Basses dels argilers de Campredó

20 de juliol de 2018

De la ma d'uns amics de Tortosa aficionats com jo al Geocaching, vaig descobrir una ruta interessant pels voltants de Campredó. Es tracta d'una série d'antigues canteres d'argila, explotades per l'empresa Cemex, que per les seves característiques s'han convertit en autèntics llacs. La mateixa empresa ha fet un projecte de regeneració d'aquests espais enmarcat dins d'un projecte LIFE, a nivell europeu, que té per objectiu la cura i protecció de l'entorn, la biodiversitat i el medi ambient. El projecdte va començar el setembre del 2013 i finalitza enguany. Penso que en bona mesura s'ha aconseguit la fita, recuperant les antigues canteres i dotant-les de vegetació i aigua, que fan que puguin ser un refugi de flora i fauna. Us convido a passejar per aquest entorn regenerat en part, i que dóna a les nostres terres una altre valor natural afegit.

Aproximació: entre l'Aldea i Tortosa, entrem a Campredó per l'entrada que hi ha a tocar de la C-42. A la mateixa entrada prenem una carretera a l'esquerra que ens porta a la Raval del Pom i a la Font de Quinto. Deixem el cotxe al primer nucli de cases.

Itinerari: Sortim de la Raval del Pom per una pista paral·lela a la via del tren a la nostra dreta i tarongers a l'esquerra. Al segon camí entre tarongers a la dreta, entrem i el segui en pujada, passant a tocar d'unes instal·lacions que deixem a l'esquerra. A la dreta, una barana ens separa del primer gran argiler recuperat. Sorprén veure les enormes mesures de la bassa, i ja està envoltada de vegetació autòctona que li confereix un bon aspecte de llacuna natural.
Seguim remuntant cap a la part alta del turonet entre tarongers. Es tracta de donar tota la volta a la bassa, i des de dalt del turó les vistes són excel·lents. Per arribar-hi deixem el camí entre els conreus i per un senderó pugem al tossalet rocós.
Un altre cop entre tarongers, baixem per la part oposada per retrobar el camí paral·lel a la via, que seguirem per l'esquerra.
El camí de cop comença a empinar-se molt cap a una torre de transvassament de l'aigua del riu. Avans d'emprendre l'empinada costa, prenem un sender que surt per l'esquerra i que també puja, però més suaument resseguint les corves de nivell en direcció nord, fins asoolir la carena, just al costat d'un pal d'alta tensió. El sender ens mena entre conreus de secà i alguna vella caseta fins a una pista que prenem cap a la dreta, i que ens aboca a la cantera de l'empresa Kanars, especialitzada en àrids i producció de formigó. Deixem algun entrador a l'esquerra que baixa cap a la cantera i seguim remuntant la carena. A l'esquerra deixem una vella caseta de camp i al punt més alt trobem una torreta de formigó del gasoducte. Ara el camí comença a baixar cap a la C-42 que ja veiem al fons. Creuem el pont de la Costa de Sant Nofre en direcció al polígon industrial. Abans d'entra-hi prenem una pista en direcció est, paral·lela a l'autovia, per l'esquerra d'aquesta. Aviat trobarem a l'esquerra l'entrador d'un sender que ens portarà a donar mitja volta a la següent bassa de la jornada, l'argiler de Cervero. Aquest està en pitjor estat i per les seves vores està ple de residus industrials, pneumàtics... una pena.
Un cop a l'altre extrem de la bassa deixem el sender que seguim i anem a buscar per l'esquerra una pista que prendrem un altre cop en direcció al polígon. Passem a tocar de la deixalleria de l'Aldea, i arribem a una rotonda. Girem a l'esquerra i de seguida prenem una pista que surt per la dreta senyalitzada: el camí dels Xiprers. A la nostra esquerra veiem les restes d'una altra cantera, i més endavant per la dreta, baixem entre un pinaret clar per assolir la que possiblement és la més gran de les basses dels argilers. Una gran llacuna d'aigues marronoses. La seguim pel camí de la seva esquerra per trobar novament el camí dels Xiprers. Aviat trobarem un punt on la pista es parteix en tres. Prenem la de l'esquerra que ens aboca a la gran cantera Aurora. La part de l'esquerra és seca, però abunda el canyar, la part dreta, més profunda, també presenta una excel·lent llacuna. Sorprén la cara nord de la cantera on es veuen els diferents estrats del terreny conferint a l'entorn un aspecte de paisatge lunar espectacular. Tornem al camí i donem tota la volta a la gran bassa i comencem a remuntar una pista. A l'esquerra podem gaudir de la darrera llacuna recuperada també amb un espectacular esclat de vegetació a les seves vores. Desfem uns metres el camí que portem per prendre ara un sender entre oliveres que ens puja fins al capdamunt del turó. Una altra antiga caseta de camp ens surt al pas. Els sender troba novament una altra pista que ara prenem per l'esquerra i que comença a davallar un altre cop cap a la cantera Aurora. Creuem zones devastades per l'incendi que va arrassar aquest monte al gener del 2017, cremant unes 35 Ha, i que sortosament ja rebrota per tot arreu.
El sol cau implacable en arribar al fons del barranc de l'Espluga que resseguim per la seva llera en direcció sud-oest. Finalment el sender del barranc ens deixa als peus de la C-42, a la mateixa boca d'un túnel que ens permet creuar-la per sota, i resseguir per la dreta, la pista asfaltada que hi transcorre paral·lela a l'autovia, fins a l'entrador a l'esquerra que ens portarà per carretera, un altre cop, a la Raval del Pom. De camí, i a la dreta, podem veure el Mas dels Clots, que a la vora de la vella palmera segueix impassible el pas dels anys.

Bona travessa!!