Barcelona, ruta Modernista

Caminada per Barcelona resseguint una part del modernisme de Barcelona.
L'unica complicació que té aquesta ruta és l'asfalt, anar molt altanto de la circulació, dels passos de peatons, semafors, etc.
El modernisme fou un estil urbà i burgès a tota Europa. A Catalunya va tenir suficient personalitat propia per parlar de modernisme català.Estilisticament es un moviment heterogeni, amb moltes diferències entre els artistes, cadescú amb el segell personal. Es considera que el modernisme català comença el 1888.
Principals arquitectes del Modernisme Català:

ANTONI GAUDÍ i CORNET (Reus o Riudoms 25.06.1852 - Barcelona 10.06.1926). El lloc exacte del seu neixement es discutit, segons uns es situa a Reus, on la seva casa natal hi te una placa dedicada i segons altres al Mas de la Calderera a Riudoms.
Cinquè fill del matrimoni format per Francesc Gaudí Serra de Riudoms i Antonia Cornet Bertran de Reus, des de petit va tenir un problema reumàtic, que li va impedir portar una vida normal per la seva edat i que l'acompanyà sempre. Això li va comportar tenir un caracter retret i reservat. Els metges li van recomanar una dieta vegetariana i que passeges, es va fer vegetarià i gran caminador. A causa de la malaltia no podia jugar amb els altres nens i faltava sovint a classe, a les quals arrivaba a lloms d'una somera.
Va estudiar bartxillerat als Escolapis de Reus.Son pare i avi eren calderers i tenien el taller a la casa que tenien al raval de Sant Francesc de Riudoms. Gran coneixedor a fons de les ruïnes del monestir de Poblet.
El 1876, moren tant la seva mare com el seu germà Francesc, i tres anys més tard la seva germana Rosa, i Gaudí ha de fer-se càrrec de la Rosa Egea, la filla disminuïda psíquica de la seva germana Rosa.
No fou un alumne especialment brillant i, fins i tot, suspengué unes quantes assignatures. Finalment, el 15 de març del 1878, va obtenir el títol d'arquitecte.
Güell i Gaudí, catalanistes tots dos, van simpatitzar de seguida i, durant 35 anys, fins al 1918, any en què Güell va morir, la relació es va mantenir forta i es va traduir en diverses realitzacions. De fet, Eusebi Güell va ser en part el seu mecenes, tot i que tan sols era sis anys més gran que Gaudí, però comptava amb una fortuna, ja que havia heretat els negocis del seu pare i, a més, s'havia casat amb Isabel López, filla d'Antonio López y López, marquès de Comillas, i li va correspondre administrar les notables fortunes familiars.
Per a la família Güell, va projectar un panteó que havia de realitzar-se a la muntanya de Montserrat; només se'n té notícies per la descripció de Josep F. Ràfols, que va veure els plànols, i diu que era una tomba excavada a la roca amb un vestíbul per capella.
El 7 de juny de 1926 caminava per al Gran Via i un tranvia el va atropellar. Està enterrat a la cripta de la Sagrada Familia de Barcelona.

LLUIS DOMENECH i MONTANER (Barcelona 30.12.1849 - 27.12.1923.
Des de la docència, va formar deixebles com Gaudí, Puig i Cadafalch, Raspall, Oms, Falguera o Jujol.
Les seves obres més importants son L'Institut Pere Mata de Reus, el Palau de la Música Catalana, l'Hospital de Sant Pau, la casa Navàs a Reus , la casa Thomas, etc.
Políticament s'inicià de molt jove i el 1870 participà en la fundació de la Jove Catalunya i del Centre Català, grup del qual se separà el 1887. Ingressà a la Lliga de Catalunya, de la qual fou president el 1888, i el 1891 fundà la Unió Catalanista, partit del qual l'any 1892 fou el primer president, amb Enric Prat de la Riba com a secretari. Aquell mateix any presidí l'assemblea que va redactar les Bases de Manresa, document que posava els fonaments per a la devolució de les constitucions catalanes.
La seva actuació política i la tasca d'investigador el portaren tres vegades a la presidència de l'Ateneu Barcelonès (1898, 1911 i 1913). El 1881 fou mantenidor dels Jocs Florals, i el 1895 en fou president. Fou membre de l'ara denominada Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (1901) i ingressà a l'Acadèmia de Bones Lletres (1921).

