Barcelona - Muntanya Pelada - Turó d'en Corts - Font del Rector - Font del Ferro Nova - Turó de sant Pere Màrtir - Barcelona

L'excursió arranca de l'avinguda de Pearson, al barri de Pedralbes, a Barcelona. Comencem a caminar des de la parada Pearson-Passatge Ametllers, de la línia d'autobús 113. Eixim cap al nord fins a una rotonda. Allà trenquem cap a l'esquerra i, en acabant, cap a la dreta pel carrer de la font del Lleó.

Amb aquesta via deixem enrere els últims habitatges de Barcelona i l'asfalt. El carrer de la font del Lleó, que guanya a poc a poc altura, es fa de terra. Després, gira cap al sud-oest i continua ascendint. De seguida, fem cap a la carretera de les Aigües.

El nostre periple per aquesta popular via barcelonina dura ben poc. I és que, just abans de travessar el torrent de la font de Lleó amb la carretera de les Aigües, l'abandonem i ens incorporem a un corriol que mena cap a ponent i puja de manera decidida. Primer avancem per un bosquet. De seguida, però, la senda tira per un roquerar costerut que, en un tres i no res, ens duu a coronar el coll del Portell, per damunt del torrent de la font del Lleó.

Des d'aquest punt tenim ja una bona vista de Barcelona i també del turó de sant Pere Màrtir, que visitarem més tard. Agafem ara el camí de sant Pere Màrtir a Vallvidrera, cap a la dreta, en direcció nord,. Es correspon amb la carrerada de França. Podem anar per la pista o en paral·lel a ella, per la carena. Nosaltres optàrem per aquesta segona opció. D'aquesta manera, en deu minuts des del coll del Portell, guanyem el cim de la muntanya Pelada, a poc menys de 360 msnm. La vista és poc agraïda des d'aquest tossalet, però.

En baixar de la muntanya Pelada, continuem per pista amb el camí de sant Pere Màrtir a Vallvidrera fins a fer cap a un mirador que hi ha ja al peu del turó d'en Corts. En aquest punt abandonem el camí de sant Pere Màrtir a Vallvidrera i ens incorporem a una sendera que arranca cap a l'esquerra.

Amb ella, per una zona de bosc, comencem a pujar i ràpidament fem cap al cim del turó d'en Corts, o puig Aguilar, a uns 390 msnm. La vista cap a Barcelona no és massa bona. La millor panoràmica des d'aquesta muntanya és en direcció nord. També ací veiem un senyal geodèsic de la Generalitat.

Ara cal que continuem per una sendera que baixa cap al sud. En cosa d'un minut trobem una pista que mor allà mateix. Sense abandonar la seguida cap al sud / sud-oest, caminem per un camí que, a mesura que avancem, s'estreta més i més fins a fer-se corriol. A una banda duem el torrent de la font del Rector. A l'altra, el torrent de Gelabert. Per baix de nosaltres, el vessant de l'Infern i la partida de les Fatjones.

Al cap d'uns quinze minuts des del turó d'en Corts, fem cap a una triple cruïlla. Nosaltres hem de seguir l'itinerari pel camí de l'esquerra, que tira cap a la banda del torrent de la font del Rector. Tot i que caminem per terreny de solana, de vegetació n'hi ha prou i més que en trobem després de travessar el barranc i començar a guanyar altura per una zona d'ombria.

Ja no tardem en trobar la font del Rector, que queda un poc per baix del nivell del camí. A la mateixa altura que la via per on transitem queda la font del Rector Vella. En deixar-les enrere, continuem pujant cap al sud-oest fins a trobar una pista que es correspon amb el camí de can Baró.

Travessem aquesta via i girem cap al sud-est. La senda ara inicia un descens cap al torrent de la font del Ferro, o de can Baró. Després de travessar-lo, la cosa canvia i encentem una altra pujada pel vessant inferior del club Ciutad Diagonal. Prompte apleguem a la font del Ferro Nova. Després, continuem ascendint fins a fer cap a aquestes instal·lacions esportives. Des d'ací gaudim d'una bona vista cap a ponent, i de les ciutats de Sant Just Desvern i Sant Feliu de Llobregat.

Amb la carrerada de França, que ja havíem trepitjat abans, passem per la vora del club de tennis Pedralbes i pugem fins a enllaçar amb el camí de Vallvidrera a sant Pere Màrtir. L'agafem cap a la dreta. Ràpidament guanyem els quaranta-cinc metres de desnivell que ens separen del cim del turó de sant Pere Màrtir, o puig d'Ossa.

El primer que veiem són les ruïnes de l'ermita dedicada a aquest sant, al peu de l'enorme torre de comunicacions que corona el conjunt. A l'altra banda de tossal queden les restes d'una bateria antiaèria de l'època de la Guerra civil espanyola. I és que aquesta muntanya està situada en una posició estratègica, per la qual cosa ha estat usada amb finalitats militars des de la Guerra dels Segadors fins a la del 1936. Va haver-hi, en aquest sentit, una caserna ací dalt.

Per la cara nord del puig d'Ossa, des de les ruïnes de l'ermita de sant Pere Màrtir, ix un camí cap a orient que ressegueix perfectament la divisòria dels termes de Barcelona i d'Esplugues de Llobregat. Amb aquesta senda perdem altura ràpidament per l'extrem sud-est de la façana marítima de Collserola. Guaitem el Prat, Esplugues, l'Hospitalet, Barcelona, Sant Just i Sant Feliu. És una panoràmica impressionant, tot i que de natura en veiem poca. Edificis, contaminació, avions que arriben i se'n van o vaixells, són els elements que predominen en aquest paisatge humanitzat.

La senda que va per la frontera de Barcelona i d'Esplugues de Llobregat travessa la carretera de les Aigües i continua baixant cap al sud-est fins a fer cap al coll de Finestrelles. Ací hi ha un mirador, novament a la carretera de les Aigües. I és que aquesta via fa ziga-zages mentre que nosaltres baixem al recte, i per això ens la trobem en diverses ocasions. Aquesta ha estat l'última, però.

Continuem descendint fins que, al cap d'uns cinc minuts, enllacem amb el camí de Finestrelles a Pedralbes. L'agafem cap a l'esquerra i, immediatament, comencem a caminar per la banda de darrere dels últims habitatges de Barcelona. No tardem massa en veure l'avinguda de Pearson. El nostre aspecte contrasta amb el dels vianants d'aquesta exclusiva zona de Barcelona. Allà mateix fiquem el punt i final a la ruta.