Bassa de Viern, Coll del Quico i Cova del Sastre des de Vallclara

𝗨𝗻 𝘁𝗼𝗺𝗯 𝗽𝗲𝗿 𝗩𝗮𝗹𝗹𝗰𝗹𝗮𝗿𝗮.

Ruta circular des de Vallclara passant per:
- Font de Sant Antoni (0.3 km)
- Bassa de Viern (2.9 km)
- Coll del Quico (3.8 km)
- Cova del Sastre (5.9 km)

Dimecres ens vam arribar a Vallclara, de tan en tan anem ampliant el nostre territori de trescar, tot i que ja hi hem anat diverses vegades, com em faig gran de vegades no recordo exactament si ja hi he anat fins que arribo al lloc.

Però els termes son molt grans i sempre hi ha un camí per on no hi has passat i aquest és el cas.

Vam sortir caminant pel mig del poble, passant per l’església de Sant Joan, desprès per la font de Sant Antoni, situada en una clotada al costat del riu de Milans, que vam traspassar per un bonic pont tot i que evidentment tan sols hi baixava un parell de braços d’aigua.

Desprès va començar una suau pujada passant per l’era del Rajolet vorejant un bon grapat de camps plens de ravenissa, una mala herba que els hi dona un especial encant.

Vam baixar fins la bassa de Viern, on vam esmorzar, desprès varèm agafar el barranc homònim fins arribar al Camí dels Castanyers, una pujada de valent fins el Coll del Quico.

La pujada ja s’havia acabat, barranc dels Castanyers avall ens vam desviar per anar a la Cova del Sastre, balma obrada, molt espaiosa, tancada longitudinalment amb un mur de pedra, amb trams parcialment derruïts i un habitacle amb portes i finestres mal conservat.

Trescant, trescant, vam fer cap a les ruïnes del Molí del Xafarot que devia agafar l’aigua d’una represa del barranc de Viern, tot un testimoni de la regressió dels recursos hídrics de les nostres contrades.

Ara un pim, pam, i ja som a Vallclara, ràpid al cotxe i a reblonar el dia amb un bon dinar a la Fonda dels Àngels, el dia ja estava fet, tot i que encara ens quedava un bon patac de feina per davant.