JOSEP VILASECA i CASANOVAS (Barcelona 10.10.1848 - 19.02.1910)
Fill de Jacint Vilaseca i Batlle d'ofici manyà i natural de Reus i d'Antònia Casanovas i Moragas natural de Mataró.
Entre les seves obres més importants son l'Arc del Trionf de Barcelona, el monument a Anselm Clavé també de Barcelona, Panteó de la familia Batlló al cementiri de Montjuich, casa Pia Batlló, cases Cabot, etc.

ENRIC SAGNIER i VILLAVECCHIA, marquès de Sagnier (Barcelona 21.03.1859 - 1.09.1931)
Enric Sagnier va néixer al número 2 del carrer Cervantes de Barcelona l'any 1858, fill de Lluís Sagnier i Nadal, president de la Caixa d'Estalvis i Mont de Pietat de Barcelona i de Clementina Villavecchia i Busquets. De família benestant, tingué una sòlida formació artística, aprengué música –era un excel·lent intèrpret de violí– i pintura –tenia un gran domini del dibuix i el color. Així, des de jove es mogué als ambients més selectes de l'alta societat barcelonina –el seu germà Joaquim fou alcalde de Barcelona (1913-1914
De personalitat tranquil.la i devota, va dedicar tota la seva vida a la seva carrera.Fou arquitecte del Monestir de Montserrat 1903-1915 i de la Catedral de Barcelona 1927-1931.
L'obra religiosa més important de Sagnier, sens dubte fou el Temple del Sagrat Cor al cim del Tibidabo 1902-1961. També l'edifici de la seu Central de la Caixa de Pensions de Barcelona a la Via Laietana 1914-1917. També Mas Solers a Sant Pere de Ribes.

JOSEP PUIG i CADAFALCH (Mataró 17.10.1867 - Barcelona 23.12.1956.
Les seves obres més conegudes son la casa Amatller, la casa de les Punxes, la casa Macaya, les Caves Codorniu.
També va fer moltes restauracions l'Esglèsia de Santa Maria a Sant Martí Sarroca, el monestir de Sant Benet de Bages, Sant Joan de les Abadesses, Catedral de la Seu d'Urgell, Monestir de Montserrat, Esglèsies de Sant Pere de Terrassa.
Va ser nomenat professor de l'Escola d'Arquitectura de Barcelona (1901–1902), on va desenvolupar les seves qualitats com a arquitecte i on va tenir com a alumne Joaquim Raspall. També va impartir classes a la universitat de la Sorbona (1925, 1937–1939), la de Harvard, la de Cornell (1926) i a l'Institut d'Art et Archéologie de París (1930).

MANUEL SAYRACH i CARRERAS ( Sants 10.01.1886 - Sant Feliu de Llobregat 22.01.1937
Les obres més conegudes son les cases Sayrach a la Diagonal de Barcelona.

SALVADOR VALERI i PUPURULL (Barcelona 1873-1954)
Les obres més conegudes son la casa Comalat al carrer Còrsega de Barcelona , can Trian a Sant Vicenç dels Horts, la fàbrica Roca i Ros a Igualada.

JORDI FERRAN GRANELL i MANRESA (Barcelona 7.01.1868 - 9.03.1931
Les obres més conegudes son la casa Santaló, casa Jaume Forn. casa Rossend Capellades, casa Garrut Planas.

ANTONI MARIA GALLISSÀ i SOQUÉ (Barcelona 10.09.1861 - 17.04.1903
Va dissenyar la senyera per a l'Orfeó Català que llueix solemne al Palau de la Música Catalana presidint l'escenari en un mosaic de Lluis Brú.

