Balma del Corral Barbau des de Coll de Boix (Odèn - Solsonès)

Coll de Boix (Odèn)

Coll de Boix (Odèn) El Coll de Boix és un port de muntanya situat a 1.256 mentres, entre el Tossal de Cambrils (a llevant) i la Serra de Turp (a ponent) per on la carretera L-401 comunica les comarques de l'Alt Urgell (al nord) i del Solsonès (al sud). Coordenades: WGS84 42° 9′ 8.6″ N, 1° 23′ 9.31″ E 42.15239, 1.38592 UTM 31T 366643 4667957 Antípoda -42.15239, -178.61408 REFERÈNCIES: https://ca.wikipedia.org/wiki/Coll_de_Boix_(Od%C3%A8n)

Continuem pel camí a la dreta per Colldemà

Continuem pel camí a la dreta per Colldemà.

Continuem per un corriol a l'esquerra

Deixem al camí i continuem per un corriol a l'esquerra

Travessem el camí i seguim pel sender

Travessem el camí i seguim pel sender

Anem a l'esquerra

Anem a l'esquerra.

Continuem a la dreta

Continuem a la dreta

Anem a l'esquerra

Anem a l'esquerra

Continuem a l'esquerra

Continuem a l'esquerra

Panoràmiques

Panoràmiques des del bosc de Borrell

Unes magnífiques panoràmiques des del punt més alt de la ruta en el bosc de Borrell

Unes magnífiques panoràmiques des del punt més alt de la ruta en el bosc de Borrell.

Continuem a la dreta pel camí de la Muntanya d'Alinyà

Continuem a la dreta pel camí de la Muntanya d'Alinyà

Deixem el camí i anem a l'esquerra cap a la Font de Cordes

Deixem el camí i anem a l'esquerra cap a la Font de Cordes i la bassa del Prat de Cordes.

Basa de Prat de Cordes

Basa de Prat de Cordes

Continuem pel corriol a l'esquerra

Continuem pel corriol a l'esquerra. Hem trobat un niu a terra, la branca es deu haver trencat, no sabem a quint tipus de niu és...

Deixem el camí i anem a l'esquerra

Deixem el camí i anem a l'esquerra

Vistes al mur i balma de Barbau

Vistes al mur i balma de Barbau

Corral de la balma de Barbau

Corral de la balma de Barbau

Balma de Barbau

Pi roig

Un exemplar de pi roig singular, amb un bon diàmetre de soca i quatre braços que obren una bona ombra. El pi roig (Pinus sylvestris) és una espècie de conífera de la família Pinaceae freqüent als Països Catalans. Aquesta conífera, que pot arribar a 40 metres d'altura, creix en el nord d'Euràsia, essent un dels principals arbres de la taigà. La referència al color vermell o roig en el nom es deu al color de la seva escorça, d'un vermell pujat a la part alta del tronc, i bruna-vermellosa a la part inferior. REFERÈNCIES: https://ca.wikipedia.org/wiki/Pi_roig

Deixem el camí i anem a l'esquerra pel corriol

Deixem el camí i anem a l'esquerra pel corriol

Entrem al camí i seguim a la dreta

Entrem al camí i seguim a la dreta

Deixem el camí i anem a l'esquerra pel corriol

Clot de Trumfus

Clot de trumfos. Els forats de trumfos (o trumferes) es poden trobar en diversos sectors del Prepirineu. Com moltes altres construccions rurals, mai se'ls hi ha donat importància ni tampoc hi ha un inventari (i tampoc sé de cap estudi sobre el tema). Segurament (i aquest "segurament" és molt condicional, on se'n trobem més és a l'entorn d'Alinyà (Alt Urgell) hi ha Odèn (Solsonès). L'obertura superior d'aquesta trumfera en destaca la mitja pendent. És per tapar el forat amb d'inclinació necessària per a les humitats.

Clot de trumfus

Clot de trumfus. L'obertura superior d'aquesta trumfera cal destacar el poc pendent de l'entrada, amb una petita entrada quasi vertical.

Forat al costat del sender o corriol

Forat al costat del sender o corriol. Pendent de fer una nova inspecció i valoració.

Deixem el camí i anem a l'esquerra pel corriol

Deixem el camí i anem a l'esquerra pel corriol

Ruïnes de Cal Pere Miquel

Ruïnes de Cal Pere Miquel

Ca l'Obac i Llinars darrere

Ca l'Obac i Llinars darrere. Desenvolupament de projecte executiu de rehabilitació i canvi d'ús d'una masia a casa rural. Cronologia de la Masia Cal Obach: Per detallar l’evolució de la Masia de Cal Obach, segons els records de la meva Padrina Rosita, ens hem de situa en l’any 1820, quan en Sr. Isidro Balletbo i la Mariagna Moncunill varen construir un casa i uns corrals per guardar bestiar en un terreny (els terrenys on actualment és localitzar circumscrita la casa) de propietat seva. La casa la van construir en la part alta dels terrenys per poder veure gran part dels camps i d’aquesta manera, tenir al seu abast els animals que contenien. En aquella època, la masia contenia les següents edificacions; a l’esquerra un petit forn de pa, adossat a la petita casa, que tocava per la part dreta amb el que actualment és la pallera mantenint la mateixa forma actual. També hi havia un corral que hi guardaven el bestiar, i la resta, era una zona on no hi havia cap edificació, anomenat “Era”, és en aquí, on els ramaders guardaven els animals que treien a pasturar durant el dia. L’accés a la vivenda és realitzava pel mateix lloc on es fa actualment. La metodologia que s’ha seguit per demostra la evolució de la casa i els edificis confrontats a ella, consisteix en descriure de manera detallada les evolucions que han patit els edificis i uns gràfics adjunts esquemàtics marcant els tipus de construcció. S’ha agrupat en quatre èpoques; la primera, quan l’Isidre Balletbo i la Mariagna va construir el que seria la primera casa (1820), la segona etapa, que va des del pare del meu padrí fins el meu avi (1922), la tercera època, on es van remodelar i ampliar més quantitat de edificacions, seria la època del meus padrins, on es podria englobar la totalitat de les obres en un any (1964), i una última, seria al 2002 quan es van realitzar uns enderrocs importants. REFERÈNCIES: https://upcommons.upc.edu/browse?value=Ca%20l%E2%80%99Obac%20(Llinars%20de%20Cambrils,%20Catalunya)&type=subject

Forat de trumfus

Clot de trumfos Els forats de trumfos (o trumferes) es poden trobar en diversos sectors del Prepirineu. Com moltes altres construccions rurals, mai se'ls hi ha donat importància ni tampoc hi ha un inventari (i tampoc sé de cap estudi sobre el tema). Segurament (i aquest "segurament" és molt condicional, on se'n trobem més és a l'entorn d'Alinyà (Alt Urgell) hi ha Odèn (Solsonès). Una diferència molt notable entre les dues construccions. Aquesta has de passar una petita porta de fusta, l'espai és ampli i quasi a peu pla; en canvi les dues del corriol del bosc de Borrell són una mena de pou, tenen l'entrada per sobre, a on sempre sol haver pedra per recolzar el peu i poder sortir.