Barraques de Llers i Vilanant, Mas Molar, St Quirze d'Olmells, Barraca Meca, Camí Ceboller, Barraca Pot. La Garriga d'Empordà

Aparcament Ca la Francisqueta

La cirera

Font i safareig

Ametller florit

Vista a barraca

Cruïlla dreta, pista

Vistes

Barraca L 51

Si bé la volta havia caigut, posteriorment ha estat reconstruïda pel seu propietari.

Barraca 1911

Barraca amb xemeneia i cisterna per preparar un plaguicida contra la fil·loxera anomenat brou bordelès o brou de Bordeus, una solució de cal apagada i sulfat de coure. Es va començar a utilitzar en la vinya cap a 1885, especialment en vins bordelesos.

Barraca d'eines

Barraca L30

Barraca força enfonsada, però de la qual es visible la llinda (pedra, normalment de bones dimensions, que descansa sobre els muntants de la porta) i l’arc de descàrrega (reparteix el pes de les pedres de sobre la llinda cap als costats). Té llindes successives (cap a l’interior) esglaonades, és a dir, cada cop més altes.

Barraca L24

Interessant de veure aquesta petita barraca perquè l’arc de descàrrega és tan simbòlic que no ha servit per a la seva presumpta funció, i la llinda de la porta s’ha partit. De fet, també la llinda interior s’ha partit. Així i tot ambdues aguanten pel contrapès lateral. És de falsa volta. Aconsegueixen que sigui tan baixa aprofitant les pedres en forma de llosa per fer la volta, així la poden tancar més fàcilment. Està molt coberta de crespinell (Sedum sediforme), conegut també com arròs de pardal o pa de pastor. És una herba robusta, suculenta i perenne, pròpia de la regió mediterrània, present a tots els Països Catalans (fins als 1700 m d’altitud). És una planta idònia per a la part superior de la coberta de les barraques, encara que la quantitat de substrat sigui mínima, ja que el seu consum d’aigua és baixíssim i és resistent a la calç, a glaçades i a malalties.

Barraca L20

És una barraca amb doble llinda i un arc de descàrrega no gaire operatiu. La coberta és de falsa volta amb llosa. Solem anomenar aquesta barraca com la dels pentacrinus, que són uns fòssils blancs, molt espectaculars, també anomenats “Estrelles de Mig Camí”, en referència a l’ermita de la Mare de Déu de la Providència, que hi ha a Tortosa, on aquests fòssils del Secundari són abundants. Els pentacrinus neocomiensis tenen forma d’estrella de cinc puntes, i formaven una mena de columna amb diversos exemplars enganxats. N’hi ha a les roques de la mateixa barraca, però són més fàcilment observables a la paret seca que hi està associada. Buscant amb calma entre les roques i pel terra hom pot trobar altres menes de fòssils com els belemnits, un grup extint de mol·luscs cefalòpodes també del Secundari. Vivien en el mar, agrupats en bancs i eren depredadors, alimentant-se de peixos i d'altres animals marins. Eren molt similars en molts aspectes als moderns calamars i estretament relacionats amb les sípies actuals.

Barraca L21, Aixopluc

Aquesta barraca no passa de ser un simple aixopluc però que és dels pocs exemples de construccions en pedra seca de la primera meitat del XVIII, com si fos un encaix modest però reeixit. La porta és sustentada per una triple llinda, i la volta interior, en forma de nau molt curta, també és feta amb llindes. Hi ha lloc per seure en cas de necessitat i per guardar-hi les eines. El document BCIL diu: "És un espai per guardar-hi les eines, amb encaix a la llinda per tancar-ho amb un batent de fusta. Es tractaria d’una de les primeres construccions al pla de Vinyers-les Clotes, amb elements constructius que s’utilitzaran amb les construccions posteriors.”

Mas Molar

És una masia aïllada formada per diversos cossos adossats, que li confereixen una planta més o menys rectangular. Aquest mas apareix documentat per primer cop el 20 de setembre de l’any 1071 en un pergamí de l’arxiu diocesà de Girona. Sembla que els primitius Molar de Llers pertanyien a una família acomodada, de pagesos benestants. Possiblement fos un més de l’estol de castlans que, des dels seus masos fortificats, vetllaven les fronteres del comtat de Besalú. L'edifici actual sembla construït als segles XVI-XVII, amb reformes i ampliacions posteriors tal com ho testimonien les llindes de dues finestres on hi figuren els anys 1757 i 1758. En un cos davanter adossat a la façana principal es pot apreciar la inscripció ANTON MOLAR DIA 30 DE JULIOL 1802 que recull el nom del propietari i el dia i any d'una de les fases d'ampliació de la masia. Adossat al sud de la construcció hi ha un altre cos rectangular amb la coberta d'un sol vessant, que presenta una finestra emmarcada també en pedra, amb una creu de Lorena gravada a la llinda.

