Bassa de la Galla i 4 Mollons. Montsià

27 de maig de 2020

Una nova proposta de descoberta a la Serra de Montsià. Insisteixo, descoberta!! en moltes entrades meves us apropo a racons amagats de la serra, poc coneguts... i això vol dir, com sempre aviso, que l'accés a aquests indrets sovint és difícil, fora sendera, camp a travès, i els que coneixeu el Montsià ja sabeu que vol dir això. Esteu avisats!
Aquesta vegada centro l'atenció als voltants de la Bassa de la Galla. Una gran esplanada de la zona del Montsià que pertany al terme municipal d'Amposta, avui coberta de vegetació, però en altres temps, grans bancalades de cereal i de pastures de bestiar, punt de trobada de grans lligallos que creuaven la serra, amb el Mas de Balaguer com a centre neuràlgic. Avui només resten les ruïnes del mas, de corrals, de moltes casetes que ocupaven aquest espai, i la presència de basses que el terreny argilós fa que perduren en el temps, fins que la sequera les aixuga. Anem a descobrir-ho!
L'itinerari també ens portarà a resseguir la singular carena dels 4 Mollons, des del juliol del 2022 també inclosos com a un dels 100 cims de la FEEC.

Itinerari: Aquesta vegada pujarem pel Camí del Lligallo. Passades les granges de Xelín, a la vora del camí asfaltat podem deixar el cotxe en algun apartador. Al final de la recta de les granges, on el camí fa una corba de 90º a la dreta, prenem el camí costerut de l'esquerra. Aviat es converteix en sender que creua alguna finca perduda i remunta fins un coll on hi ha un pal d'alta tensió. Seguin el mateix fil de la carena el sender remunta de valent. A la dreta veiem el perfil inconfusible dels Quatre Mollons, i cap al nord, al recer d'un cingle, un curiós forat al pany de roca, cap on ens dirigim. Quan acaba el pendent fort trobem uns vells bancals abandonats i el sender planeja cap a la dreta. Atents perquè a la vora d'una carrasqueta a la part de dalt d'un marge, i per la dreta, surt un corriol que comença a baixar decidit i després per una zona de lloses ens porta cap a l'esquerra. Arribem als peus del cingle on està el Forat de Tarranc. Envoltat per una vella paret de pedra en sec, devia fer de corralissa en altres temps, aixoplugant als ramats al recer del cingle i oferint al pastor un amagatall dins el forat.
Tornem al sender per on pujavem i en pocs metres arribem a l'ampli coll que separa la Mola del Margalló del Primer Molló. Un indicador del Lligallo d'en Carrasca ens marca la direcció que hem de prendre. Enfront la Foradada domina l'horitzó de la serra.
Pugem decidits, però abans d'arribar a la gran llosa que fa de "terrassa", com he comentat en altres entrades, deixo el sender i camp a través, mantenint l'alçada, vaig cap a l'esquerra a buscar els peus d'un cinglet, entre densa vegetació, cercant el millor pas, per trobar la Cova del 1r Molló. Una bonica balma d'accés delicat, encarada cap al sud. Un munt de sandalies, restes de bosses i algun coixí, demostren que va ser ocupada per algú, no fa molts d'anys...
Surto de la cova i remunto per la seva part esquerra, seguint una zona rocosa que afavoreix el pas per tornar a trobar de nou, uns metres per sobre, el sender del Lligallo. Us podeu estalbiar el tram de la cova, sense deixar el sender en cap moment.

Cap a l'esquerra em dirigeixo ara per bon sender cap al Comptador. Pas estret entre roques que servia per comptar els caps de bestiar. Ja comencem a tenir bones panoràmiques de la bassa de la Galla, de les restes del Mas de Balaguer i les corralisses.
Un cop al plans, passo per la Bassa de la Galla i prenc el GR que va cap a la Font de Burgar. Poc més endavant, deixem a la dreta, allà on el sender travessa una petita zona boscosa, l'accés al corral de Pere Vicent, però encara avanço uns metres més per trobar a l'esquerra del sender l'avenc de Pere Vicent.
Més que avenc, és una gran llosa desenganxada del cingle que ha creat un profund esboranc, una trampa on malauradament hi cau algun animal, tal i com es veu en les restes òssies que hi ha al fons. Dues boques d'accés vertical donen accés al mateix avenc.
Desfem uns metres el camí i pugem, ara per l'esquerra, per visitar el corral de Pere Vicent. Una altra corralissa envoltada d'una paret de pedra en sec, aprofitant una gran balma als peus del cingle, que també donava refugi als ramats.
Tornem a la Bassa de la Galla i seguim novament el GR però ara en direcció a Amposta.
Sempre és una delicia passejar per aquests plans, especialment en primavera. Deixem a la dreta la que anomeno la Carrasca de la Galla. Un arbre monumental que convida a abraçar-lo, i que ara, que comença a fer calor, t'acull a la fresca ombra del seu espectacular ramatge.
Segueixo el GR, que deixa enrera els Plans de la Galla i comença a baixar cap a la Mola Conillera. Aviat el sender enfila el vessant esquerra del Barranc dels Corbs.
A l'esquerra del sender, quasi al mateix coll que ens separa del Barranc del Coll-Llarg, trobem les restes d'un vell forn de calç.
Torno a deixar la comoditat del GR i per la dreta, baixo per una zona desbrossada pels ramats d'ovelles, cap a uns pins solitaris, prenc un dels mil corriols que van cap a la dreta i baixo fort cap al llit del barranc. Uns metres més avall, giro cap a l'esquerra per guanyar el peu del cingle on trobem la curiosa Cova dels Corbs. Una fisura vertical que s'endinsa uns metres al cingle. A la part alta, on s'hi pot grimpar per blocs de pedra, hi ha un forat, protegit per un petit pany de pedra en sec, on s'obre un replà, que serveix de refugi a més d'un animal.
Torno a pujar al GR i m'apropo fins al coll per gaudir de la panoràmica cap a Amposta i el Montsianell.
Desfaig el camí, remuntant de nou el GR fins als plans de la Galla, i em didico a passejar i gaudir de les grans bancalades abandonades, avui poblades de mil flors, matisses, pins i carrasques, i a visitar també el povet de la Galla, les Basses de la Gaspara, el vell corral del Mas de Balaguer... i un descans a l'ombra de la carrasca.
Prenc el mateix sender per on he vingut, passant pel Comptador, però aviat trenco a l'esquerra i pujo fins al cim del 1r Molló, que sempre regala unes fantàstiques vistes del delta, de la Ràpita, de la Mola del Margalló, del Barranc de Fredes...
Baixo uns metres del cim, i prenc un petit corriol per la dreta, molt perdut, que voreja aquest 1r Molló per la cara nord i surt al coll de la carena dels quatres Mollons. La segueixo en baixada, passant pels cims dels altres tres Mollons, fins al coll del Mas de la Gaspara, on trobem un altre pal d'alta tensió. Pel sender molt perdut a la dreta, baixem fins al Racó Calent que ens portarà novament al Camí del Lligallo on tenim el cotxe.

Salut i muntanya!!!