BANYERES DEL PENEDÈS - PLANA DELS SIS DITS - LLETGER - PONT ROMÀ DE CORNUDELLA - CORNUDELLA - BANYERES DEL PENEDÈS.

Caminada circular que hem fet uns quants amics pertanyents al grup senderista Caminadors dels Dissabtes. Ruta fàcil, planera, sense cap mena de dificultat, amb bons paisatges típics del Penedès i punts d'interès com la Torre Medieval i l'Església de Sant Andreu i Santa Marina a Lletger, el pont Romà de Cornudella i la ribera de la Riera de Marmellar.
I per rematar un matí fantàstic, parada a Cal Polinari per gaudir d'un bon esmorzar.

PUNTS D'INTERÈS DE LA RUTA:

BANYERES DEL PENEDÈS:
Banyeres del Penedès és un municipi situat a la part central de la comarca del Baix Penedès.
El primer document que esmenta el terme data de l'any 938 en una confirmació de les possessions del Monestir de Sant Cugat del Vallès a càrrec del rei franc Lluís d'Ultramar. La torre de la Guàrdia de Banyeres surt esmentada en altres documents posteriors que ratifiquen els drets del Monestir (986, 1002, 1007). A la part vella, en direcció al nord, es pot veure les restes de la Torre, situada al cim del Puig (172 m.)

L'any 1172, Santa Maria de Banyeres era priorat de Ripoll. Les primeres notícies que es tenen del Priorat de Banyeres daten del segle xiii. Un document datat el 1574 fa referència al priorat com a Monestir de Santa Maria de Banyeres, del qual en resta l'ermita, una bella mostra de l'arquitectura romànica.

L'any 1960 fou descoberta, en els terrenys de Mas Canyís, a les Masies de Sant Miquel, una Necròpolis dels segles VI-V aC. Algunes de les restes arqueològiques que s'hi van trobar són exposades a la Casa Museu Guimerà del Vendrell. En altres indrets s'han trobat restes iberoromanes. Podem dir, doncs, que el poblament del terme de Banyeres data d'aquella època.

L'any 1998, es va descobrir, al voltant de l'ermita de les Masies de Sant Miquel, un important jaciment ibèric, del segle III aC o anterior, catalogat com a Bé Cultural d'Interès Nacional, ja que es creu que és el centre neuràlgic de la Cossetània Oriental. L'objectiu de la Generalitat i l'Ajuntament de Banyeres és aconseguir formar un gran parc ibèric per poder ser obert al públic de forma progressiva, a mesura que avanci les excavacions.

LLEGER O LLETGER:

Lleger o Lletger és un poble i antiga quadra del municipi de Sant Jaume dels Domenys, Baix Penedès, situat al sector sud-est del terme.

L'església de Santa Marina depèn de la de Sant Jaume. S'hi troben restes d'una antiga torre de defensa. En el segle X i el XI va pertànyer als senyors de Castellet. Va formar el municipi independent Llorenç i Lleger amb Llorenç del Penedès al s. XIX.

L'antic lloc de "Lodger" es documenta per primera vegada a l'any 990 com afrontació del castell de Castellví. El nom era relacionat amb Otger Amat, senyor de Castellet en aquella època, del qual es tenen signatures a darreries del segle X amb diverses grafies, entre ella Otger el 992, nom propi d'origen germànic d'on procedeix Lletger i una fita que hi havia entre els antics termes de Castellví i Banyeres, el coll de "Logdarri" (1023) o de "Llogderi" (1032). El llogaret de "Lotger" es torna a llegir el 1046 i com "Lodger" el 1059, en una permuta feta per Elisenda a Folch, fill de Tedbert, d'unes terres del terme de Calafell (La Muga), per unes de "Lodger". Aquestes terres eren d'Otger, el difunt marit d'Elisenda, i pertanyien al terme de Castellví de la Marca.

El 1183 en un altre document de Sant Cugat del Vallès, Berenguer, Arquebisbe de Tarragona, es pronuncià sobre les diferències existents entre el monestir i Berenguer de Loger.