JOSEP MARIA JUJOL i GIBERT (Tarragona 16.09.1879 - Barcelona 1.05.1949).
El seu pare, Andreu Jujol, era mestre i oriünd de la Selva del Camp i la seva mare, Teresa Gibert Vives, era de Bonastre.
Jujol s'estimava el paissatge de les comarques de Tarragona. El 1927 es va casar amb la seva cosina Teresa Gibert Mosella.Fou enterrat al cementiri de Montjuich, en el nixol familiar i amb una làpida dissenyada per ell mateix.
Jujol ha estat un personatge singular i la seva imaginació ha traspassat fronteres, fins al punt de ser un arquitecte amb càtedra dedicada a la Universitat de Tòquio o tenir entre els seus admiradors l'actor nord-americà John Malkovich, que en diverses ocasions ha visitat les seves obres, i que el 20 de maig de 2010 va pronunciar una conferència sobre Jujol dins dels actes del centenari del Teatre Metropol en col·laboració amb la Universitat Rovira i Virgili.
La presa de contacte entre Jujol i Gaudí va ser propiciada pel Dr. Pere Santaló, metge i amic d'Antoni Gaudí. Santaló era soci de l'Ateneu Barcelonès, on Jujol va treballar com a ajudant de Font i Gumà, i durant un dels seus passejos matinals amb Gaudí, varen fer una visita a les obres per conèixer el jove Jujol.
Fruit de la rel.lació amb Gaudí, va col.laborar amb la casa Batlló, casa Milà, Parc Güell, restauració de la Catedral de Mallorca i la Sagrada Familia.
La seva arquitectura és modesta tant per la quantitat com pel pressupost i magnitud dels encàrrecs. Però això fa més destacable el contrast entre la relativa precarietat dels seus treballs i allò que té de desbordant la seva arquitectura extraordinàriament contemporània.
La seva obra es ben present entre d'altres al Vendrell (Altar Major de l'Esglèsia de Sant Salvador, algunes decoracions de piques d'aigua beneïta, vitralls, pintures, laltar de Sant Josep. També la Font Monumental de la plaça d'Espanya de Barcelona, Bonastre, Brafim, Capellades, Constantí, Creixell, Guimerà, Montferri, Els Pallaresos, Renau, Roda de Barà, Vistabella, Vallmoll i Vilanova i la Geltrú d'entre d'altres.

CESAR MARTINELL i BRUNET (Valls 24.12.1888 - Barcelona 19.11.1973
El seu primer encàrrec professional important com arquitecte, a principis del 1918, durant la Mancomunitat de Catalunya, que va donar un fort impuls al cooperativisme i l'obra pública, fou el celler de la Cooperativa Agrícola de Rocafort de Queralt, fent-se un gran especialista en construccions agràries, projectant i construint durant la seva vida gairebé 40 cellers fins que la Mancomunitat va ser estroncada per la dictadura de Primo de Rivera l'any 1923.
Martinell no només projectava els edificis, sinó que també organitzava els espais per desenvolupar-hi la producció, els magatzems i la distribució de la maquinària. Així, organitzava l'espai per al procés de producció, es preocupava per la forma i la ubicació dels dipòsits, pels sistemes d'aïllament i circulació dels líquids, per la ventilació, per les condicions de fermentació, per la distribució de la maquinària, tot amb la finalitat de facilitar el treball.
Les seves obres son presents a Aiguafreda, Aiguamurcia, Albatàrrec, L’Albi, Alcover, Arbeca, Arenys de Mar, Arenys de Munt, Barberà de la Conca, Barcelona, Brafim, Les Cabanyes, Cabra del Camp. Calafell (Platja dreta, 18-19. Casa D’antonia Salas), Capellades, Cervera, Cornudella del Montsant, Falset, Gandesa, L’Hospitalet de Llobregat, Igualada, Lleida, Llorenç del Penedès (Celler Cooperatiu), La Masó, Molins de Rei, Montblanc, Nulles (Celler Cooperatiu), El Palau d’Anglesola, Picamoixons, El Pinell de Brai, Pira, Rocafort de Queralt, Rubí, Salomó, Sant Cugat del Vallès.

MOSAIC AL PASSEIG DE GRÀCIA
Descripció: paviment del passeig de Gràcia. El model reprodueix l’original creat per Gaudí l’any 1904 per l’interior de la Casa Milà. Aquest primer panot, fabricat per Escofet, era de color verd blavós, amb el dibuix en baix relleu i de forma hexagonal. La decoració representa elements marins -un estel de mar, algues i un cargol- que requereixen la unió de 7 panots per reproduir el motiu complet. El 1974, Escofet va adaptar aquest model per a col·locar-lo al passeig de Gràcia en un format de 43 cm de costat; actualment només en queden en alguns trams de la vorera central. Amb les reformes del passeig de Gràcia, el 1997, Escofet va reeditar aquest model amb un format més petit – 25 cm de costat-, amb el relleu enfonsat per millorar les propietats antilliscants i fabricant amb “Hormigón Vibrazolit”, un formigó bicapa vibropremsat de tonalitats grises. Aquests panots estan col·locats en les voreres laterals del passeig.
Època: 1997
Autor: A. Gaudí, disseny; Escofet, fabricant

ELS FANALS I BANCS DEL PASSEIG DE GRÀCIA.
Si haguésm de triar una icona del Passeig de Gràcia un dels principals candidats seria un dels 32 fanals-bancs inaugurats el 21 de desembre de 1906 i dissenyats, expressament per a aquest lloc, pel llavors arquitecte municipal de Barcelona Pere Falqués i Urpí.
Falqués va néixer a Sant Andreu del Palomar el 1850 i va morir a Barcelona el 1916.