Vistes a St Quirze

Rec del Malpàs. Resclosa i gorga

St Quirze d'Olmells

Es pot datar entre els segles IX i X. El sobrealçament de les estructures està construït amb pedra sense treballar i fragments de maons, lligat amb morter. És una església d'una sola nau capçada a llevant per un absis rectangular. L'absis conserva la coberta original, de volta de canó ultrapassat, mentre que la nau presenta una coberta de dues vessants restituïda. Ambdós espais es comuniquen mitjançant un arc triomfal de mig punt de dimensions reduïdes i molt tancat. Podria haver estat en el seu origen una parròquia. No està documentada però fins a finals del segle xi en un llegat testamentari. Posteriorment trobem diverses referències a aquesta ermita, però no sabem quan va perdre el culte i va iniciar el seu procés de ruïna. Possiblement fou al segle XIX. La nau podria haver tingut originalment una coberta de fusta o tal vegada una volta de canó sostinguda per un arc toral. En època tardana, però, n'hi havia una de llunetes que va caure. El 2022 es va posar en venda en un portal immobiliari d'internet.

Surolí

Cruïlla dreta

Cruilla esquerra

Vistes a L23

Gossos i ramat, compte L’anomenen de la Vayreda per una fotografia de la poetessa Montserrat Vayreda i Trullol, feta al costat d’aquesta barraca, en una carta publicada el 2005 i dirigida als alcaldes d’Avinyonet, de Llers i de Vilanant, demanant que no es fes la predrera que es projectava a la zona, i que havia de malmetre aquesta barraca i unes altres 20. Al document BCIL hi diu: “Semiesfèrica amb corona i contrafort. Bon estat. És, probablement, la barraca més emblemàtica i bonica de la Garriga. La complexitat, bona conservació i equilibri d’aquesta construcció mereix l’apel·latiu de “catedral” de les barraques.”

Barraca

Enrunada

Barraca

Ensorrada, llinda oest

Mur del Camí Ceboller

Barraca V78, d'en Meca

La finca, marcada com a privada, té per nom Bellaire, que cal suposar que és una referència meteorològica. La barraca cantonera està adossada a l’eixart/carrerada. Es troba en bon estat, amb llinda però amb els muntants en forma troncocònica des de mitja altura. Sobre la llinda hi ha un arc simbòlic, d’escassa efectivitat com a arc de descàrrega. La coberta és de falsa volta amb clau de volta, una falca considerable. La corona també en forma troncocònica.

Barraca V81

Barraca amb planta circular, falsa volta precisa amb fileres treballades, llosa partida, porta aconduïda (com si la planta fos amb forma de gota) la qual cosa obliga a un pendent molt més treballat sobre la llinda interior. Les lloses semblen treballades per picapedrers.

Barraca V 77

La barraca té doble llinda, cap al sud, troncocònica amb corona ben marcada, falsa volta molt ben feta i muntants convergents. Al document BCIL hi diu que " l’índex d’efectivitat constructiva és pràcticament igual a 1, és a dir, tan alta com ampla. Està construïda amb lloses planes i llargues, molt regulars i ben disposades.». Segons l’arquitecte Ramon Ripoll, a qui probablement es deu el concepte d’índex d’efectivitat constructiva, aquesta construcció té una estabilitat extrema.

Barraca V 76

La barraca està envoltada de moledons (afloraments abundants de roca mare), una mica ensulsiada, amb contraforts que fan de passadís per a la porta, i falsa volta amb llosa, molt alta. En aquesta barraca, a l’estiu, es poden trobar, penjats de la llosa de la volta, ratpenats de ferradura. N’hi ha unes 70 espècies, d'aquests ratpenats. Reben el nom «de ferradura» pel seu nas transformat en un plec en forma de ferradura, i que és l’òrgan emissor d’ones ultrasòniques de les quals les orelles capten el ressò, i això els permet la localització de preses i obstacles en absoluta foscor. Té les orelles (veritables antenes) doblegades endavant. És de color grisós. És cavernícola però es pot trobar en edificacions humanes dels medis rurals. En surt després de la posta del sol i caça tota la nit excepte quan plou. S’alimenta bàsicament de dípters (paraula que significa «dues ales» referint-se als insectes com ara mosques i mosquits). Tots els quiròpters estan legalment protegits a Catalunya.

Camí Ceboller

Terme Vilanant

Eixart

Segons el Glossari de Paisatges de Pedra Seca de l’Observatori del Paisatge, eixart és un «terreny delimitat per un mur». Segons Jenar Fèlix l’eixart és la paret de pedra seca que separa propietats, que sovint és prou ample perquè cada propietat fa el seu gruix, i que a la Garriga de vegades es fa servir de camí i fins i tot de carrerada. Això implica que de tant en tant hi hagi una rampa d’accés. Certament és un nom antic, el significat del qual s’ha anat adaptant a les diferents realitats en llocs diferents, en alguns dels quals han quedat com a simples topònims.

