Bassegoda des de Can Nou

Visita al Puig del Bassegoda sortint des de Can Nou, més amunt d'Albanyà, quasi a tocar el refugi de Can Galán.
Des de Albanyà fins can Nou l'hem pogut fer amb facilitat, per una pista ben asfaltada, excepte l'últim mig quilòmetre, que hem circulat per una pista de terra gens problemàtica.

Jornada assoleiada, sense tramuntana ( a diferència de la Plana de l' Empordà, on bufa amb força) que promet...

Arribem a l'antic mas de Can Nou, pel que sembla, habitat, però en tot el dia no hem vist ni una sola persona en tot l'entorn!.
Devanit del mas, a tocar un clos, tenim una explanada ideal per aparcar i que serà el nostre punt de sortida.
Deixem el camí ben marcat i prenem un corriol que puja directament cap el nord, al peu del Puig Escaleró, ombradís, amb pujada constant,m però de bon fer.
En mig del bosc, el camí es mes agradable de fer i així anem pujant, alternat aquest sender amb algun tros del GR11, fins arribar al Coll de Bassegoda i una mica mes amunt fins el Pla de la Bateria.
Ens aturem una mica en aquesta última zona . Tenim unes vistes del Canigó, i del Pirineu que son del tot imprescindibles de fotografiar.
Realment aquesta es una zona ben vistosa i agradable de visitar.
Tornem a enfilar la pujada. Ara si que això ja comença a enfilar amb força i ens ho agafem amb tranquil·litat.
En mig hora ja soms al últim tram de la pujada.
Ens queden els quinze últims metres que es fan gracies a les cadenes i ganxos metalics instal·lats a la mateixa roca... De bon fer!
Ja soms al cim ....!!
Aquí gaudim dunes vistes a 360 º poques vegades iguals. El massís del Canigó imponent i nevat, el Camanegra, Puig de les Bruixes, Puig de Sant Marc, les muntanyes nevades de la zona de Vall ter, Costabona, Puigmal, inclús las Torres de Cabrenç, tota la Garrotxa devant.
i per l'est, podem veure el mar, tota la zona del Empordà fins el Massís del Montgrí.
Una passada...
Realment val la pena pujar fins aquí per gaudir d'aquestes vistes !
Ara per tornar tenim de tornar pel mateix camí. O sigui pels ganxos..
Cal anar amb atenció. No es una grimpada difícil però tampoc es de les mes facils.
Son dos trams:
El primer una mica mes delicat, sobre tot per les persones que puguin tindre una mica de vertigen i el segon tram, mes de bon fer.
En aquest trams hem recollit els bastons a la motxilla o algun els han deixat abaix.
Recuperem així els bastons i baixem cap el pla de la Bateria.
Es una baixada no molt llarga però que cal posar-hi atenció.
Pot ser relliscosa i per tant cal vigilar.

Un cop al pla de la Bateria, el camí se suavitza i anem recuperant cap el punt de tornada sense refer amb exactitud el mateix recorregut.
Al arribar a can Galan, en lloc de seguir cap el punt dí nici, reculem una mica per anar a veure el poble de Bassagoda que queda a un mig quilometre del refugi.
Abans trobem uns túnels que semblen inicis de galeria d'unes mines.... tapiades i que estan construïdes 'una manera molt solida. Caldrà investigar de que es tracta...
Arribem al poble, primer trobem l'església de Sant Miquel, oberta i força abandonada.
Al seu costat un petit cementiri de molt petites proporcions i una mica mes avall la gran casa d'en Jaume Sala i alguna construcció auxiliar en força mal estat.
Mes que un poble sembla una casa particular, un mas força gran amb església inclosa.
No veiem ni un sol habitant per l'entorn. Ni un senderista ni ningú.
Tornem a agafar el camí de tornada, deixem el refugi de can Galan i e qüestió de pocs minuts ja som a Can Nou , punt d'inici de l'excursió d'avui.
Una opció molt agradable per visitar el Bassegoda, poble inclòs.-