Barcelona Ruta Modernisme. Ruta 2

Forn Sarret

Ruta modernista Forn Sarret: Carrer Girona, 73 . Ubicat a la cruïlla de Girona amb Consell de Cent, el Forn Sarret forma part del Catàleg del Patrimoni Històrico – Artístic de la ciutat de Barcelona i, per tant, de la Ruta del Modernisme de la capital catalana. El forn s’ubica en un edifici de 1866 projectat pel mestre d’obres Felip Ubach i Corbella, autor, entre d’altres, de l’antiga fàbrica Ricart, del Raval de Barcelona i de la rehabilitació del Palau Centelles que es va fer al 1863. El local té dues portes d’entrada; cadascuna d’elles, amb un petit aparador als costats. Marcs de fusta i, a la part superior, vidres de colors. Entre les portes, un pany de paret d’on penja un medalló amb la imatge d’una pagesa en un camp de blat; clara referència a l’activitat de l’establiment. La dona vesteix cosset de color verd, camisa blanca i faldilla vermella. Els colors, però, estan una mica esmorteïts degut al pas del temps. A la part inferior d’aquest mateix pany de paret, i tocant a les portes del local, hi ha uns altres medallons amb la imatge d’unes espigues; nova referència al món dels forners. A la part superior, i abraçant l’amplada del local, el nom de l’establiment i la doble numeració de la botiga, pel carrer Girona i per Consell de Cent. Tot, gravat en el vidre i envoltat igualment d’un marc de fusta. La marqueteria té les típiques formes arrodonides del Modernisme, i en general, es troba en bon estat, tret de petites zones que necessitarien d’alguns treballs de rehabilitació. Els propietaris del negoci estudien actualment la manera de tirar endavant aquestes obres amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona i de la propietat de l’edifici. El proper dia 28 d’abril, en un acte que es farà al Palau de la Generalitat, el Forn Sarret serà distingit amb un dels premis que anualment es concedeixen als Establiments Comercials Centenaris del país. http://www.fornsarret.com/ca/ruta-modernista/

Casa Pomar

Casa Pomar Arquitecte Joan Rubió i Bellver Construcció 1904 - 1906 Estil arquitectònic modernista Localització Carrer de Girona, 86 Modifica el valor a Wikidata La casa Pomar és un edifici modernista al número 86 del carrer Girona de Barcelona. L'arquitecte Joan Rubió i Bellver (1871-1952) fou el realitzador del projecte l'any 1904; n'acabà la construcció el 1906. A pesar de l'estretor d'espai per a la façana, l'arquitecte va assolir ressaltar-la magníficament amb la col·locació d'una original tribuna en forma escalonada al primer pis amb el seu basament de ceràmica vidrada verda i els ferros forjats, que també es veuen a les balconades de la resta de les plantes de què consta l'edifici. La rematada de la casa està inspirada en l'estil neogòtic. És una obra protegida com a Bé Cultural d'Interès Local. Història L'edifici fou dissenyat i construït per l'arquitecte Joan Rubió i Bellver entre 1904 i 1906 per a Isabel Pomar, vídua de Pelegrí Pomés i Bordas, que l'usaria com a residència pròpia junt amb altres famílies sota règim de lloguer. El que fou l'edifici entre mitgeres més significatiu d'aquest arquitecte de l'òrbita de Gaudí l'any 1907 va ser considerat pel Concurs Anual d'Edificis Artístics convocat per l'Ajuntament de Barcelona. L'edifici fou rehabilitat l'any 2012.

Mercat de la Concepció

El Mercat de la Concepció és un mercat de Barcelona. Originalment va ser dissenyat el 1887 per l'arquitecte Antoni Rovira i Trias sobre uns terrenys cedits pel ric advocat Joan Pla i Moreau. Fou construït el 1888, i es troba al barri Dreta de l'Eixample. Es tracta d'un edifici aïllat situat entre els carrers d'Aragó i de València. Té una superfície de 4.010 m2, amb 105 m de llarg per 38 m d'ample. Va ser restaurat entre 1996 i 1998 a partir d'un projecte dissenyat per l'arquitecte Albert de Pineda i Álvarez. És una obra protegida com a Bé Cultural d'Interès Local. Font: https://ca.wikipedia.org/wiki/Mercat_de_la_Concepci%C3%B3