Barraca V

Llinda sud, petit enderroc

Barraca V 88

El document BCIL en diu: «Semiesfèrica simple petita. Molt esllavissada de l’exterior. És l’única volta semiesfèrica de Vilanant que, d’altra banda, es troba a escassos 150 m del terme de Llers, on és una tradició freqüent. Té una gran falca natural com a base del cantoner.» És, efectivament, una barraqueta petita amb arc i volta mixta (la part central fent cúpula veritable), sense elements interiors.

Alsina

Cruïlla esquerra

Barraca enrunada

Llinda oest

Camí Ceboller

Barraca L16

És força gran, amb dues llindes successives, la segona de les quals força impressionant (11 dm x 3 dm x 5,5 dm), arc de descàrrega molt poc fiable, com un rastell decoratiu. Un rastell és la col·locació de les pedres (especialment lloses) en vertical, en comptes del sistema més habitual, que és en horitzontal. Es veuen mostres notables de rastrell per sobre dels murs de camins quan es vol evitar que els animals s’hi enfilin, com al Cap de Creus, però aquí no és el cas. També es posen en rastrell les lloses que han de formar un arc de descàrrega, dibuixant l’arc que ha de treure el pes de sobre la llinda, però aquí tampoc no n’és el cas. És per això que arribem a la conclusió que el seu ús és purament decoratiu o simbòlic.

Barraca L 32

Llinda oest És força gran, amb dues llindes successives, la segona de les quals força impressionant (11 dm x 3 dm x 5,5 dm), arc de descàrrega molt poc fiable, com un rastell decoratiu. Un rastell és la col·locació de les pedres (especialment lloses) en vertical, en comptes del sistema més habitual, que és en horitzontal. Es veuen mostres notables de rastrell per sobre dels murs de camins quan es vol evitar que els animals s’hi enfilin, com al Cap de Creus, però aquí no és el cas. També es posen en rastrell les lloses que han de formar un arc de descàrrega, dibuixant l’arc que ha de treure el pes de sobre la llinda, però aquí tampoc no n’és el cas. És per això que arribem a la conclusió que el seu ús és purament decoratiu o simbòlic.

Barraca L 35

Llinda sud. Reformada. Té una porta amb doble llinda, amb els muntants molt ben treballats. La doble llinda és un sistema simple de donar més consistència a la llinda, en cas que hom cregui que no sigui prou gran o prou forta. En comptes d’una se’n posen dues o fins i tot tres. Dins té una mena de bastiment de pedra per a la fulla de la porta. Aquest bastiment, de pedra, està repicat i buixardat. A l’interior hi trobem cocó i fornícules (cavitat dins d’un mur de pedra seca o d’una paret de barraca per guardar-hi coses) amb llinda, i hi trobem pals estratègicament col·locats com a penjadors. Té l’encaix de la balda per tancar la porta.

Barraca L38

Llinda sud La "barraca de la Hippy", qui hi va fer instal·lar un pou modern d’aigua, amb broca metàl·lica i un tub d’on estirar l’aigua. La barraca té la porta dovellada, i a l’interior té falsa volta fins a una determinada altura, i l’acabament de la coberta és de volta veritable (per la qual cosa rep el nom de semiesfèrica) amb falca (pedra punxeguda central) que fa de clau de volta. Al fons hi ha traces de ciment que s’atribueixen a la dona que s’havia instal·lat a la vora. A la façana són especialment visibles els estralls de les heures sobre la pedra seca.

Barraca L 37, d'en Pot

Té l’entrada amb arc de mig punt, falsa volta acabada en cúpula (que Jenar Fèlix anomena «semiesfèriques»). Porta amb xarneres i tanca metàl·lica, arc interior de la porta adaptat perquè la porta ajusti, cocó (forat fondo a l’interior d’una barraca, ran de terra, que es fa servir per desar les eines de mànec llarg; en altres comarques aquesta paraula també designa un petit dipòsit d’aigua que serveix com a abeurador), marxapeu (pedra grossa, tan ampla com la porta, que facilita l’entrada a la barraca). Arc amb restes del ràfec sobre la porta. Segons el BCIL (Bé Cultural d'Interès Local) forma part de les primeres grans barraques agrícoles del pla de Vinyers.” Adosada a la Carrerada o camí ramader, anomenada Camí Ceboller, actualment en restauració.

Barraca L28

Llinda de doble volta És una barraca d’interior molt reduït, de volta veritable, però recoberta completament per una altra barraca que s’hi ajusta. Cadascuna de les dues capes de pedres té una porta diferent, ambdues d’arc de mig punt però a diferents nivells. Apareix en el document BCIL amb el següent text: «L 28 - Llers Les Clotes UTM: 9137 8133 - VI - Semiesfèrica simple petita - Molt esllavissada de l’exterior - Presenta dues fases constructives, la segona de les quals ha desenvolupat els contraforts fins a la façana, cosa que obliga a doblar la porta. Aquest sistema, singular a la Garriga, es dóna sovint en les construccions del Camp de Tarragona.»

Barraca

Enrunada

Vistes a Llers

Castell de Llers

Aneu a buscar la clau a l'Ajuntament

Sortida i arribada