Barruera-Saraís

Download

Trail photos

Author

ERMETERE

with 1 trail buddy

3,346 192 2841

See more trails from this author

Trail stats

Distance: 6.71 mi
Elevation gain: 1,745 ft
Technical difficulty: Easy
Elevation loss: 1,745 ft
Max elevation: 4,708 ft
TrailRank: 43
Min elevation: 3,344 ft
Trail type: Loop

Time: 4 hours 53 minutes
Coordinates: 557
Uploaded: June 17, 2022
Recorded: June 2022

1 Clap

near Barruera, Catalunya (España)

Viewed 80 times, downloaded 5 times

Trail photos

Itinerary description

Temps real en moviment 3 hores 49 minuts.
Sortida amb l'objectiu de visitar el poble abandonat de Saraís.
És l'únic poble de la vall de Boï que per arrivar-hi s'ha d'anar per senders.
Segons distins artícles aquest poble va estar habitat fins a la primera meitat del segle XX i que a l'any 1937 va patir un gran incendi que va fer que la majoría d'habitants marxessin. Altres articles parlen de que va patir tres incendis (1883-1922 i 1955).
Els pocs que varen quedar van acabar marxant al fons de la vall (prat de la borda d'Arnalló), a prop del riu Noguera de Tor, ón s'hi van instal.lar.
Nosaltres per anar-hi vam sortir de la zona lúdico-esportiva, a tocar del riu, de Barruera. Després de travessar un pont de fusta (força bellugadís, per cert) ens vam endinsar al Salencar, uns aiguamolls equipats amb pasarel.les. Vam fer una anada i tornada a una caseta de guaita que hi ha. Després, per l'obac gran de Barruera ja vam agafar un sender que va guanyant alçada.
Poc més endavant aquest flanqueja ,direcció sud, pels serrats dels Canals i de la Mosquera. En un punt, ón hi ha un excel.lent mirador natural, el sender gira a l'esquerra cap al barranc de Saraís. Pocs metres més endavant ja trobem les enrrunades cases del poblet.
Diuen que en aquest poble hi havía l'única esglèsia no romànica de la vall. De fet en el que queda de la seva paret frontal encara hi ha una creu al capdamunt força curiosa.
En l'explicació del wpt. corresponent al poble hi deixo més texte referent al mateix i que he tret de wiquipèdia.
Marxem del poble baixant direcció oest pel barranc fins arribar a les bordes d'Arnalló i Capdevila. Abans de travessar la palanca de Saraís prenem un sender a mà dreta: el camí de l'aigua (indicat amb cartells).
Travessarem tres vegades el Noguera de Tor per diferents palanques i ponts fins arribar al pantà de Cardet. Un quilòmetre (aproximadament ) amunt i ja retrobem els cotxes.
Camins majoritàriament ombradius tret del Salencar i del darrer quilòmetre.
Important:
Caminar per les muntanyes pot ser una activitat perillosa segons el perfil de la ruta, és aconsellable tenir un mínim de formació, experiència i saber planificar l'activitat abans de sortir.
Cadascú és responsable de les seves decisions, les seves accions i la seva seguretat.
Aquest itinerari es proporciona només amb fins informatius i no implica de cap manera la responsabilitat de l'autor.

Waypoints

Aparcament

wpt001

Pasarel.la

wpt002

El Salencar

wpt003

Torre de guaita

wpt004

Mirador natural

wpt005

Saraís

wpt006. (tret de wiquipèdia) Saraís és un poble situat al marge esquerre del riu Noguera de Tor, en el terme municipal de la Vall de Boí i a l'entitat municipal descentralitzada de Durro i Saraís, dins de l'antic terme de Durro, a la comarca de l'Alta Ribagorça. El 2019 tenia una població de 8 habitants. Està situat enlairat, a la dreta del barranc d'Esterres, als contraforts meridionals de lo Codó. El poble vell està abandonat, i només en subsisteixen algunes cases situades a ran de Noguera de Tor, prop de la Palanca de Saraís, principalment Casa Arnalló i Casa Capdevila. Està situat a llevant del poble de Cóll. S'hi accedeix per una pista rural que mena només travessant el riu al Saraís actual, des d'on es pot anar cap a llevant per accedir a les ruïnes del poble vell, endinsat al fons de la seva vall, una mica més enlairat que l'actual. Aquesta pista rural surt de la L-500, al nord de Cóll: a mà dreta passant per un pont estret s'arriba a Saraís, des d'on la pista continua cap a Pont de Suert, passant pels pobles d'Iran, Irgo, Igüerri i Gotarta. Saraís, segons Joan Coromines és un dels abundants topònims d'origen basc que existeixen en el Pirineu. Emparentat amb l'arrel çare- (xarxa o pleta), i amb el sufix -ís, present en altres topònims pirinencs. Història Saraís apareix en una de les convinences entre els comtes pallaresos, de vers el 1070: el comte Ramon V de Pallars Jussà dona en alou el castell de Grau de Castelló (l'actual Castilló de Tor) en alou a Miró Guerreta, amb els seus termes i l'illa de Saraís. Fins al 1831, any d'extinció dels senyorius, pertangué als barons, després comtes, d'Erill. Pascual Madoz, en el seu Diccionario geográfico... del 1849 parla de Sarahis o Serrahis, tal com hi apareix escrit el nom del poble. S'hi pot llegir que el lloc està situat en una muntanya a l'oest de la muntanya de Durro, que l'arrecera dels vents de l'est i del nord. El clima és sa. Tenia nou cases i una església parroquial, dedicada a sant Llorenç. El cementiri era apartat del poble. Els veïns de Saraís se servien de l'aigua del barranc anomenat Tena. La comunicació del poble, quan el camí arribava a la Noguera de Tor, discorria per una palanca miserable. El terreny era, segons Madoz, muntanyós, aspre i trencat, amb moltes bardisses i alguns prats magnífics que s'aconsegueixen amb l'aigua del barranc de Tena. S'hi produïa sègol, ordi i patates, i s'hi criaven ovelles, bous i vaques i eugues. La població era de 4 veïns (caps de família) i 25 ànimes (habitants). Saraís és l'únic poble de la vall de Boí l'església del qual no és romànica, però també va tenir el seu temple romànic. Just al costat de la nova església, en el soler de l'antiga abadia, que és l'única casa que queda dempeus, es veu encara una part de l'absis romànic. L'església parroquial estava dedicada a sant Llorenç, el màrtir que va morir abrandat. L'incendi ha estat la gran desgràcia del poble, ja que es va incendiar una nit i es va menjar tot el poble, inclosa l'antiga església. Només va quedar una casa sencera, però tots els habitants van anar a viure a vora el riu; per aquesta raó el poble actual és a la riba esquerra de la Noguera de Tor, on actualment hi ha unes 5 cases. El 1860 el lloc de Saraís era habitat, amb 9 cases, a més del Mas del Serrat. També eren habitats estacionalment la Borda de Sant Quirc, i els masos d'Arnalló, Batlle, Capdevila, Ferreró, la Pedra i la Pallera de Santa Cecília, prop de l'església, desapareguda, d'aquesta advocació, que era situada on ara hi ha la central elèctrica.