Balneari Cardo-Cosp-Creu de Santos -Balneari

Itinerari: Balneari de Cardó, la Santíssima
Trinitat, camí dels Frares, portell de Cosp, font del
Teix, portell del Bou, portell de Cardó, la creu de
Santos i balneari de Cardó.
La Serra de Cardó, entre les comarques de la
Ribera d'Ebre i el Baix Ebre, forma part de la
serralada prelitoral, i te per cim culminant la
Xàquera o Creu de Santos (942 m). És un lloc
força desconegut i de difícil accés, on el 1605 uns
frares de l’ordre dels carmelites descalços es van
establir a una cova prop de l’actual ermita de la
Columna. L’any següent la congregació va
construir una capella, que fou la llavor del convent
de Sant Hilari de Cardó i del ermitatge, ermitori o
desert (en el sentit de lloc apartat on els ermitans
no tenien contacte amb la resta de la població i on
portaven una vida ascètica) de Cardó amb un
total de tretze ermites actualment en estat ruïnós.
A principis del segle XIX havien 24 frares, però
arran de la desamortització de Mendizábal, el
1835 el convent va quedar abandonat i fou
saquejat. L’origen del balneari, que s’abastava
d’aigües bicarbonatades i arsenicals provinents
de les seves múltiples fonts (avui inexistents), es
remunta al 1866 quan un grup d’empresaris
tortosins n’adequaren les antigues dependències
del convent. Durant la Guerra Civil va ser utilitzat
primer com a seu de les Brigades Internacionals i
més tard, coincidint amb la Batalla de l'Ebre, com
a hospital de l'exèrcit republicà. Acabada la
guerra el balneari va continuar la seva activitat
fins l'any 1967 que va haver de tancar. A l'any
1974 s’instal•là una planta envasadora d'aigua, i
després de passar per diferents propietaris, el
1991 la planta va ser adquirida pel Grupo Leche
Pascual que extragué aigua fins el 2007.
Actualment les instal•lacions estan tancades i no
s’hi veu cap activitat, encara que hi ha un guarda
de seguretat en el recinte de la planta. De tant en
tant, però, apareix a la premsa una informació
sobre l’interès del grup Pascual de fer una inversió
milionària per construir un hotel de cinc estrelles i
un centre spa. A més de substituir la planta
envasadora per un “poble” amb carrers i places
amb espais per ceramistes,
Iniciarem la caminada davant de la planta
envasadora (500 m), reculant uns 500 metres per
la carretera que va a Rasquera, passant primer
per sobre d’un pont i després davant de l’ermita
de Sant Elies. Abans d’arribar al km 9, apareixerà
a la nostra dreta una pista. El camí que seguirem,
anomenat “dels frares”, està marcat amb senyals
grocs (PR-C-80) i comença a l’entrada i a
l’esquerra de la pista. El seu inici s’indica amb un
petit senyal metàl•lic. Passats uns 5 minuts
trobarem les ruïnes de l’ermita de la Trinitat, que
va ser transformada en casa de pagès. Més
endavant anirem trobant les restes de les
capelletes d’un antic viacrucis, fins que 15 minuts
després passarem per dins de les restes de
l’ermita de Sant Àngel. El camí s’endinsarà per un
bosc i pujarà decididament per sota una cinglera
fins assolir, als 30 minuts de començar
l’excursió, el Portell de Cosp (637 m). En aquest
punt baixarem uns 50 metres en direcció E,
seguint en tot moment els senyals grocs, i entrant
dins la teixeda de Cosp (on hi més de 200
exemplars). Mantenint sempre la mateixa direcció
i la mateixa alçada arribarem a un petit collet, on
uns metres per sota, hi ha el refugi de la font del
Teix (del Centre Excursionista de Rasquera).
