Balma dels Ferrers-Pla de Marenyol-Forat de les Tombes-Bufadors de Beví

Ruta feta el dissabte 21 de Juny 2014 amb un temps empleat per realitzar-la de 5,30 hores
Una excursió molt interessant que ens ha permès conèixer una zona plena de referències. La zona de Besora i Llaès és d’una riquesa immensa, que cal conèixer i gaudir.
Balmes dels Ferrers -pla de Marenyol-fageda de Bonbac i Forat de les Tombes i Bufadors de Beví
Al final de Santa Maria de Besora, un trencant a mà esquerra amb un indicador que ens informa que aquest es el camí de Ripoll passant per Llaers, es una pista “emporlanada” que agafem fins la cruïlla del camí de l’ermita de Sant Mohí ( pal informatiu),i que es troba a 300 metres abans de arribar al coll de Beví.
Una vegada aparcats, ens dirigim cap als Ferrers, direcció Santa Maria de Besora, fins la cruïlla amb la entrada dels terrenys d’aquest edifici.
La casa nova dels Ferrers mostra un innegable presència, però l’antiga masia, té un aspecte imponent. D’ella s’ha de fer referència tot citant a Marià Vayreda, que va anar-hi a curar-se d’alguna ferida o malaltia durant la darrera carlinada ja que la casa era condicionada com hospital de sang carlí. Vayreda explica que “a les nits d’hivern, podien los malalts sentir los llops udolant a sota les finestres“. Sense deixar, però, de citar la germana Àngela, “jove, d’uns vint-i-sis anys, era d’una hermosura verdaderament notable, i la fama de la seva bellesa anava de boca dels oficials, amb caràcters de llegenda”.
Passem davant la l’antiga masia, i ben aviat trobem un petit caminoi a la dreta que mena fins el paratge de la font dels Ferrers: taula i bancs de pedra i la font (ara seca), tornem al camí i tot pujant visitem la balma del Ferrers, (dic la Balma perquè aquest sector de muntanya tenim problemes amb la cobertura del GPS i tan sol vàrem trobar una. La idea era visitar les dos dels Ferrers i la de la Burra...(des de aquesta tribuna demano a qui correspongui intenti senyalitzar-les), dons son uns indrets dignes de ser visitats, ja que donen una idea molt clara de com tenien que viure alguna gent de aquestes contrades.
Seguim pujant fins el pla de Marenyol amb una presència molt grata, totalment verda i pasturada per vaques. Resulta sorprenen trobar a aquesta alçada (uns 1.100-1.175 m alt) espais cultivables en extensió.
Ja de baixada passem per la gran fageda de Bonbac, on hi ha el Emprius de Llaès, propietat de l’ajuntament de Ripoll. És una de les fagedes més importants i interessants (comparable a la d’en Jordà o la Grevolosa), zona protegida com a reserva forestal per l’ajuntament de Ripoll, amb el suport de la Diputació de Girona.
Dins la fageda de Bonbac anem a la recerca del Forat de les Tombes. Mereix també una visita, encara que resulta difícil de localitzar si no coneixes el lloc, ja que abans, com a referència per trobar-lo, hi havia un gran faig, el faig de les Tombes, que va caure el 1982 degut a una forta nevada primaveral que el va tombar, (he marcat amb un waypoint la petita cruïlla i el punt on es troba el Forat, no gaire apartat del camí principal) Endinsar-se en aquest forat sempre provoca una sensació d’aventura, malgrat que si coneixes el seu recorregut, no té cap dificultat. És una cavitat de relatives bones dimensions (13 metres de profunditat, 11 metres d’alçada del sostre i 45 metres de recorregut). Excavada als anys quaranta, el Forat de les Tombes va donar restes del neolític inicial (3.000-2000 a. de C.)
Ara ens queda, potser, la part més interesant de la sortida...els bufadors de Beví El recorregut pel camí que recorre la part nord de la serra dels Bufadors és un goig amb infinitats de talaies per gaudir de un paisatge i unes panoràmiques encisadores . L’espai dels Bufadors sempre és ple d’un encanteri. Al final de l’enfonsament tectònic, es van formar els bufadors que són uns forats o escletxes per on surt corrent d’aire. Mereix la caminada pel meravellós indret on es troben els forats, ja que la seva situació a la part baga de la serra dels bufadors fa que s’hi generi un microclima especial, amb grans blocs de roca coberts de molsa i una flora ben particular. És una zona no gaire gran, de forma allargada i més o menys estreta. Ens hem de fixar en els forats que hi ha al terra. Si ens hi acostem notarem que el aire que surt és fred. A voltes es pot sentir com xiula en el seu interior, d’aquí el nom de bufadors. A mesura que avancem trobarem més forats. Alguns d’ells han estat ressenyats per experts espeleòlegs. Aquí el terreny és inestable i no s’aconsella entrar dins els bufadors. És un indret de gran bellesa que té un aire màgic.
Visitats el bufadors sortim de la serra de Bufadors pel camí de l’ermita de Sant Mohí, ara ens queda fer aquesta llarga pista fins a on tenim els cotxes i anar a fer un bon dinar a la Cabanya del Mir i donar per finalitzada aquesta interesant sortida.