Photo ofConservatori Municipal de Música de Barcelona

Conservatori Municipal de Música de Barcelona

El Conservatori Municipal de Música de Barcelona (o bé Conservatori Superior de Música de Barcelona o bé Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona, i antigament Escola Municipal de Música de Barcelona) és una institució docent creada l'any 1886 dedicada a l'educació musical, la titularitat de la qual la té l'Ajuntament de Barcelona] Dóna nom a l'Edifici del Conservatori Municipal de Música. Història Els seus inicis es remunten a l'any 1886 va ser creada per la Banda Municipal de Música de Barcelona com a Escola de Música a fi de dotar-se de nous músics que entressin a formar-ne part, de manera semblant a com havien fet altres ciutats igualment dotades d'una Banda, i que sentien la mateixa necessitat. Font:https://ca.wikipedia.org/wiki/Conservatori_Municipal_de_M%C3%BAsica_de_Barcelona

Casa Lamadrid

CASA LAMADRID Casa Lamadrid (Barcelona-Catalunya), obra de Lluís Domènech i Montaner 1902. C/.Girona 113. La Casa Lamadrid és un edifici d'estil modernista dissenyat per Lluís Domènech i Montaner el 1902. Projectat l'any 1902, és de les poques obres en què Domènech s'hagué d'adaptar a un solar estret amb escasses possibilitats de lluïment. Aquest edifici fou dissenyat per Lluís Domènech i Montaner l'any 1902 per a Vicenç Bofill, propietari de la finca anteriorment ocupada per una petita casa unifamiliar de planta baixa i jardí. Diversos autors coincideixen en considerar que es tracta del primer edifici dissenyat per Domènech en estil modernista, però el més important és que es tracta de l'únic edifici entre mitgeres sense posició singular que l'arquitecte edificaria a l'Eixample. Tan sols tres anys després de la seva construcció, l'edifici fou adquirit per Eduardo S. de Lamadrid, traslladant-se Vicenç Bofill a la seva nova casa dissenyada per Josep Pérez Terraza al número 159 del Carrer de Balmes.

Casa Jeroni Francesc Granell

Arquitecte Jeroni F. Granell i Manresa Construcció 1901-03 Estil arquitectònic Modernisme Localització C. Girona, 122 La Casa Jeroni Francesc Granell és un edifici de Barcelona protegit com a Bé Cultural d'Interès Local. Història Aquest edifici fou dissenyat per Jeroni Francesc Granell i Manresa l'any 1901 i finalitzat el 1903. L'arquitecte va concebre la seva pròpia casa com un immoble plurifamiliar que li permetia extreure uns rèdits aplicant-hi règims de lloguer. Segons sembla, Granell no fou tan sols propietari i arquitecte de l'edifici, sinó també constructor i proveïdor dels vitralls que ornen les obertures, a través de la seva empresa Rigalt i Granell. Font: https://ca.wikipedia.org/wiki/Casa_Jeroni_Francesc_Granell

Farmàcia Puigoriol

Farmàcia Puigoriol Construcció: 1913 Estil arquitectònic: classicista amb reminiscències modernistes Localització: C/ Mallorca, 312 - C/ Girona, 125 de Barcelona La Farmàcia Puigoriol és una farmàcia a la confluència entre els carrers Mallorca i Girona. El local és en un edifici de planta baixa, entresòl i quatre plantes pis, construït per l'arquitecte Juli Maria Fossas i Martínez, d'estil classicista amb reminiscències modernistes. A la planta baixa, darrere d'uns arcs estil Tudor que, conjuntament amb els frontons del coronament, són els aspectes formalment modernistes de l'edifici, trobem l'establiment destinat a farmàcia. La farmàcia va ser fundada per Andreu Puigoriol Botey l'any 1913, i des de llavors ha anat passant de generació en generació fins a l'actualitat. La decoració modernista de l'interior s'atribueix a Mariano Pau, qui l'hauria realitzat al voltant dels anys 1913-1914. La botiga, pròpiament dita, està totalment decorada a l'estil modernista, destacant el treball de fusteria i vidre pintat que cobreix pràcticament tota la superfície, adaptant-se a les formes curvilínies dels forats. La decoració de l'interior també respon a les formes del llenguatge modernista. Tot i que no se'n pot assegurar l'autoria, podem dir que és obra del constructor Mariano Pau (que va construir també la resta de l'edifici), amb mobiliari dissenyat per Pere Anglés, fusteria de Francesc Torres i marbre dels germans Nogués. Es conserva encara bona part del mobiliari, pots de ceràmica, antics llums de gas i la distribució inicial de l'establiment amb una rebotiga separada per una arcada de fusta. També són destacables les pedres incrustades als vidres exteriors bisellats.

