Balneari de Montagut-( Ribes de Freser)el Baell-Campelles-Roca del Duc-Roques Blanques

Balneari de Montagut

El Balneari Montagut és un balneari al terme municipal de Campelles (Ripollès) catalogat a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Hi ha referències de banyistes del 1705. El balneari existia ja el 1720 amb el nom d'Hostal de Banys. El viatger J. Zamora parla de les fonts en uns escrits del 1787 queixant-se de l'estat de deixadesa en què es trobava l'indret. El 1870 es constitueix la primera pensió que s'ampliarà vers el 1880, amb les actuals ala nord i oest. L'ala Sud fou enderrocada i construïda de nou el 1914. L'edifici de banys, construït cap al 1878, està semi-enderrocat des del 1936

Sant Bartomeu el Baell

el Baell Llogaret Ripollès Llogaret del municipi de Campelles (Ripollès) format per un petit nombre de pagesies disseminades pel vessant septentrional de la serra de la Berruga, en una vall suspesa, tributària, per la dreta, del Freser. Població: 26 h [2009] L’església de Sant Bartomeu es troba a 1 215 m d’altitud.

Plaus del Baell

Molí de Can Coll

el Castell de Campelles

Els anys 918 i 1035 apareix documentat el lloc de Campelles però en aquests moments encara no hi havia el castell. Segurament es va construir durant les guerres entre els reis de la corona catalano-aragonesa i els de Mallorca, ja que en aquest moment el lloc adquirí un cert valor estratègic. No hi ha notícia de cap feudatari ni consta com a lloc real, això fa pensar que es tractava més aviat d'una guàrdia que no pas d'un castell termenat

Sant Martí de Campelles

Collada de la Casassa

Mina

Sant Antoni

Sant Antoni és una ermita dedicada a Sant Antoni de Pàdua al terme municipal de Ribes de Freser, a la comarca del Ripollès, sobre un turó a 1.271 metres d'altitud. Es va construir el segle xvii amb motiu d'una promesa feta per un rector a un fidel. Darrere la capella hi ha l'antiga casa dels ermitans; tingué una època daurada al llarg del segle xviii, però decaigué amb les guerres carlines del XIX, es construí un nou edifici el 1916 que fou cremat durant la Guerra Civil es va refer l'any 1944, des de llavors no s'ha canviat res més. Tant la capella, les dependències dels ermitans com l'altre edifici, guarden el mateix estil confonent-se les parets d'uns i altres. Destaca a un costat de la construcció, en el mur que podia ser l'absis pla, una torre campanar quadrada amb finestres al quatre costats, es conserva un retaule abarrocat en bon estat de conservació. Davant l'entrada es pot contemplar el pou, en molt bon estat. En una vessant del punt més alt hi ha un monument, una pedra amb la cara d'en Félix Rodríguez de la Fuente. Pou Ermita Sant Antoni de Ribes Uns metres per dessota de l'ermita hi ha una petita construcció envoltada d'antenes que fan de repetidor de senyals de televisió i radio a la Vall de Ribes. També hi ha un mirador que ens ofereix una magnífica panoràmica on es poden veure els pobles de: Pardines, Bruguera, Ventolà, Dòrria i Ribes de Freser, també es poden contemplar les muntanyes de Núria, el Taga, i el pic més alt d'aquestes contrades el Puigmal. Sobre aquest mirador hi ha un búnquer de la guerra civil, que es va construir un cop acabada la guerra per a poder vigilar la Vall de Ribes. La seva edificació es deu a una actuació immobiliària provocada per un bé moble, un fuster de Ribes anomenat Magí, havia adquirit un quadre de Sant Antoni de Pàdua a un pintor francès i no sabia què fer-ne. el rector de Dòrria Mossén Jaume Bonada, el 1661 va fer la prometença de bastir-li una capella si curava Teresa de Solanell, membre d'una notable família de Ribes. El resultat va ser que el 1665 es donava per construïda la capella amb l'impuls del mossèn i l'ajut de la víctima restablerta.

Roca del Duc

Sant Maria de Ribes de Freser

L'església parroquial de Santa Maria es troba documentada des de principis del segle xi. És una església moderna, que va reemplaçar la que fou destruïda el 1936. De l'església romànica se'n conserven tres absis, restaurats, visibles a un dels costats de l'església i servint actualment com a capelles laterals de la mateixa. A l'exterior estan decorats amb arcuacions llombardes i un fris de dents de serra. Església de Santa Maria (a la dreta) el 1907 També es conserva el campanar de l'antiga església, aixecat en època barroca. L'església actual és una construcció moderna deguda a l'arquitecte Josep Danés, aixecada entre 1940 i 1945. Destaca, a l'interior, per l'ús d'arcs parabòlics. A l'exterior crida l'atenció la teulada, amb coberta de pissarra i mansardes pròpies de l'arquitectura civil de muntanya.[3] Amb l'enderroc de 1936 també es van perdre tots els retaules barrocs que formaven part de la decoració interior de l'església. Tot i que no és segur que tingui el seu origen en aquesta església, en un dels absis romànics s'hi ha posat una rèplica de l'anomenat Baldaquí de Ribes, un dels més importants exponents de la pintura romànica sobre taula l'original del qual es conserva al Museu Episcopal de Vic. Són notables les pintures murals de l'absis principal, així com les de la capella del Santíssim, aquestes últimes obra de Llucià Navarro (1970)

Baga de Sant Antoni

Roques Blanques

Devesa Rosta

Collada de Segura

Sant Cristòfol

Camp de Futbol

Font de la Teula