L'any 1303, en una visita pastoral del bisbe a Sant Jaume, se celebrà un procés a una dona que vivia a "Alotger", mentre que per altra banda són citats un parell d'homes de "Lotger" poble que més tard tingué una unió personal amb Llorenç, car el 1358 eren ambdós jurisdicció de Bernat de Tous, senyoria que comptava amb 25 focs en el període de 1365-1370.

En l'inventari fet per Beatriu de Tous en el 1410 es menciona entre les seves possessions el castell de "Leger", D'aquest castell en resta la torre que podria ésser del segle X. Aquests tipus de torres, situades en llocs elevats, es van edificar en temps de la reconquesta i servien per comunicar a les terres properes la presència de l'enemic.

L'església de Santa Marina i Sant Andreu té les seves arrels en una capella romànica documentada des del sis de juliol de 1414 arran d'una visita pastoral. També es troben documentades altres visites pastorals del segle XVIII. Es creu que aquesta capella formava part del castell de Lletger.

La qualificació de quadra no es dona fins a l'any 1593, quan era propietat de la vídua de Llàtzer del Bosc i de Vilagaia, més tard fou de Federic del Bosc i de Sant Vicenç. L'any 1671 i amb motiu de la mort de Federic del Bosch i de Sant Vicenç es feu una relació de les seves propietats, entre les quals es mencionava el castell de Lletger. El 1847 fou incorporat al municipi de Sant Jaume, però abans formà, en el mateix segle XIX, un municipi independent amb Llorenç del Penedès

PONT ROMÀ DE CORNUDELLA:

Aquest pont està situat travessant el torrent conegut com de ca l'Antic. D'una sola arcada lleugerament aplanada, formant gairebé mig punt. És un pont de dimensions modestes, arriba gairebé als cinc metres de llargada, dos metres d'alçada i poc més de tres metres d'amplada.

Únicament conserva pedres treballades en el basament. Hi ha estudiosos que afirmen que la forma de col·locació d'aquests primers carreus és similar a l'opus quadratum. La resta de l'estructura està aixecada utilitzant còdols de riu i morter de calç.

CORNUDELLA:

Del llatí "cornutella", diminutiu de "Cornuta".
Creiem que és un topònim botànic i que es refereix a l'arbust Corner, que s'hi devia trobar abundosament.

La Barriada de Cornudella és situada a llevant del cap de municipi. Forma un carrer d'unes trenta cases al llarg de la carretera que va a Lletger.
S'hi establí un celler cooperatiu l'any 1911, dels primers de la comarca, i encara hi ha l'edifici d'una fàbrica d'aiguardents i anissats, paralitzada com la majoria de les fassines.

Sobre el torrent de Ca l'Antic, a ponent del poble, hi ha un vell pont d'una sola arcada que hom ha relacionat amb l'aqüeducte dels Arcs.

PÈLAG GRAN I COVA GRAN DE LA RIERA DE MARMELLAR:

La cova es troba en la marge hidrogràfic esquerre de la Riera de Marmellar, uns 700m aigües amunt de la unió de les dues rieres, en un característic aflorament rocós calcari.
Cova amb una entrada d’apreciables dimensions estructurada en una única i rectilínia galeria, la seva situació a la vora de la riera i la seva orientació, va afavorir l’entrada de l’aigua i conserva el sòl sorrenc així com alguns grans blocs despresos del sostre.

El Pèlag Gran és un espai natural de la zona Lletger de Sant Jaume dels Domenys on hi ha una acumulació d’aigua a la riera de Marmellar.
Són molts els veïns que hi van d’excursió. Fa temps l’Ajuntament va haver d’advertir que estava prohibit el bany.
Ara el consistori prepara una intervenció a la riera de Marmellar per conservar les espècies existents, principalment amfibis i rèptils però també els de quiròpters com els ratpenats, millorant hàbitats degradats.
Aquesta millora de tot l’ecosistema també ha d’afavorir i protegir la presència d’aus com el gaig blau i altres aus.
L’objectiu és millorar la qualitat paisatgística de l’entorn i difondre els valors naturals de les espècies protegides per tal que la població respecti aquest espai natural fluvial.