Barranc de la Mina de les Nines i l'Areny

Circular pel Baix Camp, al municipi de Mont-roig del Camp. Comencem a caminar des del poble, sortim dels rentadors. Ubicats a l’exterior de l’antiga muralla medieval, s’abastien de l’aigua procedent de la mina de l’Horta. És un recinte clos per un mur d’arcades amb reixes, que donen al carrer. Un dels dos costats és cobert per una teulada amb embigat de fusta. Des d'aquí agafem el sender que remunta el curs del barranc de l’Horta un indret fantàstic, envoltat d’una vegetació exuberant gràcies a la humitat que s'acumula a la zona. És un indret popular pels valors culturals relacionats amb l’aprofitament de l’aigua. Per la zona passa la Mina de les Nines, actualment fora d'ús, amb l'abandonament de l'últim tros que regava, es va estroncar. Subsisteixen algunes restes de patrimoni que ens recorda la seva existència i funcionalitat al passat.
Després de passat la confluència de la Rasa del Sunto amb el Barranc de l'Horta, trobem l’aqüeducte de la “Rasa del Sunto”, per on la Mina de les Nines salvava el desnivell de la rasa. Més endavant trobem un altre aqüeducte/pont que comunicava el marge esquerre del barranc de l’Horta amb la boca de la Mina de les Nines. El pont està obrat amb maons de terra cuita. Arribem a un camí carreter on hi ha la caseta del Pou Vell. Anem a buscar el camí dels Carlins que voreja l’Areny al peu de la muntanya de la Roca. Deixem aquest sender per l’esquerra i pugem per les Escaletes (Hi ha passos equipats), cap a la roca del Migdia, on l’any passat varem deixar el pessebre. Comprovem que encara està al mateix lloc.
L’Areny es una singular muntanya de color vermell, amb unes sorprenents formacions rocoses, blocs de roca vermella que amb l'erosió del vent i l'aigua prenen relleus singulars i que van ser font d'inspiració per Joan Miró. Un espai de notable interès geològic i paisatgístic. L’Areny també destaca per presentar una gran varietat de líquens, entre aquests s'han identificat espècies molt rares, úniques a Catalunya.
Des de la Roca del Migdia anem al Coll de l’Areny i pel sender de l’Areny a les Escales del Diable, unes escales tallades a la mateixa roca. Passem per la cova Foradada una gran cavitat a la roca, que sorprèn per les parets de taffoni. Més endavant trobem un mirador des d’on tenim unes bones vistes de l’ermita de la Mare de Déu de la Roca, des d'aquí surt el sender de l’Areny Coll Roig, que ascendeix al cim de la Roca. Trobem un dels pont naturals, esta sobre la cova Foradada. Des del cim a 361 metres tenim un mirador esplèndid de la Costa Daurada. Iniciem el descens per alguns passos equipats i trobem un altre pont natural. Continuem amb algun pas equipat cap a la punta del cingle per veure l’altre singular pont natural.
Tornem al Coll de l’Areny i seguim pel sender de l’esquerra que baixa a la cova del Patou, una balma dividida en dues parts, una amb restes de parets. Davant hi ha un pou. Prop també trobem l'àrea de lleure i l¡aparcament de la cova del Patou. Anem a buscar el camí Vell de l'ermita de la roca cap al poble. Trobem la Pedra dels Àngels, segons el refrany popular "si els àngels vols escoltar, un bon mont-rogenc els farà cantar". Un cop al poble passem per l'església nova de Sant Miquel, d'estil gòtic renaixentista. Baixem pel carrer Major fins l'església Vella, actualment tancada al culte i dedicada a activitats culturals. Continuem fins al lloc d’inici.
Anem a dinar a Vilanova d’Escornalbou al restaurant el Reiet del camp d’ambient rústic, ubicat en una casa pairal del segle XVII, bona cuina casolana.

Alguna foto pot no coincidir exactament amb el waypoint on esta publicada, però és de la ruta.

Aquesta informació i valoració de la dificultat és personal, no és una guia exacta a seguir. Sols fer-la servir per inspiració, sempre a de prevaldre el sentit comú i la responsabilitat, que cadascú sigui conscients de la seva capacitat, prepari bé la ruta i actuï sota el seu criteri.