Barranc del Lloret i Cova Pintada

Sensacional ruta pel sud-oest del Baix Ebre, al Parc Natural dels Ports. Anem al municipi de Roquetes, al barranc del Lloret. Un dels indrets més feréstecs i abruptes del massís, però un dels més espectaculars. Barrancs escarpats, cingleres, curioses formacions geològiques i partages esquerps, trencats, isolats i solitaris.
L'aproximació es fa pel camí del Lloret, l’agafem al desviament del quilòmetre 18,5 de la TV 3421, carretera de Roquetes a Mas de Barberans. Després de 6 km per una pista asfaltada arribem a un espai habilitat per aparcar, des d’on iniciem la caminada.
Remuntem el barranc del Lloret amunt, el torrent va molt ple per les abundants pluges dels dies anteriors. Arribem a l'aiguabarreig amb el barranc de la Cova Pintada. Creuem el barranc per un pont de fusta i agafem el sender de la dreta que va agafant alçada sobre la llera del barranc. Passem per la font de la Costa dels Dolors i després d’una petita remuntada, arribem a final del barranc, als peus d’una gran paret rocosa i descobrim aquest amagat i bucòlic racó. Un majestuós indret de conte.
La Cova Pintada és una gran balma amb un sostre espectacular i la cova un bosc d’una gran varietat i abundància de columnes embolcallades amb pedra tosca, d'estalactites i estalagmites. Les parets amb falgueres i heures que s’enfilen, i una gran figuera que avui amb les fulles d’un bonic color groc feia molt goig. Un majestuós indret de conte. Retornem pel mateix camí cap al pont, abans de creuar-lo ens desviem cap als Bufadors del Lloret, resseguint el barranc pel marge esquerre.
Els Bufadors és una surgència d’aigua subterrània que apareixen després de pluges intenses. Avui, després de la llevantada d’aquesta setmana, brolla l’aigua generosament, de sota una roca. Continuem ascendint, voregem un petit barranc amb una curiosa forma d’hemicicle amb grades. A l'altra vessant veiem que treuen el cap entre la verdor dels pins els aurons tenyits de groc, marró i roig.
Baixem als peus del cingle que forma una escletxa on hi ha el salt del Racó del Moro, amb un bonic gorg d’aigua verd maragda, cristal·lina. Ha començat a plovisquejar, ens hem posat els impermeables i tapat les motxilles. Llàstima això no ens deixa recrear-nos en aquesta idíl·lica raconada. Cada vegada plou més abundant i retornem al lloc d'inici sense entretindre'ns. Poc abans d’arribar deixa de ploure i surt el sol, .....és la llei de de Murphy.