Barraques de pedra seca a Llers i Sant Quirze d'Olmells

Una platgeriosa ruta des de Llers per descobrir un del més desconegut patrimoni arquitectònic de Catalunya: les barraques de pedra seca, així com l'església preromànica de Sant Quirze d'Olmells.

Sortint de Llers ens hem endinsat a l’espai anomenat la Garriga d'Empordà, per pistes, camins encarrerats, corriols recargolats i camp a través, entre garrics, romanis i farigoles. Una zona poc coneguda allà on la plana de l’Empordà es comença a fer muntanya.
Es tracta d’un paratge típicament mediterrani amb un excepcional patrimoni d’arquitectura de pedra seca que inclou feixes, parets, recs i barraques. Tal i com ens ha explicat en “Jordi de la Pedra Seca de Llers”, comprèn parts dels termes municipals de Llers, Avinyonet de Puigventós, Vilanant, Biure i Pont de Molins i  atresora més de 500 barraques de pedra seca. D’aquestes, n’hi ha 46 situades al terme municipal de Llers que han estat declarades bé cultural d’interès local i que amb el recorregut d'avui n'hem vist un bon grapat, el suficient per fer-nos una idea d'aquest patrimoni tan singular. Tot i el seu aspecte aspre i inhòspit, és un indret que amagava i amaga molta vida.

També amb el recorregut fet, hem visitat l'església preromànica del segle IX de Sant Quirze d'Olmells, actualment restaurada amb un teulat d'uralita, sense culte, situada al bell mig del bosc i on destaca, per la seva poca llum, la porta d'entrada amb un petit arc de mig punt amb dovelles molt estretes i corbades.

Ja de retorn a Llers, ens crida l'atenció la casa de Can Segal, on les escultures d’animals, escenes de cacera i caçadors, pagesos, llenyataires i altres figures que poden agradar o no, poden resultar millor o pitjor esculpides, però no et deixen pas indiferent.

I així és com donem per acabada aquesta curiosa i planera matinal per La Garriga d'Empordà.