Balandrau per l'Atalaiador i les Roques Blanques des de Serrat (Pirineu Oriental)

Ascensió al cim del Balandrau, una de les muntanyes més emblemàtiques i freqüentades del conjunt de la zona de Núria, tot i la seva alçada relativament modesta en relació als principals pics que l’envolten, partint de la petita localitat de Serrat. De les possibles rutes d’ascens és la menys habitual, comparades amb l’accessible pujada des del collet de la Gralla o la procedent del refugi de Coma de Vaca.

El punt de partida de la ruta és el petit poble de Serrat, on s’hi arriba per una tortuosa pista asfaltada des de la carretera a Queralbs . A l’entrada del poble hi trobarem un aparcament des del qual, seguint les indicacions, travessarem el poble en sentit nord per remuntar, combinant trams de pista i dreceres, l’àmplia carena de la Creu del Far i desembocar en una pista 2’6 km més amunt.

Un cop a la pista girarem a la dreta per, uns 100 metres després, desviar-nos per un corriol que, travessant el bosc, remunta el Serrat de l’Atalaiador fins a sortir a un collet, al costat del promontori rocós que li dóna nom, amb el Puig Cerverís i la Serra de la Canya a la vista, cap a l’oest, separats de nosaltres pel profund barranc del torrent de Serrabona.

Des de collet de l’Atalaiador, haurem de remuntar cap al nord-est una costeruda i llarga pala herbosa en què, com a referent visual, sobresurten les escarpades Roques Blanques cap a la meitat de la pujada.

La feiguxa ascensió ens portarà fins a l’ampli altiplà del collet de la Regalíssia, amb el nostre objectiu ja ben visible cap al nord-est. Resseguint el suau relleu de la vasta carena arribarem als peus del vessant meridional del Balandrau per encarar la pujada final per un fressat camí que ens deixarà al seu allargassat cim.

El cim del Balandrau, per la seva ubicació al sud-est del muntanyam, ofereix potser la panoràmica més completa del conjunt de muntanyes de Núria: des del Puigmal fins al Bastiments, passant pels cims de l'Olla de Núria i continuant pel Gra de Fajol i la Serra de Catllar, amb l'omnipresent Torreneules a la capçalera de les Gorges del Freser. Més enllà, les panoràmiques són tan àmplies que albirarem, entre altres, la Serra Cavallera i el Taga i gran part del Prepirineu Oriental (Montgrony, Serra d'Ensija, Pedraforca...).

Per retornar al Serrat caldrà desfer el recorregut de pujada, en el nostre cas amb la petita variant d’acostar-se al ressalt rocós de l’extrem occidental de l’altiplà de la Regalíssia abans d’encarar la baixada cap a les Roques Blanques.

En acabar tot plegat harem completat els gairebé 13 km i poc més de 1200 metres d’una interessant i molt aconsellable ruta d’alta muntanya.


PENDENT REPORTATGE FOTOGRÀFIC