vil·la Joana fou una de les masies més importants de Vallvidrera. Documentada des del segle XVI, va ser adquirida al segle XIX per la família Miralles, que la reformà completament i li donà caràcter residencial i el nom de Vil·la Joana pel qual és coneguda. Al maig de 1902, Ramon Miralles va convidar-hi el poeta Jacint Verdaguer quan els metges van recomanar-li aire de muntanya per pal·liar els efectes de la seva avançada tuberculosi. El poeta va morir en aquesta finca el dia 10 de juny d'aquell any.

Ermita de Sant Medir . És una capella romànica restaurada que manté la seva estructura primitiva. És una construcció de planta rectangular amb volta de canó i està orientada a llevant. Per damunt de la façana s'aixeca un campanar de doble espadanya. La porta és de punt rodó i està adovellada. Al damunt s'hi ha fet una inscripció amb pedra i un baix relleu d'una figura. Les parets exteriors són arrebossades en blanc i no té absis a l'exterior.

Ermita de Sant Adjutori . Es tracta d'una ermita de planta circular i de volta semiesfèrica. Finestra amb arc de pedra treballada. S'hi aprecien tres nivells: l'inferior preromànic i els dos restants romànics. Per sota del nivell actual hi ha una fundació més antiga executada amb la tècnica de lopus spicatum. Altar situat a llevant segons l'antiga tradició. La porta d'accés presenta testimonis de les reformes al llarg de les èpoques.

Forn Ibèric de Sant Cugat del Vallès
El Forn Ibèric del municipi de Sant Cugat del Vallès és una construcció ben conservada ubicada a la serra de Collserola al costat de l'Ermita de Sant Adjutori per on passava la via romana de Barcino a St. Cugat. Data del període baixrepublicà romà (segles II i I aC), i va ésser reformada íntegrament l'any 2003. És de tipologia romana i conserva la cambra de foc quadrada i restes de la cambra de cocció. Es destinaven el forn per fer peces d’obra i teules.

Pi d'en Xandri
El pi d'en Xandri és un pi pinyoner (en llatí Pinus pinea) monumental situat en el territori del parc rural de Torre Negra a Sant Cugat del Vallès amb més de 230 anys (segons una anàlisi dendrològica va germinar l'any 1774).
L'arbre té una alçada de 23 metres, un perímetre de 3,20 metres de tronc i un gruix de soca de 3,60 metres. La seva capçada té una amplada de 21 per 15 metres. Es diu d'en Xandri perquè es troba en terres que antany van ser propietat d'un pagès anomenat Xandri.
El Pla general metropolità del 1976, que marcava com havia de créixer la ciutat, incorporava 170 hectàrees de Torre Negra com a zona urbanitzable no programada.
El 1997 hi va haver un intent de tallar l'arbre i de calar-hi foc – presumptament per part d'una colla de joves –, però aquest acte de vandalisme gratuït va fracassar i gràcies a extenses mesures de manteniment i de suport el pi es va recuperar i avui en dia torna a gaudir de bona salut. L'atac al Pi d'en Xandri va revolucionar la defensa de la preservació fins al punt de provocar la manifestació més multitudinària que es recorda a Sant Cugat.

Monestir de Sant Cugat . El monestir de Sant Cugat és una antiga abadia benedictina a la localitat catalana de Sant Cugat del Vallès. El monestir, construït entre els segles IX i XIV, destaca pel seu claustre. Va ser el monestir de major importància de tot el comtat de Barcelona. L'edifici va ser declarat bé cultural d'interès nacional l'any 1931. Forma part del Museu de Sant Cugat.

Informació procedent de Viquipèdia.