BALMA DE LA VANSA, COVA DE LA VANSA o CASA DE LA VANSA, Tòrrec.

BALMA DE LA VANSA, COVA DE LA VANSA o LAVANSA, o CASA DE LA VANSA, Tòrrec (Vilanova de Meià, Montsec de Meià, comarca de La Noguera, Lleida).

TÒRREC és una localitat lleidatana de 33 habitants, a 539 m. d'altitud, un petit nucli del municipi de Vilanova de Meià "que es resisteix a morir", com resen les lloses que hi ha plantades a l'entrada del poble amb les dates en que es va portar la llum, l'aigua i el telèfon al poble. Les poblacions més properes són LLUÇARS, MONTARGULL i BOADA. A Tòrrec s'hi arriba seguint la L-152 des d'Artesa de Segre direcció Tremp.

La COVA DE LA VANSA és un nucli troglodita, habitat fins a mitjans del segle XX, situat en una balma obrada de 135 metres de llarg i 21 de profunditat i 9 metres d'alçada màxima, a les cingleres del riu Tòrrec (Barranc de la Fontfreda). A l'interior de la balma hi ha un conjunt d'edificacions. "Aquestes cases van ser habitades fins ben entrat el segle XX, i encara van servir d'amagatall en el temps de la guerra civil de 1936-39. Actualment estan gairebé enderrocades. En una de les cambres encara s'hi veuen unes grans bótes de vi, i en altres balmes immediates hi ha corrals, forn i més dependències. També hi ha indicis que l'indret era poblat ja des de l'edat del bronze. A l'entrada de la balma trobem les ruïnes d'una antiga capella romànica." Actualment està envoltada de vegetació i en estat abandonat, però és un indret curiós i especial.

El mot "bansa" o "vansa" és un hidrònim (topònim relacionat amb l'aigua). Ve del mot basc i francoprovençal "laban" que vol dir suau, relliscós com el riu que neix a la Font Freda i davalla pel barranc de Fontfreda.

Dur frontal per explorar els racons de la cova. En la ruta des de Tòrrec, trobarem unes gorges que conviden a banyar-se.

*****

RECORREGUT (en sentit horari):
Tòrrec.
Església de Sant Isidre Llaurador.
Bàscula municipal.
Esquerra
Casa runes
Citröen abandonat
Llera riu (sec)
Caminem paral.lels al Barranc de Fontfreda (riu) - Gorgs.
Ermita de la Vansa
Balma de la Vansa
Dreta
Esquerra
Sortim a pista ampla
Església de Sant Isidre de Tòrrec.
Fi de la ruta.
---
CURIOSITATS:
* BALMA DE LA VANSA: La Casa de la Vansa, habitada molts anys encara després de la guerra, conserva la majoria de les dependències d’una casa de pagès i una llinda de principis del segle XVIII. En aquest indret, per protegit i amb abundosa aigua, s’amagaren algunes persones d’aquestes contrades durant la Guerra Civi. Per construir els murs d’aquestes cases i corrals s’empraren molts dels carreus de les antigues fortificacions i de l’església de la Mare de Déu de Gràcia. Aquesta església data del segle XI, les restes del qual es troben unes cinquanta passes a ponent de la cova principal." Veure restes de construccions d’origen medieval i antics habitatges, actualment reconvertits en corrals de bestiar. https://montsecdemeia.wordpress.com/torrec/itinerari-5-casa-de-la-vansa-cova-del-moro-basses-de-torrec/

"La Baronia de la Vansa era una antiga jurisdicció senyorial formada per les poblacions de Luçars, Boada i Tòrrec, i que sembla que havia tingut el seu origen en les fortificacions medievals que encara avui podem veure a la Cova de la Vansa. Les Coves de la Vansa eren grans grutes habitades segurament des d'èpoques prehistòriques fins a mitjans del s.XX. En unes cinquanta passes a ponent de la cova principal hi ha les restes de l'església de la Mare de Déu de Gràcia, temple romànic del s. XI. La notícia més antiga del lloc de la Vansa, data de principis del s.XI (1010). Històricament la Baronia de la Vansa no estava integrada a la Coma de Meià, ja que no formava part del Priorat de Meià, sinó que es trobava dins el bisbat d'Urgell. Als voltants de 1850 els pobles d'Argentera i Gàrzola van ser incorporats a la Baronia de la Vansa. Les cinc poblacions, amb capital a Lluçars, es van mantenir independents fins a 1926.

******

"Es tracta d'una gran balma de 135 metres de longitud dividida en dos trams, a la situada més a l'O i més propera a l'entrada del barranc, hi trobem una edificació de dues plantes d'alçada i dividida en diversos departaments, en un d'ells encara s'hi conserva una enorme bota de vi. El punt més fondo el trobem en aquest sector amb 21 metres, així com la màxima alçada de la balma que és de 9 metres, a l'extrem oriental d'aquest tram també trobem una sèrie de compartiments obrats. Per accedir a la part oriental de la continuació de la balma, cal baixar a peu de cingle i tot seguit tornar a pujar, en aquest tram trobem alguna petita balma i després de passar un marc de pedra arribarem a la darrera balma que també està obrada."

Història: La noticia del topònim és des de principis del 1010, ja que apareix com a límit de la dotació que feu el comte Ermengol II d'Urgell a l'església de Montmagastre. Posteriorment formà part de la Baronia de Lavansa i el 1926 fou annexionat al municipi de Vilanova de Meià. Habitat de forma permanent fins l'any 1932 per la família Puigpinós. Serví d'amagatall durant la guerra civil; posteriorment i visqué en Solé, àlies “el Grives”; des de 1941 fins el 1950 fou habitat per Ventura Puigpinós, nascut a la casa a començaments del segle XX; després restà abandonada." (Extret de: Espeleoindex.com).