Casa Thomas

CASA THOMAS Arquitecte: Lluís Domènech i Montaner; Francesc Guàrdia i Vial; Cristian Cirici i Alomar Construcció: 1895-98; ampliació: 1912; reforma: 1979 Estil arquitectònic: Modernisme Localització C. Mallorca, 291-293 Descripció Ubicada al districte de l'Eixample, la Casa Josep Thomas és un edifici entre mitgeres que es troba a l'illa de cases delimitada pels Carrers de Mallorca, de Roger de Llúria, de Provença i del Bruc. En l'actualitat es una botiga de mobles, però conserva en part la seva distribució original, així com els seus elements decoratius. Història La Casa-taller Josep Thomas va ser construïda entre 1895 i 1898 per l'arquitecte Lluís Domènech i Montaner per encàrrec del seu parent, l'industrial Josep Thomas i Bigas com a residència unifamiliar pròpia. Aquest fotogravador i impressor tenia el seu establiment a la Gran Via i la prosperitat del seu negoci el portà a construir una nova seu de majors dimensions al Carrer de Mallorca que fos, al mateix temps, la seva residència habitual de la seva família. En aquest edifici s'hi desenvolupà una de les mes cèlebres impremtes d'Europa, treballant amb tota classe de tècniques de reproducció d'imatges conegudes fins aleshores: colografia, autotipia, litografia, cromotípia, fototípia, tricomia, etc. Aquesta impremta produí targetes postals, llibres, revistes, cartells i cromos fins a la dècada de 1940. En l'actualitat el gran local de planta baixa acull l'establiment de mobiliari de disseny Cubiñà. El pis principal va ser destinat a domicili dels propietaris, la familia Thomas, formada per Josep Thomas, la seva dona Mercè Corrons i els seus dos fills bessons Eudald i Josep. En l'actualitat l'ocupa el bufet d'advocats Antràs Associats. L'any 1912 Eudald i Josep Thomas (Herederos de J. Thomas) contracten l'arquitecte Francesc Guàrdia i Vial (gendre de Domènech) per convertir aquest edifici unifamiliar en un immoble de veïns per tal d'extreure rèdits a través d'un règim de lloguer. Aquesta ampliació, feta amb l'autorització de Domènech i Montaner, respectà l'estil inicial i va consistir en l'afegit de tres pisos i unes tribunes a les bandes de la façana. El coronament original de l'edifici va ser traslladat expressament a la darrera planta.[1] L'any 1980 es van fer noves obres de restauració, a càrrec de l'arquitecte Cristian Cirici i Alomar, rebent el Premi Nacional de Restauració (1980). Font: https://ca.wikipedia.org/wiki/Casa_Thomas