Seguint el mateix rumb (que també ens indiquen
unes canonades d’aigua que venen de la Font del
Teix), i pujant uns 50 metres, arribarem a la font
del Teix (600 m), on hi ha uns abeuradors pel
ramat on generalment hi raja aigua. El teix que li
dóna el nom està al costat de la font i fa uns 4
metres de circumferència. Continuarem pujant
suament tot variant la direcció entre E i S fins que
passats uns 10 minuts veurem a la nostra dreta la
boca de la cova Llòbrega, d’uns 30 metres de
fondària on de vegades s’hi guarda algun ramat.
En contrast amb la zona de la teixeda de Cosp
(on també hi ha pins) en aquest lloc quasi no hi
ha arbres i el paisatge és dominat per les
argelagues grogues. Continuarem en direcció S
per un camí amb senyals grocs que planeja tot
sortejant les argelagues. Veurem el mar, les
muntanyes de Vandellós i Tivissa, les cingleres del
Montsant, i amb una mica de imaginació i si el dia
és clar el Pirineu. 1 km després d’haver deixat la
cova el camí, un xic perdedor, va a buscar un
portell que es troba uns 100 metres per sobre
nostre. Per això cal canviar la direcció de la
marxa cap l’O tot pujant per un grau. Assolit el
portell (800 m) seguirem els senyals grocs que
tenen tendència a anar per la carena, encara que
de vegades passarem pel mateix bosc, on veurem
arbres amb el tronc negre, com a resultat d’un
incendi que va haver l’agost de 1995. Pel camí hi
ha miradors on ja podrem veure el cim de la
Xàquera i també el Delta de l’Ebre. Més endavant
arribarem a una bifurcació on hi ha una placa
metàl•lica. Si el temps ho permet farem una visita
als Martells, on hi ha unes curioses agulles, i on hi
ha una bonica vista del balneari i de les
muntanyes del voltant. Per això primer baixaríem
en direcció N per dins el bosc, fins que arribats a
una petita placeta (on també hi ha una placa
metàl•lica) aniríem en direcció NO fins els
Martells. Situats de nou a la primera bifurcació
seguirem els senyals grocs durant uns 800 metres
per un camí de bosc molt bonic que baixa uns 50
metres fins passat el portell de Cardó, que és una
bretxa que queda uns 80 metres per sobre nostre.
En aquest punt veurem un altre indicador (730
m), que ens marca dues direccions: 1) Font dels
Teixets i balneari pel Barranc de la Columna i 2)
la Xàquera. Nosaltres seguirem en direcció a la
Xàquera. Per això ens enfilarem en direcció E,
després S i finalment O fins que després de
recórrer uns 400 metres i pujar uns 50 m,
trobarem una nova bifurcació. Seguirem en
direcció SE en direcció cap a la Xàquera. Més
endavant trobarem una altra bifurcació, i
prendrem el ramal de la dreta que és més clar i
que puja. El camí dibuixa una ampla ziga zaga
fins que assoleix un portell (900 m), tot sortint del
bosc que ens acompanyarà durant aquest
recorregut. Tot seguit pujarem uns 50 metres en
direcció NE i després girarem en direcció N fins
assolir el cim de la Xàquera, veient a la nostra
dreta una caseta de vigilància forestal. Si el dia es
clar veurem el Delta, les serres del Boix i del
Montsià, el massís del Ports de Beseit, les serres
de Pàndols i Cavalls, les serres del Montsant i de
Llaberia, la Mola de Colldejou, les muntanyes de
Tivissa i Vandellós, etc. Refarem el camí de
pujada fins l’indicador de la Font dels Teixets i el
barranc de la Columna. Situats en aquest punt,
baixarem pel bosc en direcció O fins arribar a les
restes de la Font dels Teixets, on una gran
esllavissada de roques ha malmès el camí, però
que es pot seguir gràcies a unes oportunes fites
que ens faran baixar en direcció N. Passats uns
400 metres veurem a l’esquerra una balma, que
es coneix com la Cova dels Porcs (660 m), on hi
ha un indicador. El camí de l’esquerra va a la font
de l’Argilagar i l’ermita de Sant Onofre i el en de la dreta ens portara al al balneari

gracies a Manel Canales per la seva gran explicació de la ruta http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=682026