BANYERES DEL PENEDÈS - LLEGER - ERMITA DELS ARQUETS - PÈLAG I COVA GRAN - TORRE DEL PAPIOL - BANYERES DEL PENEDÈS

Ruta circular per terres del Baix Penedès, caminant entre vinyes i boscos. La ruta surt de Banyeres del Penedès i passa per:
- Església de Lleger (3.2 km)
- Ermita dels Arquets (4.5 km)
- Pèlag Gran (10.7 km)
- Cova Gran (11.4 km)
- Ermita de Sant Ponç (15.0 km)
- Banyeres del Penedès (16.7 km)

LLOCS D'INTERÈS A LA RUTA:

TORRE DE LLEGER:
La torre de Lleger és un edifici de Lleger, al municipi de Sant Jaume dels Domenys (Baix Penedès) declarat bé cultural d'interès nacional.
Torre cilíndrica situada a la part més alta del poble. Feta de carreus irregulars i parcialment enderrocada. Té una alçada d'uns 8 m. Encara s'hi poden observar unes espitlleres. El lloc és documentat el 1023.

En l'inventari fet per Beatriu de Tous el 1410 es menciona entre les seves possessions el castell de Lleger. Durant el segle XVII s'inicià la decadència dels castells, ja que la nova estructura política i econòmica va fer innecessària la seva tasca defensiva. L'any 1671 i amb motiu de la mort de Federic del Bosch i de Sant Vicenç, es feu una relació de les seves propietats, entre les quals apareixia el castell de Lleger. Les restes actuals són els últims vestigis del castell. Fa uns quaranta anys s'ensulsià la meitat de la torre, i per tal d'evitar el perill, s'enderrocaren dos o tres metres de la part superior. La torre, com totes les construïdes a la zona, té un caràcter defensiu. Aquest tipus de torre s'edificava en temps de la reconquesta, cap al segle X. Situades en llocs elevats, servien per comunicar a les terres la presència de l'enemic. Els senyals es feien amb foc, a la nit, i amb fum durant el dia

ERMITA DE SANTA MARINA I SANT ANDREU A LLEGER:

L'Església de Sant Andreu i Santa Marina és una obra de Sant Jaume dels Domenys (Baix Penedès) protegida com a Bé Cultural d'Interès Local.

Es tracta d'una església de petites dimensions. Presenta una façana amb porta d'arc de mig punt dovellat, una petita rosassa i un campanar de cadireta d'un sol cos que conté la campana. Les cobertes són de dues vessants i des de l'exterior es poden veure els contraforts. L'interior presenta una sola nau, un petit creuer i un absis semicircular. Destaca un gran arc de mig punt fet de pedra, d'origen molt antic.

L'església de Sant Andreu i Santa Marina té les seves arrels en una capella romànica. La capella és documentada ja en una visita pastoral del 6 de juliol de 1414 (notes històriques del bisbat de Barcelona, conservades a l'Arxiu històric de la ciutat). També es troben documentades altres visites pastorals del segle XVII. Cap a 1950 fou reconstruïda i ampliada pel poble, i aleshores adquirí la seva estructura actual. Es creu que aquesta capella formava part del castell de Lleger.

ERMITA DE LA MARE DE DÉU DELS ARQUETS:

Mare de Déu dels Arquets és un edifici religiós del municipi de Sant Jaume dels Domenys (Baix Penedès) inclòs en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
L'accés a l'ermita es fa a través d'una escalinata que mena a una petita plaça.
La façana és composta per una portalada d'arc rebaixat i una pedra d'ull de bou que té gravada la data de 1821. La construcció, de dues vessants, és rematada per una espadanya d'un sol cos. L'interior és d'una sola nau, dos arcs de mig punt sostinguts per dos grans contraforts exteriors. La imatge de la Mare de Déu es troba dins una petita fornícula a la capçalera de l'església.

L'ermita és deguda a la cristianització d'un fet supersticiós o miraculós d'origen pagà. L'església, de sempre, ha decidit dotar les festes i supersticions paganes d'un sentit cristià, en lloc de prohibir-les inútilment. Així entronitzà una Verge on s'anava en demanda de l'aigua. El tros d'aqüeducte d'aquesta zona segurament se'l va emportar una torrentada, però restà en la imaginació del poble. Posteriorment, «els Arquets» de la part alta de l'aqüeducte donaren nom a la Mare de Déu, i foren utilitzats com a basament de la imatge, fet comprovable en uns goigs reeditats el 1950. La primera notícia de la capella es troba en el llibre de visites del Deganat de Vilafranca, on en la visita del 1632 hi consta: Capella Bae, Mae. Dels Arquets. Se troban altres referències el 1753 i el 1793. L'any 1821 es restaurà la capella. El 1936 fou cremada i restaurada cap a 1950 sota la direcció del mossèn Ros i Leconte.