Balmes de les Baconeres-Sant Miquel de Sorerols-Roques i cova de la Bora Fosca-Cova dels Teixidors

Ruta feta el 20 de Desembre de 2014 i vàrem necessitar 6,15 hores per realitzar-la.
La Vall de Sau (Collsacabra) conforma un altiplà singular, digne de ser admirat des de qualsevol perspectiva. Els cingles, les aigües abundants, els boscos frondosos i les viles boniques dibuixen un paisatge idíl•lic al llindar oriental d'Osona" Enlairant-se sobre la vall de Sau i la plana osonenca, les cingleres de Tavertet s’alcen imponents oferint un mirador privilegiat i, alhora, preservant els paisatges dels altiplans. No en va, aquest territori, molt poc poblat, ofereix un equilibri perfecte entre els valors naturals i els culturals. És un espai natural amb un gran valor paisatgístic, dominat per un mosaic de boscos, pastures i cingleres espectaculars entre les quals és fàcil veure grans aus rapinyaires.
Com sempre que tenim sortida, la nostra preocupació es el temps del cap de setmana i feia dies que “l’home del temps” predeia anticicló...i això a aquestes contrades significa boira...malauradament, molta boira.
Així dons la part de la ruta referent al miradors sobre la Vall de Sau a quedat pendent per una altra sortida.
Ruta extreta del Wikilocquero JEP BOIX: http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=6516930, molt ben explicada...gracies per penjar-la.
L’inici d’ aquesta ruta és al Pla de Can Codina, a la cruïlla de la carretera BV-5207 que hi ha al Km. 4,5, carretera de l'Esquirol a Tavertet i Cantonigrós, on hi ha una explanada per deixar el cotxe.
Caminem per la pista asfaltada que de seguida es bifurca, on seguim de dret. Deixant a la dreta la pista que baixa a Sant Bartomeu Sesgorgues. El quitrà el deixem un tros més enllà, quan trobem un trencant en forma de Y. Seguim la pista de terra de l'esquerra, deixem la granja de vaques i la casa de Tresserres a la dreta, mes endavant arribem a Can Tafura presidit per una enorme roure i una taula i bancs de pedra a la seva base. Seguim camí fins un petit munt de rocs, que en aquest cas son les restes del dolmen de Can Tafura. Som a la carena de La Solella de Can Tafura entre els cingles de Sobirana a l'esquerra i el Serrat de Mierons a la dreta.
Continuen carena avall fins que trobem un turó al davant, seguim per l'esquerra uns metres més fins que, a la banda esquerra, unes fites ens fan baixar per un rocam escalat i net. si no fos per les fites, no es seguiria. Cal estar atent a les fites, deixem la baixada a les baumes per acostar-nos a unes roques penjades i amb unes curioses formes excavades sobre elles...son les anomenades Roques Llises. Tornem enrere fins la última fita i baixem a la cova i baumes de les Baconeres, indret molt feréstec i salvatge amb un caos de roques, penyes i amagatalls disseminats pel mig de la vegetació.
Baixem pel mig del rec que neix a sota la balma, per anar a trobar el torrent de les Valls que baixa per l'esquerra. Al torrent, travessem una gran roca per sota, (pas sota pedra) continuem torrent avall uns metres fins una clariana, on el torrent fa un petit salt. Seguim cap a l'esquerra i amunt per arribar a la segona de les balmes de les Baconeres.
No sabria dir quina és més impressionant de les dues. El que si és cert, és que estan en un indret d'una bellesa inusual. Per continuar, pugem cap a l'esquerra de la balma per agafar una petita escletxa a la roca on sembla impossible passar. Es una esquerda molt estreta que fa una “ese” (S) és un pas extraordinari. Passada l'esquerda pugem per un corriol fins trobar una pista que ens porta a l'ermita romànica del s. XI de Sant Miquel de Sorerols, bonic exemplar romànic datat al segle XI, situat dalt d'un turó.
Continuem carena avall, aquí trobem marques de pintura vermella que ens conduiran fins la Cova de la Bora Fosca. Avants de baixar a la cova, ens acostem fins els miradors de les roques de la Bora Fosca amb curioses i arrodonides formes. Després de fer una petita exploració (be, el que la boira ens deixava veure) baixem fins la cova de la Bora Fosca. A la cova hi ha una reixa amb cadenat i si es vol visitar s’ha demanar la clau al mas Sobiranes.
Saltem el marge on a sota trobem una pista que seguim cap a l'esquerra, (un xic bruta però el camí ben definit) Travessem el torrent de la Feu i ens enfilem de dret amunt pel bosc, sense camí, unes cintes de marcatge als arbres ens indicaven la direcció a seguir, fins a arribar a unes curioses roques que semblen bolets.
Ara caminem per un estret corriol que ens ateny fins la cova dels Teixidors. En arribar a unes marques grogues, es baixen uns 50m i es pren una petita sendera que surt a la dreta, entre la boscúria de l'indret, en fort descens. L'entrada de la cova es troba a pocs metres. Bonica cova que es troba en la ribera esquerra del torrent de la Bora Fosca, just enfront de la famosa cavitat. Es tracta d'una cova, amb una sala principal bastant gran d'uns 50m de longitud i uns 10 d'amplària. Al fons la cavitat s'estreny molt i dona pas a un altra sala més petita.
Visitada la cova, tornem enrere fins el camí que portàvem i el seguim fins el paratge de Santa Cília i les seves cingleres on podíem haver contemplar en tota la seva magnitud el Pantà de Sau, el Puig de la Força, el Sot de Balà, el Morro de l’Abella, el Salt de Tirabous etc etc. Però com he explicat al principi de aquesta crònica, la obstinada boira ens va fer la “punyeta”
Seguim el camí que ens porta al Noguer, una impressionant masia i al costat d’ella una senyera amb una base de quatre cares de formigó amb versos dels països catalans incrustats a cada una de les seves cares.
El camí fineix a la carretera de Tavertet i la ruta ens feia pujar a les baumes de la Corbera i al castell de la Fossa, però vàrem decidir deixar aquesta part per un altra sortida amb més bona visibilitat i la resta de la ruta(2 km.) la vàrem fer per carretera, agafant els cotxes per anar a dinar al restaurant de la Devesa de Pruit i desprès de un bon àpat donar per finalitzada aquesta interesant ruta.