Barranc dels Castanyers i Punta del Sales

Matinal a la Conca de Barberà, al terme municipal de Vallclara. Aparquem a la bassa de Viern, un gran dipòsit que proveeix d’aigua al poble de Vallclara. Baixem cap al Barranc de Viern per anar a buscar el sender que puja del Estret de Viern i continua pujant pel coster de Viern cap al Coll del Quico. Un cop arribem al coll agafem el sender de l’esquerra, que baixa per la falda del Serret de la Canal Fosca seguin el Barranc dels Castanyers.
Ens endinsem a un bosc mixt amb castanyers, que ara amb aquesta època llueixen una espectacular combinació cromàtica. Arribem al camí del mas de la Llana, que és el camí que va de Vallclara a Riudabella, ens porta fins la magnifica masia restaurada recentment, una de les més importants del terme amb un gran noguer al davant i la font de la Llana, no podem anar a la font perquè el perímetre de la masia esta voltat per una tanca.
Poc després del mas de la Llana ens desviem a la dreta cap al Fondo de la Salanca, iniciant un fort ascens mentre entrem un altre cop a un bosc de castanyers. Veiem formidables exemplars de castanyers amb la espectacular coloració de la tardor. El terra està ple de fulles i de pellofes però poques castanyes i les que hi ha molt petites. Arribem a una zona més planera on els castanyers deixen pas a les alzines.
Ens dirigim al Coll d’en Ponç i seguim un tram de pista, fins als peus de la Punta del Sales. Decidim pujar al cim encara que no hi ha un sender marcat. Pugem pel vessant creuant un bosc d’alzines, esta bastant emboscat i per fi quant arribem al cim on hi ha un vèrtex geodèsic, no hi podem accedir perquè està envoltat de vegetació. És el punt més elevat de la sortida d’avui 1046 m . Retornem a la pista i baixem per un sender amb molt bones vistes cap a Vilanova de Prades i la Punta del Curull, arribem de nou al Coll del Quico i cap al punt de sortida.
Hem tingut bon temps. Hem dinat molt bé a Ca la Montserrat de Vilanova de Prades