Bassegoda: Albanyà, Sant Joan de Bossols, puig Escaleró, Bassegoda.

Indicador del coll de la Teia.

Aqui deixem el vehicle i comencem a caminar.

Sant Joan de Bossols.

Lloc amb una panoràmica excepcional. Per la seva visibilitat i excel·lent punt de guaita creiem que aquí hi havia alguna torre o petit castell abans de l'església, és a dir, que aquí es trobava el que hom després anomenà puig dels Moros, nom utilitzat sovint quan no se sap l'origen de les construccions fortificades dels segles anteriors al IX o X. En aquestes contrades mai va haver-hi "moros", però sí gent de la terra temerosa de la inseguretat general del territori a partir del segle V. L'església surt esmentada l'any 1413 en què es demanen indulgències per la capella de Santa Maria recentment construïda al cim del "Puig de Bauçolls". La gent la va conèixer com Mare de Déu dels Corbs. Anys després es va dedicar a Sant Joan. Va tenir ermità fins a l'any 1915, en què aquests se'n va anar sembla que després de caure alguns llamps i calar-se foc destruint-se el mobiliari.

Porta de l'església romànica de Sant Joan de Bossols.

Vista des de Sant Joan de Bossols.

Fins aviat!

La carena fins el puig Escaleró.

Molt a prop de l'església de Sant Joan de Bossols hi ha el puig dels Moros, que és com hom designava algun tipus de fortificació, castell o torre, d'origen desconegut. De moros per aquestes contrades no hi va haver mai, però si fortificacions de la gent de la terra en els difícils segles VII i VIII, o pot ser una torre o petit castell del període carolingi, segles IX-X. En tot cas si va haver-hi alguna fortificació de guaita, creiem que es trobaria en el lloc on és avui l'església,

Pujant al puig Escaleró.

Cim prop del puig Escaleró.

Roques calcàries erosionades, de vèrtexs afilats, darrere la vall d'Albanyà.

Petit pessebre.

En un forat de la roca hi havia aquest original pessebre.

Roca calcària erosionada per l'aigua de pluja.

L'aigua de la pluja dissol la calcària i produeix aquesta erosió, com si fossin esgarrapades.

Indicador.

El pla de la Bateria.

Pujant cap al Bassegoda passarem per aquest pla, que porta el nom perquè aquí s'hi va emplaçar una bateria d'artilleria de muntanya, a la Guerra Gran (1793-1795), per prevenir la invasió dels republicans francesos.

Grimpada a la roca del Bassegoda.

Hi són posades unes cadenes que faciliten la pujada.

El cim del Bassegoda, 1374 metres.

Hom creu que el nom Bassegoda deriva del basc "basa" que vol dir lloc erm, i del també basc "goiti" que significa cim. Trobem per primera vegada el nom "Bassegoti" en un document del 872 com un indret del monestir benedictí de Sant Aniol d'Aguja. Avui en el lloc que abans hi havia una creu, avui hi ha un parallamps.

Roques del cim.

En aquest cim va existir una antiga fortificació, torre o petit castell, d'èpoques molt reculades, anterior al domini carolingi, encara que en aquest període encara va ser utilitzat com un dels millors llocs de guaita de la Catalunya Vella.

Refugi.

Can Galan, avui refugi ben cuidat, calo demanar la clau a Can Nou.

Antic poble de Bassegoda, avui deshabitat. Una de les cases.

Església de Sant Miquel.

Església romànica documentada l'any 1280, i al 1362 com "Sancti Michaelis de Bassagoda". El poble va restar definitivament abandonat al finals dels anys 70 i el seu terme agregat al d'Albanyà. Té una acústica magnífica i es conserva força bé.

Búnquer de refugi de personal.

Després de la Guerra Civil espanyola, l'exèrcit espanyol, sota les directrius del general Franco, va engegar una sèrie de fortificacions per evitar la invasió dels aliats una vegada acabada la segona Guerra Mundial. Tot el Pirineu català va restar ple dels anomenats "centres de resistència", amb búnquers (casamates) per metralladores, fusells metralladors, canons antitancs, morters, etc. Va ser popularment coneguda com a "línia Gutiérrez". Aquí tenim un búnquer de refugi de personal a Bassegoda, del CR 31, entre l'església i can Galan.

L'escola.

Darrere Can Galan encara es conserva l'edifici que va ser l'escola de Bassegoda.

Can Nou.

Habitat. Tenen les claus del refugi i hom pot beure o menjar.

La font.

Font que trobem quan prenem la pista que ens porta de nou al punt de partida, el coll de la Teia. Si en comptes baixem pel corriol, passarem per l'església de Sant Martí de Corsavell, romànica, i molt a prop seu la casa forta de Corsavell, que conserva encara espitlleres (segle XIII-XIV). El lloc de "Curçabel" surt esmentat en un diploma carolingi l'any 878. Sabem que l'any 1347 hi ha esment documental del cavaller Bernat de Corsavell, senyor del lloc, i l'any 1370 apareix Guillem de Curçavell, també senyor, probablement fill de l'anterior, que posseïa vuit focs a la parròquia de Curçavell, aquests personatges són potser qui construïren la casa forta. Abandonat el lloc, la casa forta s'anà enderrocant, i els anys vuitanta va caure tota la façana sud. La ruïna i l'abandó és general, una llàstima.