Photo ofCasa de les Punxes o Casa Terradas

Casa de les Punxes o Casa Terradas

Casa de les Punxes o Casa Terradas Arquitecte Josep Puig i Cadafalch Primera menció escrita 1903 Construcció 1905 Estil arquitectònic: modernisme català Ubicació geogràfica: Carrers de Rosselló, Bruc i l'Avinguda Diagona lLa Casa Terradas, anomenada popularment la casa de les "Punxes", per la seva estructura visible, forma una illa de cases irregular, entre l'avinguda de la Diagonal i els carrers del Rosselló, de Llúria i del Bruc.[1] Es tracta de tres edificis que formen un volum unitari, amb celoberts trapezials, ordenadors de l'interior. Exteriorment, és format per sis façanes articulades als angles per sis torres cilíndriques acabades en cuculles, el més gran amb una llanterna. Bartomeu Terradas i Mont (Figueres, 1846 - Barcelona, 1901) va ser un reconegut industrial tèxtil casat amb la sabadellenca Àngela Brutau, filla de Bonaventura Brutau Estop, un dels primers empresaris tèxtils catalans, amb qui va tenir quatre fills: Rosa, Bartomeu, Josefa i Ángela. Bartomeu Terradas i Mont, tot i deixar al fill en herència, no oblidà el benestar de les seves filles i els va deixar una petita fortuna que va significar una bona part del finançament per a la construcció del palauet de les Punxes. En mans de l'arquitecte Josep Puig i Cadafalch, amic de la família, va néixer la Casa Terradas, d'inspiració centreeuropea. A la fi de 1903, la casa es dissenya sobre pla, en un solar atípic, de forma irregular, fruit de la recent urbanització de l'Eixample de Barcelona. Puig i Cadafalch dissenya un gran edifici inspirat en el castell de Neuschwanstein, a Baviera (Alemanya), amb sis cantonades, que coincideixen amb les interseccions dels tres carrers. El 1905 Bartomeu Terrades i Brutau va encarregar a Josep Puig i Cadafalch el disseny d'una casa per a cada una de les seves germanes, l'Àngela, la Josefa i la Rosa. El resultat va ser un edifici que recordava els antics castells medievals, amb elements de diferents corrents arquitectònics, com l'arquitectura gòtica, i diverses innovacions tècniques. Les seves sis torres punxegudes (coronades amb agulles de forma cònica) són el tret distintiu de la casa i el que li dóna el nom popular de Casa de les Punxes. Les tres propietàries de la Casa Terradas van morir sense deixar descendència, per això l'edifici va passar a mans del seu germà i únic hereu, Bartomeu Terradas Brutau. L'any 1975 l'edifici és declarat monument històric nacional, i l'any 1976, bé cultural d'interès nacional. Quan l'any 1991 Fundació La Caixa entra com a accionista de Colonial, l'edifici passa a formar part de la cartera de la immobiliària amb un projecte de restauració integral entre mans a càrrec dels arquitectes Francesc Xavier Asarta i Albert Pla. Les obres es van allargar fins a l'any 2003. Les obres que s'hi van realitzar van ser reconegudes durant l'any 2004 per l'Urban Land Institute Europe Excellence Award com una de les cinc millors intervencions en patrimoni europeu. Des d'agost del 2016, la Casa Terradas es pot visitar. La seva apertura ha sigut possible un cop acabades les obres de rehabilitació a l'interior d'un dels edificis. La reforma actual l'ha fet l'arquitecte Jaume Falguera. Font: https://ca.wikipedia.org/wiki/Casa_Terradas

Casa Comalat

Casa Comalat Arquitecte: Salvador Valeri i Popurull Construcció: 1909-1911; restauració: 1987 Estil arquitectònic: Modernisme Localització: Av. Diagonal, 442 - c. Còrsega, 316 La casa Comalat és una obra modernista de l'Eixample de Barcelona, obra de 1909-1911 de l'arquitecte Salvador Valeri i Pupurull. Es considera un exemple de modernisme tardà per la seva tendència decorativista a dur l'ornamentació fins a tots els racons.[1] La façana principal, que dóna a l'avinguda Diagonal és simètrica i d'aire més formal. En canvi la façana posterior, que dóna al carrer Còrsega, menys important, té un tractament molt menys formal i més lliure i original, amb tribunes irregulars, persianes enrotllables, vitralls i mosaics que ocupen els ampits de les finestres,[3] sobre uns baixos de pedra artificial de tons diferents amb formes orgàniques i paràboles de tipus gaudinià.[2][3] La decoració ceràmica, molt abundosa en aquesta façana, és de Lluís Bru, que també va realitzar part de la decoració de l'interior Història Joan Comalat i Alenyà (La Bisbal d'Empordà 1862 [6]- Barcelona 1929[7]) encarregà a l'arquitecte Salvador Valeri i Pupurull, que va ser arquitecte municipal del Papiol, el disseny de la seva casa situada en una de les zones preeminents de l'eixample Barceloní. Encara que el projecte d'obres fou expedit el 6 d'abril de 1906, la construcció de la casa es materialitzà entre 1909 i 1911, convertint-se en exemple tardà del modernisme més fastuós. En la decoració de l'edifici hi fou fonamental la participació de Lluís Bru i Salelles, autor dels elements ceràmics. La casa fou considerada per al premi de l'Ajuntament de 1912. A les darreries de la dècada de 1990 la casa fou rehabilitada, però durant aquesta operació les dues figures que coronaven l'edifici foren mutilades per una tempesta. L'any 2001, durant una rehabilitació realitzada per l'arquitecte Francesc Xavier Asarta i Ferraz va recuperar aquestes figures. Font: https://ca.wikipedia.org/wiki/Casa_Comalat

