Bàscara (Alt Empordà) - Ribera del Fluvià - Molí Vell - Bàscara

Una molt agradable caminada pels voltants de Bàscara (Alt Empordà).
Deixem el cotxe al mig del poble, a la plaça de l'església.
Comencem la ruta passant pel davant de les ruïnes de l'antic castell, mencionat per primera vegada l'any 1241, quan el rei Jaume I va autoritzar al bisbe de Girona, Guillem de Cabanelles, a alçar fortificacions a la vila de Bàscara.
Baixem cap al riu i ens trobem amb un agradable passeig arbrat i la Font del Castell, d'aigua no potable, segons el cartell indicador.
Tot seguit la Resclosa i la capçalera del Canal que portava aigua cap al Molí que a la tornada veurem.
Passem per sota la N-II i anem resseguint la riba dreta del Fluvià.
Quan arribem a la depuradora, a l'esquerra baixa un camí que suposadament era un antic pas del riu, ara parcialment negat.
Reculem uns metres i continuem seguint el camí de la riba.
Passarem també per sota de l'A-7 i, un cop passada l'autopista ens trobem amb una pista molt ampla, que anirem seguint fins que gira cap a la dreta. Nosaltres, però, seguirem la riba per un camí més estret.
Una mica més endavant veiem un corriolet a l'esquerra que baixa direcció al riu i anem a veure a on ens porta. S'acaba en una petita "platja" de còdols a una zona del riu amb aigües manses. A un racó hi veiem uns quants caiacs, suposem que aquest indret deu ser indicat per practicar el piragüisme aprofitant les aigües calmades.
Recuperem el camí i ens trobarem més endavant amb un tram amb moltes canyes i gairebé a la mateixa alçada de l'aigua, que es troba tan sols a un parell o tres de pams per sota del camí. Quan el riu creix aquest camí deu quedar inundat i totalment impracticable, suposem.
El sender s'acaba al costat del Fluvià i el camí continua cap a la dreta, allunyant-nos de la ribera.
Passem entre camps i una zona de planter d'arbres, de molts tipus diferents, la majoria arbres de jardí.
Quan deixem enrere la plantació veiem una casa vella, a l'esquerra i ens hi apropem. Es tracta d'una petita Central Hidroelèctrica que aprofita l'aigua del Canal un cop ha passat pel Molí Vell, o sigui que és aigua molt ben aprofitada.
El Molí Vell ja no fa les funcions de Molí i ara és una casa particular, arreglada amb gust exquisit. Fa goig veure aquest molí en tan bon estat, i no com tants i tants que ens trobem a les nostres caminades que són un munt de ruïnes.
Travessarem el Canal i l'anirem seguint un tram fins a arribar de nou al nucli de Bàscara.
Pugem per unes escales que passem pel Rentador, l'antic safareig a on anaven totes les dones del poble a rentar la roba.
Entrem per la Porta de França, de l'antiga muralla i contemplem l'església de Sant Iscle i Santa Victòria. Al seu costat un esplèndid casal, anomenat Can Vila, que sembla que l'estan reformant i pugem fins al Mirador del Fluvià, a la mateixa muralla, a on podem veure (de lluny) el Fluvià, perquè l'alçada dels arbres tapen gairebé tota la vista.
Ruta totalment plana, molt fàcil de fer.