Baixador de Vallvidrera Sta Creu i Puig d'Olorda Sta Maria de Vallvidrera

Excursió que sortint del Baixador de Vallvidrera dels FGC fa un recorregut per les darreres estribacions de la Serra de Collserola , la que està abocada al Llobregat sobre Molins de Rei. I puja al darrer mirador el Puig i la Santa Creu d'Olorda , fa una llaçada i fa el retorn cap a Santa Maria de Vallvidrera passant per diverses fonts i collades , i acabar de nou al Baixador de Vallvidrera.

Punts d'interés del recorregut.

El Baixador de Vallvidrera és una estació de la xarxa de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) que pertany a les línies S1 i S2 del Metro del Vallès, situada al districte de Sarrià - Sant Gervasi de Barcelona. L'actual línia Barcelona-Vallès està formada pels ferrocarrils que van construir Ferrocarril de Sarrià a Barcelona i Ferrocarrils de Catalunya, l'un de Barcelona a Sarrià inaugurat el 23 de juny de 1863 i l'altre de Sarrià a Terrassa i Sabadell inaugurats el 1921.

Pantà de Vallvidrera. El pantà de Vallvidrera començà la seva construcció el 1850 amb l'objectiu de garantir el subministrament d'aigua a l'antic municipi de Sarrià. Si bé s'acabà el 1860, no fou inaugurat fins al 1864. Considerat com una joia de l'enginyeria hidràulica del segle XIX, l'obra de l'arquitecte Elies Rogent constitueix un exemple excepcional de presa d'arc de gravetat construïda amb obra de fàbrica. Les seves dimensions en la coronació són de 50 metres de longitud, 3 d'amplada i 15 d'alçada, podent arribar a embassar fins a uns 18.000 m³ en una làmina màxima d'aigua de 7.780 m².
A la base es troba una galeria d'inspecció per la que discorren uns tubs destinats a drenar la cimentació i evacua l'aigua per la galeria. Perpendicularment a aquesta surt una altra que arriba al túnel de la Mina Grott per on discorre l'aigua que actualment cau pel tub i on va arribar a circular un trenet. A través d'aquest túnel de circulació d'aigua poden arribar a transvasar-se 400.000 litres diaris.

La Santa Creu d'Olorda és una ermita i també rep aquest nom l'enclavament on està construïda, pertanyent administrativament al districte de Sarrià-Sant Gervasi al municipi de Barcelona, però separat lleugerament de la resta del terme municipal. El paratge en plena serra de Collserola envoltat per alguns dels seus cims com són el Puig d'Olorda, el Turó Rodó, el Turó del Xai. En l'enclavament també hi ha el Castell d'Olorda i la Pedrera dels Ocells.
L'església formava part de l'antic municipi de Santa Creu d'Olorda. Al desaparèixer aquest el 1916, el seu territori es va dividir entre els municipis de Molins de Rei, Sant Feliu de Llobregat i Sarrià. L'ermita i el seu territori circumdant varen passar a Sarrià i posteriorment a Barcelona.

El Puig d'Olorda és un cim de 436 metres ubicat entre els municipis de Barcelona, Molins de Rei i Sant Feliu de Llobregat, dins la serra de Collserola.
El cim el coronen una torre de vigilància d'incendis i una immensa creu, que ha donat el nom de la Creu amb què sovint es designa aquesta muntanya als pobles del voltant. Al costat oriental del cim es troben l'ermita de Santa Creu d'Olorda i la Pedrera dels Ocells.
Les parts altes del puig (sobretot el costat que mira cap al Baix Llobregat) són formades per roca calcària, a diferència de la resta de Collserola, dominada per roques metamòrfiques i en menor mesura granits. Aquestes calcàries s'han explotat intensament per fer ciment en una fàbrica de l'empresa Cemex —coneguda com a «Sanson»— situada al mateix vessant de la muntanya.
La muntanya està poblada des del segle V

Vallvidrera (possiblement de vallevitraria, per l'abundància de vitriaria) és un nucli de població que actualment forma part del districte de Sarrià - Sant Gervasi de Barcelona, concretament dins del barri de Vallvidrera, Tibidabo i les Planes. Originàriament va ésser un terme independent, l'any 1890 es va agregar al que era llavors municipi de Sant Vicenç de Sarrià, que en ser integrat a Barcelona el 1921, també va fer-hi entrar Vallvidrera .

Santa Maria de Vallvidrera . Encara que el temple està documentat des del 987, l'església actual es construí el 1540-87, essent, tot i les modificacions del segle XVII, una clara mostra de la pervivència de la tradició gòtica en l'arquitectura catalana de tot el segle XVI. És de nau única i absis poligonal, i deu ser contemporani al campanar de planta quadrada que flanqueja el temple .

Informació extreta de Viquipèdia.