Casa Quadras

Palau del Baró de Quadras Arquitecte: Josep Puig i Cadafalch Artista ceràmica vidrada: Mario Maragliano i Navone; forja: Manuel Ballarín i Lancuentra; mosaic romà: Lluís Brú i Salelles; obra escultòrica: Alfons Juyol i Bach; obra escultòrica: Eusebi Arnau i Mascort Construcció 1904 Estil arquitectònic: modernisme català Localització avinguda Diagonal 373 El Palau del Baró de Quadras és un edifici modernista construït per l'arquitecte Josep Puig i Cadafalch entre 1904 i 1906. Es troba a l'Avinguda Diagonal, 373 a la ciutat de Barcelona, a mig camí entre la Casa Milà - La Pedrera i la Casa Terradas. L'edifici és una obra declarada Bé Cultural d'Interès Nacional des del 9 de gener de 1976. Actualment és la seu de l'Institut Ramon Llull. L'edifici està obert al públic des de 2016 Història A mitjan segle XIX la ciutat de Barcelona va experimentar un creixement econòmic que va fer possible annexionar les poblacions veïnes amb el projecte de l'Eixample de Cerdà, ideat per l'enginyer Ildefons Cerdà. En aquest període, moltes famílies es van enriquir gràcies a la pròspera indústria del Vallès i construïen, com a símbol de la seva fortuna, edificis rics i magníficament decorats a l'Eixample de Barcelona. Els millors arquitectes modernistes i oficis artesans competien per la presència als principals carrers del nou Eixample. Font: https://ca.wikipedia.org/wiki/Palau_del_Bar%C3%B3_de_Quadras

Casa Villanueva

Casa Villanueva Tipus: habitatge Arquitecte: Juli M. Fossas i Martínez Construcció: 1909 Estil arquitectònic: Modernista Localització: C. Roger de Llúria, 80 - c. València, 312 de Barcelona Les Cases Josefa Villanueva, també conegudes en la seva forma singular Casa Josefa Villanueva, són dos edificis modernistes, catalogats com a bé cultural d'interès local, al xamfrà dels carrers Roger de Llúria i València, del districte de l'Eixample de Barcelona, fent cantonada en el creuament entre aquests dos carrers. El projecte va ser dissenyat per l'arquitecte Juli M. Fossas i Martínez l'any 1904, allargant-se la seva construcció fins al 1909. Aquesta obra arquitectònica és considerada com a L'element més característic d'aquesta edificació és una tribuna oberta de pedra, que ocupa un dels angles, idèntica a la que ocupava l'altre extrem, malauradament perduda en una restauració antiga Es tracta de dos habitatges adossats entre si, actuant la mitgera actual com a eix de composició, tant en el cas de la planta com de la façana. El caràcter unitari d'aquesta façana (per això s'utilitza indistintament el singular Casa Josefa Villanueva i el plural Cases Josefa Villanueva) queda trencat avui en dia per la desaparició d'una de les impressionants tribunes que ocupava un dels vèrtexs de la cantonada. Sobre un tractament del pla de façana se sobreposen els elements dels balcons (correguts, individualitzats i amb diferents llargades de baranes, segons les plantes) i, especialment, les tribunes de les cantonades. Aquestes, com encara es pot veure al vèrtex sud de l'edifici, estaven formades per una tribuna pètria central construïda amb una estructura de gràcils columnes i sense tancaments, flanquejada per unes tribunes de ferro i vidre de les plantes principal a tercera. Aquest conjunt estava coronat per un espectacular templet amb una cúpula bulbosa coronada per una esvelta agulla. Es tracta d'una de les tribunes més espectaculars de l'Eixample. La verticalitat de la façana, emfatitzada per les tribunes esmentades, queda atenuada per la disposició de les baranes dels balcons i, sobretot, per la barana del terrat, que serveix d'element uniformitzador del coronament del conjunt. Font: https://ca.wikipedia.org/wiki/Cases_Josefa_Villanueva

