Barcelona - El Canigó

La Flama del Canigó (FDC)

La FDC és una tradició catalana vinculada al solstici d'estiu. S'inicia amb la renovació del foc al cim del Canigó i culmina amb l’encesa de les fogueres la nit de la revetlla de Sant Joan, després que la flama, portada per voluntaris es reparteix per tot el país. Però més enllà d'aquesta festa, la FDC té una simbologia vinculada amb la persistència i la vitalitat de la cultura catalana.

L'any 1955, Francesc Pujada, vilatà d'Arlès de Tec (Vallespir, Catalunya Nord) portat pel seu entusiasme pel massís del Canigó i inspirat amb el poema èpic de Mossèn Jacint Verdaguer (Canigó 1886), va tenir la iniciativa, juntament amb Esteve Albert i Josep Delonde, d'encendre la foguera al cim del Canigó i des d’allà repartir la flama pels Països Catalans. El nou costum va prendre força aviat i es celebra cada any. Al 1966, per primera vegada i malgrat la dictadura franquista, va travessar la frontera i va anar fins a Vic.

La flama encesa al cim del Canigó es conserva tot l'any al Castellet de Perpinyà. Cada any, el dia 22 de juny, un grup d’excursionistes del Cercle de Joves de Perpinyà agafa el foc i el puja a Cortalets. A la nit es puja la flama per encendre la foguera al cim del Canigó. Durant el cap de setmana previ es celebra l'Aplec del Canigó, on es troben el dissabte múltiples colles vingudes de diferents pobles d'arreu del país portant feixos de llenya que el diumenge al matí pugen al cim per encendre la foguera la nit del 22. Cada feix porta una cinta amb el nom del poble d'on prové la llenya.

Nosaltres hem viscut aquest any de ben a prop la FDC. Vam arribar a Cortalets sobre les 14:00 del 22 de juny. Ja hi havia força ambient de gent que ocupava les habitacions del refugi (85 places). Altres acampant als voltats de Cortalets en tendes i campaments. Cap a les 16:00 han arribar els primers representants d'Òmnium Cultural. La flama provinent de Perpinyà ja estava en el refugi. Aquest any, donada la situació política a Catalunya/Espanya s’ha desplegat una pancarta demanant la llibertat dels presos polítics i llaços grocs arreu. A les 18:30 la "Gardienne de la Flamme du Canigó" ha començat la cerimònia explicant el contingut i raó de ser de l’acte. Un delegat d’Òmnium ha explicat horaris (començaran a pujar a partir de les 21:00) i que es tingui precaució per agafar la flama en cada quinqué, doncs el cim és molt petit i un dels vessants molt abrupte. Un altre representant d’Òmnium ha explicat la situació política i la carta que ha enviat a en Jordi Cuixart, empresonat. Finalment la "gardienne de la Flamme" li ha passat a en Tomàs, el guarda del refugi, la flama en un altre quinqué per pujar-la al cim. Entre tots, i després de repartir unes cartolines grogues, hem fet un mosaic en forma de llaç groc i hem cantat els Segadors. L’acte ha acabat enlairant al cel un globus amb la cara i el nom d’en Jordi Cuixart i s’ha enregistrat amb un dron.

Nosaltres sopem al refugi a les 19:30 i a les 03:00 ens aixequem per pujar al Canigó. Sortim mitja hora més tard i a les 5:20 som al cim. Hem vist les cendres de la foguera i també la sortida de sol el primer dia d'estiu. Tot plegat, una llegenda inoblidable. Baixem per la Xemeneia del Canigó amb molt de compte però ja amb llum de dia i arribem a Py sobre la una del migdia. A la nit és molt impressionant veure arribar la flama a aquest petit poble del Pirineu francès, on els nens del poble amb torxes han encès una preciosa foguera. Ha sigut un dia inoblidable.