Casa Domènec i Estapà

Casa Domènech i Estapà Arquitecte: Josep Domènech i Estapà Cronologia: 1908-1909 Estil arquitectònic: modernisme català Localització: C. de València, 241 de Barcelona La Casa Domènech i Estapà va ser dissenyat per Josep Domènech i Estapà el 1908, que a més hi residia, i fou ampliada posteriorment pel seu fill Josep. Es tracta d'un edifici de planta baixa, amb cinc plantes pis, situat entre mitgeres, bastit en un solar reparcel·lat i amb una superfície de 179 m2 per planta. La façana principal destaca per la seva composició asimètrica: tot i que cada planta disposa de quatre obertures, s'emfatitza la verticalitat mitjançant les galeries de fusta situades a la banda esquerra, originalment coronades per un frontó en forma de triangle equilàter; les balconeres de l'altre extrem, el dret, geminades, augmenten la verticalitat. Les dues obertures centrals, unides per un balcó corregut amb barana de ferro, accentuen l'asimetria esmentada, ja que, tant a la planta primera i principal com en la planta cinquena, formen una peixera.[4] També destaca l'aparent manca de decoració de la façana principal (mostra de l'oposada i manifesta actitud de Domènech i Estapà envers el modernisme) amb la manca d'elements escultòrics, amb la col·locació de baranes de ferro de barrots austers i amb l'absència d'estucs policroms, factors que queden contrastats pel joc bicolor que es planteja amb la solució d'una façana feta de maó vist combinada amb la presència de la pedra (de Montjuïc a la planta baixa) en l'emmarcament d'obertures i en l'esmentada planta baixa. Aquesta solució és la mateixa que Domènech havia adoptat en la Fàbrica de Gas del barri de la Barceloneta, especialment a la Torre de Gas. En aquesta darrera construcció, Domènech i Estapà manifesta ja una actitud més oberta i positivista envers determinades solucions formals i decoratives a través de la presència de la ceràmica com a material de grans possibilitats expressives. L'arquitecte treballa amb les possibilitats decoratives tant dels materials com dels mateixos elements constructius. Estèticament i malgrat l'oberta i frontal oposició cap al modernisme, en aquest edifici Domènech i Estapà s'acosta al terreny experimentat en el modernisme belga, no pas a la figura de Víctor Horta (marcadament expressiu en la decoració), sinó cap a solucions experimentades per autors com Paul Ankar. En data posterior el seu fill, el també arquitecte Josep Domènech i Mansana, realitzà obres a l'edifici que van consistir en l'addició de dues plantes pis. Aquestes obres, malgrat la seva intencionalitat de mantenir el llenguatge compositiu i formal original, van comportar la desaparició del coronament de la galeria de la façana principal i, per tant, l'edifici va perdre un dels seus trets més característics. Font:https://ca.wikipedia.org/wiki/Casa_Dom%C3%A8nech_i_Estap%C3%A0

Farmacia Bolós

Farmacia Bolós Arquitecte Antoni de Falguera i Sivilla Construcció 1902 Estil arquitectònic modernisme Localització Rambla de Catalunya, 77 L'antiga farmàcia Novellas (actual farmàcia Bolós) conserva encara la decoració modernista d'Antoni de Falguera. La farmàcia Bolós (antiga farmàcia Novellas) està situada al número 77 de la Rambla de Catalunya de Barcelona.[1] El seu primer propietari, el farmacèutic Antoni Novellas i Roig, va encarregar la seva decoració l'any 1902 a l'arquitecte Antoni de Falguera i Sivilla, venent-la a Antoni de Bolòs i Vayreda l'any 1927. L'arquitecte de l'edifici va ser Josep Domènech i Estapà, la realització de la farmàcia, situada a la planta baixa de l'edifici la va fer Antoni de Falguera seguint les indicacions del primer propietari Novellas. La porta d'accés està formada per tres panells de fusta amb vidre emplomat amb la representació del dibuix d'un taronger i el nom de Novellas. A l'interior, malgrat les reformes, es conserven excel·lentment les vitrines, el taulell de caoba, les pintures murals en els sostres -obra de Lluís Bru i Marcel·lí Gelabert i els vitralls modernistes de l'època original. Font: https://ca.wikipedia.org/wiki/Farm%C3%A0cia_Bol%C3%B3s